bub
Blog

Taller: aprèn a utilitzar el teu telescopi

Posted in: on 21 de gener de 2020

T’han regalat un telescopi aquestes festes i no acabes de tenir clar com fer-lo servir? Fa temps que està per casa agafant pols? Doncs porta’l i t’ajudarem a posar-lo en marxa i a que puguis gaudir de l’observació astronòmica.

El taller tindrà lloc el divendres 28 de febrer a les 21h al Mas Roig II (Llagostera).
Què cal portar?

  • Tot el teu equip d’observació: telescopi, muntura, oculars, bateria…
  • Roba d’abric
  • Frontal
  • Si vols pots portar alguna cosa per sopar, cap problema!
  • L’activitat és gratuïta per als socis d’AstroGirona i té un cost de 5€ per a persones no sòcies de l’agrupació.

    Mapa de situació del Mas Roig II:

    FacebookTwitterGoogle+Compartir
    tag

    Reunió de treball (per a socis)

    Posted in: on 16 de gener de 2020

    En l’última assemblea es va proposar de dur a terme una reunió de treball, per tal que tots els socis puguin participar i donar idees, compartir punts de vista i proposar activitats.

    La reunió tindrà lloc el divendres 24 de gener a les 20:30h a la sala de la biblioteca de Llagostera (Centre Cultural Can Roig). Vine a dir la teva!

    tag

    Betelgeuse redueix la seva brillantor a la meitat

    Posted in: General, Portada on 4 de gener de 2020

    Per als astrònoms, tant els professionals com aficionats, l’estrella Alpha Orionis, més coneguda com Betelgeuse, és una vella amiga. Situada a la constel·lació d’Orió, a uns 700 anys llum de distància, és la novena estrella més brillant del firmament que podem observar des de la Terra. De fet, té una massa 12 vegades més gran que la del nostre Sol, el que es tradueix en que si la deixéssim caure en el centre del nostre Sistema Solar, s’estendria fins a on es troba Júpiter. No obstant això, últimament els vigilants de cel han notat alguna cosa estranya: Betelgeuse brilla la meitat del normal!

    Betelgeuse

    Alpha Orionis és una supergegant vermella que ja ha esgotat el combustible del seu nucli, de manera que ha augmentat molt de mida. Després d’aquest creixement, patirà una implosió central i un col·lapse massiu que la portarà a convertir-se en una supernova de tipus II. Encara que el seu destí es coneix des de fa temps -el 1836 l’astrònom John Herschel ja es va adonar de les seves fluctuacions-, no se sap amb certesa quan passarà aquest desenllaç, que seria visible a simple vista des de la Terra.

    El passat 8 de desembre, investigadors de la Universitat de Villanova (Estats Units) van publicar un article a «The Astronomer’s Telegram» en què afirmaven que la brillantor de Betelgeuse s’havia esvaït aproximadament una magnitud, o una mica més de la meitat de la seva magnitud habitual +0.5 a +1.5. Encara que sigui un estel fluctuant, una variabilitat tan gran podria ser senyal que està a punt de col·lapsar. Si això passés, el nostre planeta no estaria a la zona de perill i no ens veuríem afectats. Per contra, seria una oportunitat única perquè els astrònoms puguin observar el fenomen, que mai s’hauria donat en l’era del telescopi. A més, no es limitaria només als telescopis òptics, sinó que també es podria estrenar l’Observatori d’ones gravitacionals d’interferometria làser (LIGO) per detectar les ones gravitacionals de la supernova, així com l’observatori de neutrins de l’Antàrtida.

    Què veuríem llavors al cel? Segons recull Phys.com i guiant-se pel mateix episodi similar ocorregut al Gran Núvol de Magallanes (també un esdeveniment Tipus IIb) com a model, «calculem que quan exploti, Betelgeuse brillaria a una magnitud de -10. Això és 16 vegades més feble que una lluna plena, però 100 vegades més brillant que Venus, el que el fa fàcilment visible al cel durant el dia». De moment, només cal esperar, però els astrònoms esperen que torni a il·luminar a principis de 2020. En el cas que Betelgeuse es convertís en una supernova de tipus II davant els nostres ulls, estaríem davant d’una situació agredolça: veurem un esdeveniment únic a el cel, però la constel·lació d’Orió mai tornarà a ser la mateixa.

    Font: ABC.

    tag

    Cometa C/2017 T2 Panstarrs

    Posted in: General, Portada on 4 de gener de 2020

    Aquests dies tenim ben visible molt alt al cel el Cometa C/2017 T2 Panstarrs, que arribarà al periheli i màxima brillantor durant el mes de maig de 2020.

    Durant el passat mes de desembre el cometa C/2017 T2 (PANSTARRS) va pujar de brillantor des de la magnitud visual 10 a la 9.5 coincidint amb la seva màxima aproximació a la Terra, que va ser el 29 de desembre de 2019 a una distància de 1.52 U.A. del nostre planeta. Les observacions visuals de la seva coma han estimat que la seva grandària angular continua mantenint-se estable al voltant dels 2.5′ (uns 175.000 km), amb un lleuger augment en la seva condensació que s’acosta a grau 5 de mitjana. La seva cua de pols també ha estat observada visualment amb una longitud de fins a 6’de longitud. Fotogràficament el cometa té un bonic aspecte registrant, a més de la seva cua amb fins a uns 20’de longitud, una gran tènue coma exterior verdosa de fins a 13′ de mida angular, tal com es pot veure a la imatge següent, de Michael Jäger, obtinguda el 21 de desembre de 2019, desde Weißenkirchen (Austria).

    Foto de Michael Jäger

    Al gener el cometa augmentarà molt lentament de brillantor en compensar el seu acostament al Sol amb el seu relatiu allunyament de la Terra, mantenint-se tot el mes a prop de la magnitud 9.5 i observable mitjançant petits telescopis des de llocs foscos.

    Serà observable durant tot el mes de gener, estant molt alt al cel durant la primera part de la nit, us animem a intentar observar-lo!

    Podeu utilitzar aquestes cartes per ajudar-vos en la seva localització:

    Mapa de situació

    Mapa de situació

    Des d’Astrogirona també hem fet les nostres observacions i aquí us compartim alguns resultats.

    En Jordi Arnella el va fotografiar des d’Els Àngels, a Girona, el dia 22 de desembre de 2019 a les 20:54. És una única fotografia de 60 segons d’exposició amb un telescopi Celestron C8 amb sistema Hyperstar, a f/2:

    Foto de Jordi Arnella

    I el dia 28 de desembre de 2019, des de Rocafort, al Bages, en Rafael Balaguer va estar observant el nucli del cometa per obtenir el seu espectre:

    Foto de Rafael Balaguer

    Foto de Rafael Balaguer

    El dia 25 de gener de 2020, el cometa ja estava molt a prop del doble cúmul de Perseus, i en Lluís Amat el va poder captar:

    Foto de Lluís Amat

    Aquesta és la previsió de la seva brillantor:

    Magnitud

    Font: Cometografia i Astrogirona.

    tag

    Eclipsi penombral de Lluna, 10 de gener 2020

    Posted in: on 4 de gener de 2020

    Observació de l’eclipsi penombral de Lluna del 10 de gener de 2020.

    Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna plena passa per la línia imaginària que uneix els centres del Sol i de la Terra i entra en el con d’ombra projectat per la Terra il·luminada pel Sol (S). La Terra projecta en l’espai un con de foscor total (ombra, U), envoltat d’una zona de foscor parcial (penombra, P) i, en conseqüència, poden donar-se tres tipus d’eclipsi: (1) eclipsi penombral, quan la Lluna entra en la zona de penombra; (2) eclipsi total, quan la Lluna entra totalment en la zona d’ombra; i (3) eclipsi parcial, quan la Lluna entra parcialment en l’ombra i la resta de Selene en la penombra.

    Com podeu veure en el gràfic, el punt X determina el vèrtex del con d’ombra de foscor total i la Lluna queda més lluny. És per això que durant l’eclipsi la Lluna no queda enfosquida del tot i adquireix un to vermellós (r) ja que l’atmosfera (A) de la Terra (de fet el vapor d’aigua dels núvols) absorbeix tots els colors de l’espectre excepte el vermell, capricis de la refracció!. És el mateix que passa quan el Sol està baix sobre l’horitzó a la sortida o a la posta i se’ns mostra vermell tot decorant els nostres cels. Imagineu les sensacions de la Humanitat antiga en veure que la Lluna sobtadament es tornava vermella! De fet aquest espectacle poderós sempre ha impressionant profundament als humans.

    Eclipsi de Lluna

    Així, en definitiva, el que veiem durant un eclipsi és l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna. Ja Pitàgores i els seus seguidors al segle V a.C. van deduir que la Terra era una esfera i no plana com es creia aleshores en veure que l’ombra de la Terra sobre la Lluna era, de fet, rodona.

    I com és que si els eclipsis es produeixen en Lluna plena no hi ha un eclipsi cada mes? Doncs perquè l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no es desenvolupa sempre en el mateix pla, i en canvi se situa per sobre o per sota d’aquest pla evitant l’alineació amb la Terra i el Sol i, per tant, els eclipsis. Així tenim que la Lluna descriu un sinusoide al voltant del nostre planeta en lloc de traçar un cercle sense oscil·lacions.

    I podrem observar un eclipsi penombral de Lluna la nit del proper dia 10 de gener de 2020.

    En efecte, l’Associació Astronòmica de Girona www.astrogirona.com organitza una observació pública d’aquest eclipsi al Mas Roig II de Llagostera.

    ATENCIÓ: L’eclipsi és penombral, gairebé sempre és imperceptible a l’ull humà, però fàcilment apreciable en fotografia, porteu la càmera.

    Amb els telescopis i els diferents equips de captura d’imatge que l’Associació Astronòmica de Girona posarà a l’abast del públic podreu comprovar com de sorprenent pot resultar la nostra germana còsmica, la turmentada superfície crateritzada de la Lluna és una visió inoblidable!

    Si us voleu afegir al nostre camp d’observació amb els vostres telescopis sereu benvinguts, nosaltres ens trobarem al Mas Roig de Llagostera a partir de les 19:30.

    EL MOMENT DE MÀXIMA FOSCOR SERÀ A LES 20.10. Les fases i els horaris d’aquest eclipsi són els següents:

    Efemèrides eclipsi

    Efemèrides eclipsi

    Eclipsi penombral de Lluna del 10/01/20

    Recordeu que no calen instruments especials per a gaudir de l’eclipsi. A ull nu ja podeu fer veritable astronomia, com calcular el grau de foscor o profunditat a què arriba l’eclipsi. Aquesta foscor la mesurem segons l’escala de Danjon.

    L’escala de Danjon estima el grau d’enfosquiment de la Lluna durant un eclipsi, a causa de l’opacitat dels núvols i la pols de l’atmosfera terrestre quan aquesta refracta la llum provinent del Sol. Va ser introduïda a l’any 1920 per l’astrònom francès André-Louis Danjon (Caen 1890, Paris 1967) conegut per les seves innovacions en la instrumentació astronòmica i els seus estudis sobre la rotació de la Terra.

    Escala de Danjon

    Rafael Balaguer Rosa.

    tag

    Last quarter 5:37pm

    Posted in: on 1 de gener de 2020
    tag

    Full moon 7:16pm

    Posted in: on 1 de gener de 2020
    tag

    First quarter 9:02pm

    Posted in: on 1 de gener de 2020
    tag

    New moon 5:00am

    Posted in: on 1 de gener de 2020
    tag

    Last quarter 9:37am

    Posted in: on 1 de gener de 2020
    tag