bub
Blog

L’art rupestre astronòmic de Chaco Canyon

Posted in: General, Portada on 16 de novembre de 2021

Al que abans es deia simplement Chaco Canyon al remot nord-oest de Nou Mèxic, conegut avui com el Parc Històric Nacional de la Cultura Chaco, encara només s’hi pot accedir per pistes de terra. És també un Parc Internacional del Cel Fosc IDA amb molt a oferir! Els seus cels són foscos, el paisatge desèrtic és espectacular i hi ha ruïnes antigues de pobles i pictogrames astronòmics decorant les parets del canó. Les ruïnes mostren l’antiga civilització chaco, part de la cultura ancestral dels pobles que va dominar gran part del que ara és el sud-oest dels Estats Units des de mitjans del segle IX fins a principis del segle XIII. La civilització chaco va construir grans cases per acollir grans cerimònies, i moltes d’aquestes cerimònies devien implicar l’astronomia. Així, una supernova, un cometa famós, un eclipsi solar total i els solsticis devien ser esdeveniments importants per al poble del Chaco Canyon. I molts d’aquests esdeveniments poden haver estat documentats en obres d’art a les seves parets.

Art rupestre a Chaco Canyon
La Via Làctia sobre Pueblo Bonito, Rob Pettengill

La civilització chaco va estar en el seu apogeu al segle XI, que va coincidir amb espectaculars esdeveniments astronòmics visibles des del canó. Dos d’aquests esdeveniments van ser supernoves, el 1006 i el 1054, tan brillants que fins i tot eren visibles durant el dia. Un altre esdeveniment va ser un eclipsi solar total que va ser observat a la regió l’11 de juliol de 1097. A més, l’aparició impressionant de 1066 del cometa Halley va tenir lloc també durant aquest període de temps.

La gran col·lecció de petròglifs i pictogrames del Chaco Canyon probablement inclou representacions d’aquests esdeveniments espectaculars. L’art rupestre preserva l’experiència de la cultura Chaco d’aquests esdeveniments i ens permet veure el cel a través dels ulls dels nostres avantpassats.

Dos pictogrames notables es troben al llarg del camí que va des de Chaco Wash fins a la gran casa de Peñasco Blanco. El pictograma de la Supernova està ben conservat en una cara de roca horitzontal ombrejada a uns 5 metres per sobre del camí. Al costat d’una roca vertical hi ha un pictograma amb prou feines visible que pot ser una representació del cometa Halley o del Sol durant un eclipsi.

Art rupestre a Chaco Canyon
Backcountry Trail Guide, Chaco Culture NHP, Western National Parks Assn

Tot i que la connexió segueix sent controvertida, el pictograma de la supernova s’esmenta sovint en associació amb la supernova de 1054, la supernova mare de la nebulosa del Cranc, M1, encara avui visible. La construcció de la gran casa de Peñasco Blanco, just a sobre del pictograma prop de la vora del canó, va durar des del 900 fins al 1125 dC. L’orientació de l’estrella al costat de la mitja Lluna correspon a l’aparició abans de l’alba de la supernova, i de la Lluna el 5 de juliol de 1054, directament a través del canó. Els registres històrics mostren que els observadors xinesos havien albirat per primera vegada la supernova de 1054 el dia abans (4 de juliol de 1054). El 5 de juliol, hauria estat visible a la llum del dia i a prop de la seva brillantor màxima.

Altres explicacions possibles per a aquesta imatge inclouen la Lluna i Venus, així com la supernova encara més brillant de 1006. Encara que més brillant, la supernova de 1006 estava molt baixa a l’horitzó sud per a la latitud de Nou Mèxic. No hauria estat fàcilment visible des d’aquesta ubicació a la paret sud-oest del canó.

El que no se sol esmentar és que hi ha més art rupestre en aquest lloc. A sota de la possible supernova hi ha un pictograma molt esvaït, originalment en vermell i groc. Just a sota del suposat plafó de la supernova a l’encavalcament de la roca, i apareixent avui en blanc a la cara del penya-segat, hi ha un gran símbol de cercles concèntrics, sovint identificat com un símbol solar del poble chaco ancestral. Els cercles concèntrics suggereixen representacions del Sol. En aquest cas, però, el que sembla ser una extensió semblant a una flama esvaïda es pot veure projectada a la dreta des del símbol del Sol. Aquesta extensió, que també sembla estar considerablement enfosquida per la pols, sembla combinar-se amb el símbol del Sol per representar un cometa. L’ús del gran símbol del Sol com a cap del cometa implica sens dubte que era gran i brillant. La cua emplomada o d’aspecte flamíger al seu costat també podria ser una representació d’una ejecció de massa coronal (CME) durant l’eclipsi solar total de l’11 de juliol de 1097. Visible des del Chaco, prop del màxim d’un cicle d’activitat solar, una CME podria haver donat a la corona un aspecte asimètric durant la totalitat.

Art rupestre a Chaco Canyon
Rob Pettengill diu que el pictograma amb cercles concèntrics està tan esvaït que alguns visitants no el veuen i és difícil de fotografiar, Rob Pettengill

Art rupestre a Chaco Canyon
Panell d’arqueoastronomia, sender Peñasco Blanco, Chaco Canyon, NM. Color vermell millorat per fer ressaltar la cua del pictograma del cometa, Peter Faris, 1997

Art rupestre a Chaco Canyon
Esbós de camp del pictograma del cometa Halley, Sender Peñasco Blanco, Chaco Canyon, NM, Peter Faris, 1997

No obstant això, observant la imatge millorada, l’aparença s’assembla molt a la cua d’un cometa. L’espectacular aparició del cometa Halley el 1066 va ser només 12 anys després de la supernova del 1054. La proximitat de les dues imatges potser aporta més pes en favor de la interpretació sobre el cometa Halley.

Art rupestre a Chaco Canyon
Millora de la saturació dels colors del pictograma per donar-nos la millor visió d’aquesta imatge en centenars d’anys, segons Rob Pettengill.

Una datació més precisa podria acotar millor les possibles interpretacions. La datació dels pictogrames és possible, però requereix l’eliminació d’una part de la imatge. L’evidència d’una datació més precisa podria eliminar possibilitats però no demostrar del tot una interpretació específica.

Així que probablement mai sabrem, amb certesa, quins eren els temes reals d’aquests pictogrames. Les dates, la ubicació i l’orientació de la imatge proporcionen proves convincents per a la interpretació de la supernova de 1054. El pictograma adjacent s’assembla molt a un cometa i la proximitat de les dates fa que la representació de l’aparició del cometa Halley l’any 1066 sigui plausible. El 1066 dC la conquesta normanda d’Anglaterra també es va retratar al registre del tapís de Bayeux juntament amb una representació del cometa Halley. Una antiga referència escrita a Anglaterra esmenta que el cometa semblava quatre vegades més brillant que Venus, i una altra compara la seva mida i brillantor amb la de la Lluna, un espectacle impressionant que mereixia ser enregistrat a través de l’art, catalitzador d’emocions i consolidador de la memòria.

Alguns investigadors, com Rob Pettengill i Peter Faris, consideren que la més brillant i impressionant d’aquestes aparicions seria el candidat obvi per a la reproducció d’un cometa sobre del camí de Peñasco Blanco. A partir de la informació disponible, probablement era l’aparició del cometa Halley l’any 1066. La proximitat d’aquesta data a la de la supernova de l’any 1054 també suggereix l’aparició de l’any 1066, ja que sabem que algú d’aquell lloc havia pintat un esdeveniment astronòmic probablement dotze anys abans. Sens dubte, la gent d’aquella època va mostrar interès pels esdeveniments vists al cel, com ho demostren el proper calendari solar de Fajada Butte i el panell de la supernova. Aquestes pistes suggereixen que el pictograma esvaït sota el panell de la supernova és un registre de l’aparició del cometa Halley l’any 1066.

Art rupestre a Chaco Canyon
Lluna creixent a Fajada Butte, Rob Pettengill.

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Observatori obert al públic

Posted in: on 2 de novembre de 2021

OBSERVATORI CAN ROIG OBERT AL PÚBLIC.

Amb la finalitat d’apropar l’astronomia a tothom, Astrogirona obre les seves portes els dimecres en calendari escolar (setembre-juny). L’horari és de 19:00 a 21:00 i es pot observar amb els telescopis, fer consultes, parlar amb els astrònoms, realitzar TdR’s…

Els dimecres són la nostra jornada de portes obertes i la visita a l’Observatori Can Roig és de franc.

Els dies festius l’observatori romandrà tancat. Si vols concertar una visita fora de la jornada de portes obertes, pots fer-ho enviant un email a presidencia@astrogirona.com.

L’Observatori Can Roig, MPC C99, està ubicat al Centre Cultural Can Roig, C/ Lleó I, 2, 17240 Llagostera, Girona.

Observació solar a l'Observatori Can Roig

Observatori Can Roig

Observatori Can Roig

Observatori Can Roig
Fotografies d’Astrogirona i COAC

tag

La Nit dels Llunàtics. International Observe The Moon Night 2021

Posted in: on 5 d'octubre de 2021

La Lluna ha exercit des de l’inici dels temps una poderosa influència sobre els éssers humans. De fet, en bona part és gràcies a la nostra germana còsmica que la mateixa vida sobre la Terra va esdevenir possible i tal i com la coneixem avui.

La Lluna amb el telescopi de l'Observatori Can Roig. Rafael Balaguer
La Lluna, foto de Rafael Balaguer

Dominadora de la nit, de cicle implacable, va esdevenir tant origen del calendari com deessa, rols que, entre altres, encara ara representa.

Per això des de sempre els humans hem estat en major o menor mesura “llunàtics”. Des dels més mítics i màgics licantrops, als primers xamans i als moderns científics.

Científics i filòsofs com els membres de la Societat Lunar, un club de debat de prominents emprenedors, filòsofs de la naturalesa i intel·lectuals que es reunien regularment entre 1765 i 1813 a Birmingham, Anglaterra. Al començament el grup es va anomenar “Cercle Lunar”, fins que al 1775 van adoptar el nom de “Societat Lunar”. El nom de la societat provenia de la pràctica d’organitzar les seves reunions en nits de lluna plena. Com que no hi havia il·luminació als carrers, la llum extra als carrers (fins a un 7% de la llum solar) feia el camí de tornada a casa més fàcil i segur. I és clar, els seus membres s’autodenominaven “llunàtics”. Entre altres seus, les reunions es feien sovint a la casa d’Erasmus Darwin, l’avi del gran Charles Darwin. De ben segur que la influència de l’avi i de retruc de la filosofia “lunar” es va deixar sentir en el caràcter inquiet i científic d’una de les persones que més han canviat el nostre món. Sempre, la Lluna…

A la Barcelona del segle XXI la Lluna no il·lumina les nostres vides com abans, però sí que brilla com sempre i com a anècdota personal us comentaré que recordo amb certa nostàlgia haver participat en algunes sessions hereves d’aquesta Societat Lunar, al mateix Castell dels Tres Dragons. Debats científics en la biblioteca de l’antic Museu de Zoologia… no es podria haver trobat un lloc més adient…

Però deixem de somiar i posem els peus de nou a la… Lluna! Precisament per renovar el nostre vincle amb Selene us proposem gaudir d’una nit de Lluna i astronomia. Es tracta de la Nit Internacional d’Observació de la Lluna. És un esdeveniment anual que busca animar la gent a mirar cap amunt i deixar-se captivar per la nostra veïna còsmica.

International Observe The Moon Night
IOMN

Tant a ull nu com a través dels telescopis més sofisticats, tots els anys el mateix dia, astrònoms arreu del món duem a terme esdeveniments i activitats que celebren la nostra Lluna i apropen als ciutadans la importància de la Lluna en la cultura, la història, la ciència i l’exploració.

International Observe The Moon Night
IOMN, Tyler Nordgren, NASA’s Goddard Space Flight Center

Enguany l’Associació Astronòmica de Girona participarà també en aquesta nit màgica. El dia 16 d’octubre, de les 20:00 en endavant podrem observar amb els nostres telescopis la Lluna i els planetes Júpiter i Saturn.

Ens trobareu a l’Escala, a primera línia de mar, al Passeig Lluís Albert, 1, al costat del monument a la sardana.

Escala

Les activitats de la Nit de la Lluna són de franc. Te les perdràs? Vine a renovar el teu vincle amb el cel amb nosaltres, et sentiràs de nou ben “llunàtic/a”!

Rafael Balaguer.

tag

Conjunció de Venus i Mart, 13-07-2021

Posted in: General, Portada on 16 de juliol de 2021

13 de juliol de 2021, conjunció de Venus i Mart.

Al vespre del 13 de juliol es va poder observar l’espectacular conjunció de Venus i Mart. El planeta més brillant del cel, Venus, brilla unes 200 vegades més intensament que Mart, de manera que per no perdre’s cap detall, era molt recomanable utilitzar binoculars per detectar el planeta vermell. Per veure aquest duo astronòmic, calia buscar un horitzó clar i mirar en la direcció del Sol ponent!

Conjunció de Venus i Mart, Rafael Balaguer amb Stellarium
Conjunció de Venus i Mart, Rafael Balaguer amb Stellarium.

El 13 de juliol Venus i Mart van compartir la mateixa ascensió recta, i Venus va passar a 0° 29′ al nord de Mart.

Els dos planetes van estar prou a prop en el cel per encaixar dins del camp de visió d’uns prismàtics. També era un bon espectacle a ull nu!

En Rafael Balaguer va poder observar la conjunció des de Rocafort, al Bages, i ens comparteix un parell d’imatges. En tots els casos, es tracta d’una única foto, obtinguda amb una càmera Nikon P900.

Sobre aquesta primera fotografia, en Rafael ens comenta que “vaig decidir sortir un moment de casa per veure si encara tenia la conjunció visible sense haver-me de desplaçar i, en efecte, allà estaven Venus i Mart! Vaig agafar el trípode i la càmera i vaig poder fer alguna fotografia abans que l’horitzó devorés la conjunció. Aquesta imatge general m’agrada per la similitud evident amb la simulació obtinguda prèviament amb Stellarium“.

Conjunció de Venus i Mart, Rafael Balaguer
Conjunció de Venus i Mart, a la part inferior dreta, Rafael Balaguer.

I en aquesta imatge, ja amb una focal més alta, podem començar a observar fins i tot alguns detalls d’albedo de Mart.

Conjunció de Venus i Mart, Rafael Balaguer
Conjunció de Venus i Mart, Rafael Balaguer.

Rafael Balaguer.

tag

Nit d’estels a L’Escala 2021

Posted in: on 7 de juliol de 2021

En el marc dels actes culturals organitzats per l’Ajuntament de L’Escala, Astrogirona oferirà dues activitats el dia 3 de setembre de 2021.

En primer lloc, Rafael Balaguer, president de l’Associació Astronòmica de Girona compartirà la xerrada “Dibuixant el cel. La conjunció entre l’art i l’astronomia”. I tot seguit, si el temps ho permet, es realitzarà una observació astronòmica amb telescopis dels principals objectes visibles aquella nit.

Sinopsi de la conferència. Sovint es pensa que la ciència i l’art són incompatibles. En la majoria de les universitats, es troben en edificis separats. A les llibreries, es col·loquen en diferents passadissos. Però l’astronomia i l’art han estat inseparables durant segles.

El 1610, Galileu va publicar la seva obra fonamental, “Sidereus Nuncius”, que contenia nombrosos dibuixos que va realitzar durant llargues nits observant amb el seu primitiu telescopi. Incloïen el terreny escarpat de la Lluna, estrelles invisibles a ull nu, i els satèl·lits de Júpiter!

Galileu va emprar tècniques artístiques com la perspectiva i el clarobscur, una forma de representar llums i ombres que era relativament nova en aquell moment, per mostrar les altes muntanyes i cràters a la imperfecta superfície de la Lluna. Amb la geometria i els seus dibuixos, fins i tot va poder mesurar les seves alçades amb sorprenent precisió.

En aquesta conferència farem un recorregut per l’espai i el temps, coneixent conceptes astronòmics generals a partir de les obres que la humanitat ha creat des de la més remota prehistòria fins a l’aparició de la fotografia. Viatjarem des de les coves paleolítiques fins a finals del segle XIX, redescobrint en un viatge gràfic espectacular, que l’art pot ser un fabulós vector de comunicació científica.

També redescobrirem pistes sobre fenòmens astronòmics i meteorològics poc coneguts que han quedat enregistrats en obres artístiques que ara sabem que amagaven un rerefons científic, astronòmic i naturalista.

Avui va creixent de mica en mica l’interès per una nova visió transversal i integradora de la ciència amb l’art. A mesura que els conjunts de dades en astronomia es tornen cada vegada més grans i combinen mesuraments de molts tipus de telescopis, es necessiten noves tècniques per a treballar de forma amable amb la immensitat de la informació captada. Basant-se en els principis de l’art per crear visualitzacions científiques, els astrònoms poden veure (i també escoltar gràcies a la sonificació) el seu treball amb una nova perspectiva i, potser el més important, compartir els seus descobriments amb altres científics, i el públic en general, de manera més clara que amb les tècniques tradicionals.

L’aplicació de les tècniques de l’art definitivament influeix en la manera com els astrònoms interactuen amb les seves dades. La incorporació de l’art en la visualització astronòmica no pot quedar relegada a un segon pla per més temps, doncs realment millora la ciència dels descobriments que ens reconnecta amb l’univers…

Data: 03/09/2021
Hora: 20:00
Lloc: Alfolí de la Sal, L’Escala

ATENCIÓ:
Cal inscripció prèvia fent click aquí.
Aforament limitat a 50 localitats.
Obertura de portes a les 19:30h. Inici de l’activitat 20.00h.
Cal accedir al recinte amb mascareta i fer ús del gel hidroalcohòlic a l’entrar.
Cal portar la mascareta en tot moment.
No està permès moure les cadires de lloc ni canviar de localitat una vegada s’hagin acomodat a la cadira.
No està permés l’accés al recinte una vegada iniciada la conferència.
Seguiu les instruccions dels organitzadors.
Més informació: cultura@lescala.cat

Nit de les estrelles a L'Escala

I tot seguit, si el cel ho permet, des de La Punta, farem observació astronòmica dels objectes visibles aquella nit.

Planetari natural: observant els estels.

Dia: 3 de setembre de 2021
Lloc: La Punta
Horari: segons inscripcions. A partir de les 22.00h i fins les 23:50h

ATENCIÓ:
Cal inscripció prèvia fent click aquí.
Aforament limitat.
Cal presentar-se 10 minuts abans de l’horari assignat.
Cal accedir al recinte amb mascareta i fer ús del gel hidroalcohòlic a l’entrar.
Cal portar la mascareta en tot moment.
Seguiu les instruccions dels organitzadors
Més informació: cultura@lescala.cat

Nit de les estrelles a L'Escala

tag

Nit d’estels a Mediona 2021

Posted in: on 7 de juliol de 2021

ATENCIÓ, ACTIVITAT SUSPESA PER ELEVAT RISC D’INCENDI I ACCESSOS AL BOSC TALLATS, INFORMAREM DE NOVA DATA.

Rafael Balaguer, president de l’Associació Astronòmica de Girona participa a la Nit d’Estels de Mediona, on compartirà la xerrada “Dibuixant el cel. La conjunció entre l’art i l’astronomia”. I tot seguit, si el temps ho permet, es realitzarà una observació astronòmica amb telescopis dels principals objectes visibles aquella nit.

Sinopsi de la conferència. Sovint es pensa que la ciència i l’art són incompatibles. En la majoria de les universitats, es troben en edificis separats. A les llibreries, es col·loquen en diferents passadissos. Però l’astronomia i l’art han estat inseparables durant segles.

El 1610, Galileu va publicar la seva obra fonamental, “Sidereus Nuncius”, que contenia nombrosos dibuixos que va realitzar durant llargues nits observant amb el seu primitiu telescopi. Incloïen el terreny escarpat de la Lluna, estrelles invisibles a ull nu, i els satèl·lits de Júpiter!

Galileu va emprar tècniques artístiques com la perspectiva i el clarobscur, una forma de representar llums i ombres que era relativament nova en aquell moment, per mostrar les altes muntanyes i cràters a la imperfecta superfície de la Lluna. Amb la geometria i els seus dibuixos, fins i tot va poder mesurar les seves alçades amb sorprenent precisió.

En aquesta conferència farem un recorregut per l’espai i el temps, coneixent conceptes astronòmics generals a partir de les obres que la humanitat ha creat des de la més remota prehistòria fins a l’aparició de la fotografia. Viatjarem des de les coves paleolítiques fins a finals del segle XIX, redescobrint en un viatge gràfic espectacular, que l’art pot ser un fabulós vector de comunicació científica.

També redescobrirem pistes sobre fenòmens astronòmics i meteorològics poc coneguts que han quedat enregistrats en obres artístiques que ara sabem que amagaven un rerefons científic, astronòmic i naturalista.

Avui va creixent de mica en mica l’interès per una nova visió transversal i integradora de la ciència amb l’art. A mesura que els conjunts de dades en astronomia es tornen cada vegada més grans i combinen mesuraments de molts tipus de telescopis, es necessiten noves tècniques per a treballar de forma amable amb la immensitat de la informació captada. Basant-se en els principis de l’art per crear visualitzacions científiques, els astrònoms poden veure (i també escoltar gràcies a la sonificació) el seu treball amb una nova perspectiva i, potser el més important, compartir els seus descobriments amb altres científics, i el públic en general, de manera més clara que amb les tècniques tradicionals.

L’aplicació de les tècniques de l’art definitivament influeix en la manera com els astrònoms interactuen amb les seves dades. La incorporació de l’art en la visualització astronòmica no pot quedar relegada a un segon pla per més temps, doncs realment millora la ciència dels descobriments que ens reconnecta amb l’univers…

Data: 14/08/2021
Hora: 21:30
Lloc: Can Verdaguer, Mediona

Nit de les estrelles a Can Verdaguer

Nit de les estrelles a Can Verdaguer

Trobareu més informació aquí.

També podeu veure imatges d’edicions anteriors a: GALERIA D’IMATGES

tag

Pluja d’estels Perseids 2021 – Palamós

Posted in: on 7 de juliol de 2021

Observació de la pluja d’estels dels Perseids.

Què podem esperar de la pluja d’enguany? Quan serà el màxim?
Els Perseids són una de les pluges i dinàmica de meteors més emocionants, visible als mesos de juliol i agost (17 de juliol al 24 d’agost). Basant-nos en les observacions de l’International Meteor Organization dels últims anys, esperem que el màxim d’activitat d’aproximadament 110 meteors per hora es produeixi entre les 21:00 i les 23:59 del dia 12 d’agost. Però hi ha possibilitats que el màxim s’estengui en horari, anant des de les 16:00 del dia 12, fins a les 05:00 del dia 13 d’agost. Això passa perquè els Perseids han anat generant una forta activitat des d’un màxim primari al llarg dels anys noranta. Les observacions millorades des de 2016 mostren pics addicionals a causa de passatges de la Terra a través de núvols de pols cometària secundaris. Per exemple, s’ha recuperat un encreuament amb filaments secundaris a partir de les dades del 2018. Es creu que el filament secundari principal és una acumulació de meteoroides en una ressonància de moviment mitjana. I per al 2021 NO es preveu una trobada amb aquest filament, però sí amb un filament més feble, cap a les 17:30 +- 5 hores del dia 12 d’agost.

La lluna nova del dia 8 d’agost ens permetrà unes condicions d’observació òptimes aquest 2021. La nit ideal per observar aquesta pluja serà la de dijous 12 a divendres 13 d’agost, esperant poder gaudir respectivament de l’increment i la minva d’activitat del màxim. De tota manera, aquests dies ja podem estar ben atents al cel perquè fins el dia 10 podem esperar veure fins a 15 meteors/hora. El dia 11 i 12 serà fàcil observar-ne entre 50 i 80 per hora, i passat el màxim el ritme decaurà fins a 10 meteors/hora.

La pluja de meteors dels Perseids ens va sorprendre en diverses ocasions durant les últimes dues dècades, mostrant esclats de 150 a 400 meteors/hora a causa que la Terra passa per les regions de major densitat en el flux de pols (per exemple, THZ ~ 200 l’any 2009).

Enguany però no tindrem tanta sort doncs no travessarem el núvol de meteoroides tan directament. S’espera poder observar alguns bòlids ràpids i multicolors (meteors més brillants que el planeta Venus, de magnitud -5), en moments anteriors i posteriors al màxim del dia 12. Per aconseguir observar alguns meteors caldrà buscar un lloc d’observació el més fosc possible, fora dels nuclis urbans.

Perquè té lloc aquesta pluja d’estels (també coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cada any?
El cometa 109P/Swift-Tuttle descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa els núvols de restes del cometa atrapades per la gravetat solar. En fer-ho, les partícules de pols cometari travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d’aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.

Ah!, recordeu que això no serà una pluja de meteorits, sinó de meteors! A les partícules dels cometes en òrbita les anomenem meteoroides, quan aquestes es desintegren en la nostra atmosfera i deixen el seu característic rastre de llum s’anomenen meteors, i si finalment algun fragment important arriba a impactar amb la superfície terrestre, aquest fragment recuperat s’anomena meteorit.

En el gràfic següent podeu apreciar com les òrbites dels meteoroides dels Perseids (les tres línies verdes), intersecten la de la Terra (el puntet blau), donant origen a la pluja de meteors de les Llàgrimes de Sant Llorenç.

Òrbita de la Terra travessant el núvol de restes del cometa 109P/Swift-Tuttle
NASA’s Meteoroid Environment Office

Radiant Persèids
International Meteor Organization

Quina és la millor manera d’observar-la?
En condicions ideals, els Perseids s’observen millor després de la mitjanit local, quan guanya alçada Perseus (el radiant) al cel de l’horitzó Est. Enguany, amb Lluna nova, l’observació pot resultar espectacular. Tradicionalment, les taxes més altes de meteors són visibles cap a la matinada, quan el radiant arriba al seu punt més alt.

La millor manera d’observar meteors és a ull nu, estirats còmodament a terra, abrigats moderadament, en un lloc el més fosc possible. També podeu fer fotografies de gran camp del cel nocturn, per intentar capturar les traces lumíniques dels meteors.

Per estar ben informats podem consultar els següents gràfics que mostren la ubicació dels radiants de les pluges de meteors tal i com es detecten en temps gairebé real pel Canadian Meteor Orbit Radar (CMOR). Cada dia, aproximadament 4000-5000 òrbites de meteoroides individuals es mesuren pel CMOR i la quantitat d’agrupaments de meteors en aquests radiants determina la ubicació de les pluges d’estels.

CMOR, activitat

La gràfica superior mostra l’activitat dels radiants en un mapa del cel vist des de l’estació de radar (43N, 81W) en el moment indicat. El sol i la Lluna també es mostren.

La següent imatge mostra la mateixa vista amb els radiants amb colors individuals codificats per la velocitat dels meteors associats.

CMOR, velocitat dels meteors

Vols venir a gaudir de la pluja amb nosaltres?
L’Associació Astronòmica de Girona instal·larà el seu camp d’observació a Can Pere Tià, a Palamós, on a partir de les 21:00 del dia 12 d’agost muntarem guàrdia per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar, com Júpiter i Saturn! No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc!

ATENCIÓ: PER TEMES D’AFORAMENT, CAL CONTACTAR AMB L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS PER INSCRIURE-US A L’ACTIVITAT, QUE ÉS DE FRANC, COMPLETANT AQUEST FORMULARI.

I per acabar, una petita curiositat. Si voleu, podeu intentar capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui a la vostra localitat just després de la pluja de meteors. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més possibilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol… qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb nens. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica”. Que tingueu bons cels i bona caça!

Rafael Balaguer Rosa.

tag

Pluja d’estels Perseids 2021 – Sils

Posted in: on 7 de juliol de 2021

Observació de la pluja d’estels dels Perseids.

Què podem esperar de la pluja d’enguany? Quan serà el màxim?
Els Perseids són una de les pluges i dinàmica de meteors més emocionants, visible als mesos de juliol i agost (17 de juliol al 24 d’agost). Basant-nos en les observacions de l’International Meteor Organization dels últims anys, esperem que el màxim d’activitat d’aproximadament 110 meteors per hora es produeixi entre les 21:00 i les 23:59 del dia 12 d’agost. Però hi ha possibilitats que el màxim s’estengui en horari, anant des de les 16:00 del dia 12, fins a les 05:00 del dia 13 d’agost. Això passa perquè els Perseids han anat generant una forta activitat des d’un màxim primari al llarg dels anys noranta. Les observacions millorades des de 2016 mostren pics addicionals a causa de passatges de la Terra a través de núvols de pols cometària secundaris. Per exemple, s’ha recuperat un encreuament amb filaments secundaris a partir de les dades del 2018. Es creu que el filament secundari principal és una acumulació de meteoroides en una ressonància de moviment mitjana. I per al 2021 NO es preveu una trobada amb aquest filament, però sí amb un filament més feble, cap a les 17:30 +- 5 hores del dia 12 d’agost.

La lluna nova del dia 8 d’agost ens permetrà unes condicions d’observació òptimes aquest 2021. La nit ideal per observar aquesta pluja serà la de dijous 12 a divendres 13 d’agost, esperant poder gaudir respectivament de l’increment i la minva d’activitat del màxim. De tota manera, aquests dies ja podem estar ben atents al cel perquè fins el dia 10 podem esperar veure fins a 15 meteors/hora. El dia 11 i 12 serà fàcil observar-ne entre 50 i 80 per hora, i passat el màxim el ritme decaurà fins a 10 meteors/hora.

La pluja de meteors dels Perseids ens va sorprendre en diverses ocasions durant les últimes dues dècades, mostrant esclats de 150 a 400 meteors/hora a causa que la Terra passa per les regions de major densitat en el flux de pols (per exemple, THZ ~ 200 l’any 2009).

Enguany però no tindrem tanta sort doncs no travessarem el núvol de meteoroides tan directament. S’espera poder observar alguns bòlids ràpids i multicolors (meteors més brillants que el planeta Venus, de magnitud -5), en moments anteriors i posteriors al màxim del dia 12. Per aconseguir observar alguns meteors caldrà buscar un lloc d’observació el més fosc possible, fora dels nuclis urbans.

Perquè té lloc aquesta pluja d’estels (també coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cada any?
El cometa 109P/Swift-Tuttle descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa els núvols de restes del cometa atrapades per la gravetat solar. En fer-ho, les partícules de pols cometari travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d’aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.

Ah!, recordeu que això no serà una pluja de meteorits, sinó de meteors! A les partícules dels cometes en òrbita les anomenem meteoroides, quan aquestes es desintegren en la nostra atmosfera i deixen el seu característic rastre de llum s’anomenen meteors, i si finalment algun fragment important arriba a impactar amb la superfície terrestre, aquest fragment recuperat s’anomena meteorit.

En el gràfic següent podeu apreciar com les òrbites dels meteoroides dels Perseids (les tres línies verdes), intersecten la de la Terra (el puntet blau), donant origen a la pluja de meteors de les Llàgrimes de Sant Llorenç.

Òrbita de la Terra travessant el núvol de restes del cometa 109P/Swift-Tuttle
NASA’s Meteoroid Environment Office

Radiant Persèids
International Meteor Organization

Quina és la millor manera d’observar-la?
En condicions ideals, els Perseids s’observen millor després de la mitjanit local, quan guanya alçada Perseus (el radiant) al cel de l’horitzó Est. Enguany, amb Lluna nova, l’observació pot resultar espectacular. Tradicionalment, les taxes més altes de meteors són visibles cap a la matinada, quan el radiant arriba al seu punt més alt.

La millor manera d’observar meteors és a ull nu, estirats còmodament a terra, abrigats moderadament, en un lloc el més fosc possible. També podeu fer fotografies de gran camp del cel nocturn, per intentar capturar les traces lumíniques dels meteors.

Per estar ben informats podem consultar els següents gràfics que mostren la ubicació dels radiants de les pluges de meteors tal i com es detecten en temps gairebé real pel Canadian Meteor Orbit Radar (CMOR). Cada dia, aproximadament 4000-5000 òrbites de meteoroides individuals es mesuren pel CMOR i la quantitat d’agrupaments de meteors en aquests radiants determina la ubicació de les pluges d’estels.

CMOR, activitat

La gràfica superior mostra l’activitat dels radiants en un mapa del cel vist des de l’estació de radar (43N, 81W) en el moment indicat. El sol i la Lluna també es mostren.

La següent imatge mostra la mateixa vista amb els radiants amb colors individuals codificats per la velocitat dels meteors associats.

CMOR, velocitat dels meteors

Vols venir a gaudir de la pluja amb nosaltres?
L’Associació Astronòmica de Girona instal·larà el seu camp d’observació als Estanys de Sils, on a partir de les 21:00 dels dies 10 i 11 d’agost muntarem guàrdia per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar, com Júpiter i Saturn! No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc!

ATENCIÓ: PER TEMES D’AFORAMENT, CAL CONTACTAR AMB L’AJUNTAMENT DE SILS PER INSCRIURE-US A L’ACTIVITAT, QUE ÉS DE FRANC.

I per acabar, una petita curiositat. Si voleu, podeu intentar capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui a la vostra localitat just després de la pluja de meteors. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més possibilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol… qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb nens. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica”. Que tingueu bons cels i bona caça!

Rafael Balaguer Rosa.

tag

Taller pràctic d’astrofotografia amb Star Adventurer i Eq6-R Pro

Posted in: on 7 de juliol de 2021

Taller pràctic d’Astrofotografia amb Star Adventurer i Eq6-R Pro.

El proper dia 30 de juliol de 2021, a les 21:00 al Mas Roig II de Llagostera, Emili Martínez, soci d’Astrogirona, impartirà un taller, eminentment pràctic, per aprendre a treure profit de la plataforma de seguiment equatorial Star Adventurer i també de la muntura equatorial Eq6-R Pro.

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

En aquesta sessió l’Emili ens mostrarà com muntar i posar en estació correctament les muntures, i ens donarà consells per optimitzar tant la muntura com els paràmetres de la càmera per obtenir millors fotografies. Serà una sessió pràctica d’astrofotografia directament al camp.

No cal cap requisit especial per participar en aquesta sessió, però si tens el teu equip i tens dubtes de com funciona, porta’l!

Amb l’Star Adventurer i una càmera rèflex es poden obtenir en pocs minuts interessants fotografies de paisatge, time lapse i grans camps estel·lars.

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

I ja amb la muntura equatorial Eq6-R Pro podem obtenir imatges més detallades, com per exemple:

Fotografia amb EQ6-R Pro, Emili Martínez

Fotografia amb EQ6-R Pro, Emili Martínez

Fotografia amb EQ6-R Pro, Emili Martínez

Fotografia amb EQ6-R Pro, Emili Martínez

El taller tindrà lloc el divendres 30 de juliol a les 21:00h al Mas Roig II (Llagostera).

Què cal portar?

  • Tot el teu equip d’observació que vulguis fer servir: càmera, telescopi, muntura, bateria…
  • Roba d’abric per si tens fresca a les nits d’estiu
  • Frontal
  • Si vols pots portar alguna cosa per sopar, cap problema!
  • Càmera i trípode fotogràfic si no tens muntura, sempre pots apilar fotos!
  • Recomanem que instal·lis al mòbil les apps “Polar Finder” o “Polar aligner pro”, que faciliten
    enormement l’alineació de l’eix polar. També recomanem l’app “GPS Status” per calibrar la brúixola
  • MASCARETA OBLIGATÒRIA
  • L’activitat és EXCLUSIVA per als socis d’AstroGirona.

    Mapa de situació del Mas Roig II:

    tag

    Nit a la fresca, observació a Vall-llobrega

    Posted in: on 7 de juliol de 2021

    NIT A LA FRESCA. PLANETARI NATURAL A VALL-LLOBREGA.

    ATENCIÓ NORMATIVA COVID, PLACES LIMITADES! CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA FENT CLICK AQUÍ!

    L’Associació Astronòmica de Girona us convida a participar en una vetllada astronòmica molt especial. Ens trobarem a l’església vella de Sant Mateu de Vall-llobrega per fer un viatge pel sistema solar.

    Planetari natural a Vall-llobrega
    Planetari natural a Vall-llobrega.

    L’activitat començarà reunint-nos a la Plaça de l’Ajuntament per, tot seguit, caminar fins a Sant Mateu (40 minuts aprox). Allà podrem sopar plegats a la fresca i en acabar, entrarem a l’església per gaudir d’un viatge interactiu que ens portarà a conèixer el sistema solar amb tota mena de detalls.

    Però això serà només el principi! Quan ja s’hagi fet ben fosc a l’exterior, sortirem al camp per aprendre a identificar els estels principals i les constel·lacions, i també podrem observar amb diversos telescopis els objectes visibles aquella nit, la Lluna, Júpiter, Saturn i alguns cúmuls d’estels, nebuloses…

    Persèid i observació al Mas Roig II, Simon Garcia
    Persèid i observació al Mas Roig II, Simon Garcia.

    ATENCIÓ NORMATIVA COVID, PLACES LIMITADES! CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA FENT CLICK AQUÍ!

    tag