bub
Blog

Pint Of Science – Sostenibilitat i medi ambient (dilluns 14)

Posted in: on 22 de març de 2018

Pint of ScienceAquesta serà la quarta vegada que aquest festival internacional se celebra a Espanya, i la tercera a Girona. Nosaltres ens vam assabentar d’aquest esdeveniment fa tres anys una mica massa justos de temps, però ja vam decidir que al 2016 Girona s’incorporaria a aquesta iniciativa, i per això Astrogirona coordina les activitats de Pint of Science a Girona ara ja en el seu tercer any a les nostres comarques.

El festival Pint of Science té com a objectiu oferir xerrades interessants, divertides, importants, sobre les últimes investigacions científiques, en un format accessible al públic. I tot això en un bar! S’ofereix una plataforma que permet a la gent discutir la investigació amb les persones que la porten a terme. Pint of Science és una organització sense ànim de lucre, dirigida per voluntaris, i que va ser creada per una comunitat d’investigadors de postgrau i postdoctorals l’any 2012. El festival se celebra anualment durant tres dies simultàniament en bars de tot el món. El primer festival Pint of Science es va dur a terme l’any 2012 al Regne Unit. Enguany el festival tindrà lloc els vespres del dilluns 14 al dimecres 16 de maig, celebrant-se simultàniament a varis països del món.

La temàtica del Pint of Science de dilluns a la cafeteria Un Sol Món està dedicada a la sostenibilitat i al medi ambient. Explorarem com hauria de ser l’educació per afavorir l’adveniment d’un món més sostenible, i gaudirem de l’experiència del Mas Roig II de Llagostera, a on ja s’estan aplicant des de fa molts anys, de forma pionera, aquests criteris d’autosuficiència i sostenibilitat.

Lloc: Cafeteria Un Sol Món

19:30
Perquè l’Educació per a la Sostenibilitat és l’Educació i com transformar el sistema, sobrevivint en el intent
per Dra. Leslie Mahe Collazo Expósito.Espectres

La Sostenibilitat s’ha convertit en una constant de totes les agendes i les polítiques internacionals i una autentica preocupació/ocupació per a molts ciutadans arreu del món. Evidentment aquest fet es reflexa en l’univers educatiu. Quins son els conceptes i principals idees subjacents? Realment es pot transformar el sistema? Quin és el rol del sistema educatiu i dels ciutadans? Què podem fer i de quina manera? A aquestes i d’altres incògnites intentarem donar resposta.

 

 

 

Leslie CollazoDra Leslie Mahe Collazo Expósito. Dra. en Educació per la Universitat de Girona (UdG). Posseeix el “Schumacher College Certificate in Ecoleadership and facilitation”.

Actualment és membre del Grup de Recerca d’Educació Científica i Ambiental (GRECA) de la Universitat de Girona i del Consell Assessor de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG, on treballa com a professora d’innovació, canvi i millora del sistema, per a l’àrea de les ciències experimentals del màster de formació del professorat de secundària. Ha realitzat estades de formació i investigació en temes de Sostenibilitat i innovació docent en la “Universidad de San Paulo-CEU de Madrid” i en el Campus “Veolia Environnement Île-de-France”. Ha participat en diversos projectes d’investigació internacionals com, per exemple, “University Educators for Sustainable Development (UE4SD)”. És llicenciada en Biologia de la Universitat de l’Havana (Cuba) i màster en Educació en la diversitat per la UdG. En el camp de la gestió ambiental, ha treballat en diferents estratègies ambientals, per exemple l’Agenda Local 21. Va ser directora assistent i professora dels tallers de capacitació mediambiental per a educadors del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Medi Ambient de Cuba (1999- 2002).

Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental (GRECA)

 

20:30
Ciència i tecnologia al Mas Roig
per Dr. Francesc Sureda Alsina.

Il·lustració

L’experiència científica i social del Mas Roig II ha vertebrat en els darrers anys un projecte integral, al voltant de la Font Solar Autònoma, un model d’energia sostenible en el marc d’una masia “evolutiva adaptativa”. Des del seu Centre d’Interpretació de la Sostenibilitat s’expliquen conceptes complexes de física i química, aprofitant objectes i activitats quotidianes molt senzilles però que la societat ha anat oblidant al veure’s tan immersa en la tecnologia.

La Sostenibilitat Global km. Zero. La societat actual en general, percep la ciència mitjançant la tecnologia i aquesta discapacita per veure els principis de física i química que hi ha darrere les nostres decisions tecnològiques i dels nostres actes més quotidians. Per això mitjançat la Ciència, al Centre d’Interpretació de la Sostenibilitat del Mas Roig de Llagostera, volem mostrar conceptes molt complexes, aprofitant coses quotidianes molt senzilles. Per poder prendre decisions científiques i tecnològiques coherents i correctes, amb criteris de Sostenibilitat.

Cal recordar que encara que l’energia no es crea ni es destrueix i només és transforma, en cada treball o transformació, de matèria o energia, sempre hi ha pèrdues, que reben el nom d’Entropia. Una mesura del desordre que explica perquè aquestes transformacions energètiques són processos irreversibles on mai hi podrem guanyar.

És doncs el fet que en cada transformació sempre hi perdem, el que va propiciar canviar en el seu dia el concepte de Creixement pel de Sostenibilitat. Amb el benentès que la Sostenibilitat com tot, també tindrà uns límits, que per cert, en l’actualitat no s’estan respectant.

El primer límit de la Sostenibilitat és també l´Entropia, i el Segon Principi de la Termodinàmica, que hem de tenir sempre present.

Perquè aquest fenomen de l’entropia no és exclusiu del món inanimat, sinó que és absolutament present en tots els fenómens vitals, per això també es coneix com a “fletxa del temps”, perquè va del present a futur i mai a viceversa.

I és que la vida és una de les màximes expressions del rendiment termodinàmic, i un exemple, d’això és la cadena tròfica, on una espècie, vegetal o animal s’alimenta d’unes altres, perquè cap espècie pot alimentar-se dels seus propis residus, necessiten que altres processin els seus detritus per aprofitar al màxim l’energia i els materials.

Aquí radica l´importància de la biodiversitat, per a la supervivència de tots els éssers vius, i també per impedir que una espècie determinada exploti el medi natural fins a esgotar tota l’energia i els materials del seu entorn, deixant només residus com estem fent a la nostra civilització.

Perquè això pot portar a “un nou medi”, és a dir a un “nou estat biofísic d´equilibri termodinàmic estable” només per a l´energia i els materials, però incompatible amb l’existència de l’espècie disgregadora. Que en el cas de la nostra civilització consisteix a posar definitiva i intel·ligentment urgent, mesures correctores, a l’actual malbaratament material i energètic.

Recordant que els recursos han de ser absolutament tots renovables,i si pot ser “in situ”. Ja que l’embornal també té límits i els abocadors plens, representen el segrest dels recursos en forma de deixalles.

Per aquest motiu el nostre Planeta, que és defineix com un Sistema obert per a l´Energia, perquè és un fluxe procedent del Sol, però tancat per a la Matèria, perquè sempre és la mateixa.

A dia d´avui ja comencen a escassejar materials i elements químics de la Taula Periòdica que són imprescindibles per a la nostra evolució tecnològica, segrestats als abocadors en forma de deixalles. Un altre motiu per lluitar eficaçment contra l’obsolescència programada i afavorir la durabilitat dels productes manufacturats, ja què com s’ha dit, en cada procés o transformació es perd material i energia. QUE NO ÉS RECUPERA MAI MÉS!! FINALMENT HEM DE CONSIDERAR DONCS LA PRODUCCIÓ DE RESIDUS COM UNA DISCAPACITAT TECNOLÒGICA.

I copiant de la Naturalesa -que no deixa residus- hem d’aconseguir que les deixalles esdevinguin el substrat d’un altre procés, TANCANT EL CICLE AMB L’ENERGIA QUE PROVINGUI DE LA NOSTRA ESTRELLA, ÉS A DIR DEL SOL!!

Francesc Sureda AlsinaDr. Francesc Sureda Alsina.
Metge, Universitat de Barcelona/Hospital Clínic, especialitat geriatria. Diplomat en Sanitat, Màster en Educació ambiental Càtedra Unesco, Màster en Educació científica UPF, Responsable del Centre d’Interpratació de la Sostenibilitat de Llagostera, President de l’Associació d’Amics del Mas Roig, membre d’Astrogirona.

Mas Roig de Llagostera

 

 

Podeu trobar més informació sobre el festival al web de Pint of Science, així com els programes d’altres ciutats com Barcelona i Blanes, molt recomanables!

També us podeu apuntar a l’esdeveniment de Facebook.

Us hi esperem!!

Les activitats tindran lloc a la Cafeteria Un Sol Món de Girona.

Entrada gratuïta, consumicions a part. AFORAMENT MOLT LIMITAT.

Us hi esperem!!

Pint Of Science Girona 2018

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Pint Of Science – Una història matemàtica (dimarts 15)

Posted in: on 20 de març de 2018

Pint of ScienceAquesta serà la quarta vegada que aquest festival internacional se celebra a Espanya, i la tercera a Girona. Nosaltres ens vam assabentar d’aquest esdeveniment fa tres anys una mica massa justos de temps, però ja vam decidir que al 2016 Girona s’incorporaria a aquesta iniciativa, i per això Astrogirona coordina les activitats de Pint of Science a Girona ara ja en el seu tercer any a les nostres comarques.

El festival Pint of Science té com a objectiu oferir xerrades interessants, divertides, importants, sobre les últimes investigacions científiques, en un format accessible al públic. I tot això en un bar! S’ofereix una plataforma que permet a la gent discutir la investigació amb les persones que la porten a terme. Pint of Science és una organització sense ànim de lucre, dirigida per voluntaris, i que va ser creada per una comunitat d’investigadors de postgrau i postdoctorals l’any 2012. El festival se celebra anualment durant tres dies simultàniament en bars de tot el món. El primer festival Pint of Science es va dur a terme l’any 2012 al Regne Unit. Enguany el festival tindrà lloc els vespres del dilluns 14 al dimecres 16 de maig, celebrant-se simultàniament a varis països del món.

La temàtica del Pint of Science de dimarts al Cafè Llibreria Context està dedicada a la història, a com ens vam anar dispersant pel planeta colonitzant tot el planeta, i a la idea que la història pot ser cíclica i predictible.

Lloc: Cafè-Llibreria Context

 

Dispersió població19:30
Dispersió poblacional en la prehistòria
per Dr. Joaquim Fort Viader.

La transició del neolític és considerat el principal canvi de les societats humanes. És la transició de la cacera i recol·lecció a l’agricultura i la ramaderia. Es aquesta xerrada veurem models matemàtics que intenten entendre la velocitat a la que el neolític es va propagar, i establir si ho va fer bàsicament degut a la dispersió de poblacions o bé a la transmissió de tècniques agrícoles dels agricultors als caçadors-recol·lectors. Per això, explicarem els models matemàtics (de fet, simulacions senzilles a una xarxa de punts) i les dades arqueològiques i genètiques. El mateix tipus de models s’apliquen a altres dispersions humanes, com la sortida dels humans moderns d’Àfrica o les colonitzacions post-glacials cap al Nord.

 

Joaquim Fort ViaderJoaquim Fort i Viader (1966) va llicenciar-se en Física per la Universitat de Barcelona (1989). Màster en Cosmologia per la Universitat de Tufts (Boston, Estats Units, 1991) amb una beca Fulbright. Màster en Física (1993) i Doctor en Física (1997) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor titular (des del 1999) i catedràtic (des del 2009) de Física a la Universitat de Girona. Premi ICREA Academia (2014). Autor d’un centenar d’articles de recerca publicats en revistes científiques, incloent Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i Physical Review Letters. La seva principal contribució ha estat una nova teoria matemàtica per determinar la importància relativa de la difusió de poblacions i la difusió d’idees en l’expansió del Neolític a Europa (PNAS 2012). Prèviament va treballar en una teoria de difusió retardada de la transició del Neolític a Europa (des del 1999) i en la seva generalització a l’estudi d’infeccions víriques (des del 2002). Aquesta darrera teoria s’aplica actualment a possibles tractaments en la lluita contra el càncer. La seva recerca actual inclou l’evolució cultural (des del 2011) i la substitució lingüística (des del 2012). Aquests treballs han estat destacats per l’American Physical Society, l’American Association for the Advancement of Science, la Society for American Archaeology, l’Institute of Physics del Regne Unit, l’American Institute of Physics, etc. Ha dirigit projectes de recerca de gran abast dedicats a la simulació prehistòrica, finançats per la Comissió Europea (2006-2010) i el programa estatal Consolider (2011-2017).

UDG.

 

20:30
2029, quan es pon el sol.
per Juli Gutiérrez Deulofeu.

Matemàtica de la història
La Matemàtica de la Història descriu l’evolució social i cultural dels pobles i civilitzacions. Deulofeu observa la història que han escrit els historiadors sobre les diferents civilitzacions que han existit fins ara i detecta uns patrons i unes regularitats que exposa en la seva teoria. Quin futur ens espera segons aquesta teoria? Com podem entendre l’evolució de la Península Ibèrica des de la Matemàtica de la Història un cop desaparegui l’Imperi espanyol cap al 2029? Quin paper hi té Catalunya? Cap on va la relació Catalunya-Espanya? Quin és l’avenir dels pobles ibèrics dins del marc europeu en els propers dos-cents anys? Una Europa que viurà dos processos oposats i paradoxals. L’atomització dels vells estats nascuts amb la modernitat i l’aparició de forces centrípetes que acostaran les velles nacions vernacles a l’òrbita d’una Alemanya que de mica en mica assumirà el seu paper director. No hi ha bons ni dolents, senzillament hi ha uns temps històrics que assenyalen el que s’ha de fer per no caure una i altre vegada en els mateixos errors.

Juli Gutierrez DeulofeuJuli Gutiérrez Deulofeu, nét d’Alexandre Deulofeu Torres, és enginyer tècnic agrícola historiador i hereu del llegat del seu avi. Amb el web sobre la Matemàtica de la Història, vol compartir els més de vint anys d’estudi de l’obra del seu avi, difondre-la i aportar la seva visió actual sobre com aquesta teoria explica els esdeveniments que anem vivint. Quan la Matemàtica de la Història va entrar a la seva vida va abocar-s’hi fins avui, tasca que combina amb el cultiu del seu hort ecològic al mas d’Ordis (Alt Empordà).
Matemàtica de la Història

 

Podeu trobar més informació sobre el festival al web de Pint of Science, així com els programes d’altres ciutats com Barcelona i Blanes, molt recomanables!

També us podeu apuntar a l’esdeveniment de Facebook.

Us hi esperem!!

Les activitats tindran lloc al Cafè-Llibreria Context de Girona.

Entrada gratuïta, consumicions a part. AFORAMENT MOLT LIMITAT.

Us hi esperem!!

Pint Of Science Girona 2018

tag

Pint Of Science – Explorant l’Univers (dimarts 15)

Posted in: on 19 de març de 2018

Pint of ScienceAquesta serà la quarta vegada que aquest festival internacional se celebra a Espanya, i la tercera a Girona. Nosaltres ens vam assabentar d’aquest esdeveniment fa tres anys una mica massa justos de temps, però ja vam decidir que al 2016 Girona s’incorporaria a aquesta iniciativa, i per això Astrogirona coordina les activitats de Pint of Science a Girona ara ja en el seu tercer any a les nostres comarques.

El festival Pint of Science té com a objectiu oferir xerrades interessants, divertides, importants, sobre les últimes investigacions científiques, en un format accessible al públic. I tot això en un bar! S’ofereix una plataforma que permet a la gent discutir la investigació amb les persones que la porten a terme. Pint of Science és una organització sense ànim de lucre, dirigida per voluntaris, i que va ser creada per una comunitat d’investigadors de postgrau i postdoctorals l’any 2012. El festival se celebra anualment durant tres dies simultàniament en bars de tot el món. El primer festival Pint of Science es va dur a terme l’any 2012 al Regne Unit. Enguany el festival tindrà lloc els vespres del dilluns 14 al dimecres 16 de maig, celebrant-se simultàniament a varis països del món.

La temàtica del Pint of Science de dimarts a la cafeteria Un Sol Món està dedicada a la espai i a l’estudi de l’Univers. Entrarem en profunditat sobre astronàutica i com es treballa en la detecció d’exoplanetes i, si el cel ho permet, en acabar podrem observar alguns objectes amb telescopi.

Lloc: Cafeteria Un Sol Món

 

Missions espacials19:30
Missions Espacials Interplanetàries
per Gerard Gómez Muntané.

En aquesta presentació parlarem de qüestions que apareixen en fer el disseny d’algunes missions espacials al Sistema Solar, com ara: quines són i com es calculen les òrbites més adients, com es fa la transferència des de la Terra, o que cal fer amb el satèl·lit un cop la missió ha finalitzat. També parlarem sobre el vol en formació, en el qual diversos satèl·lits artificials treballen junts per tal d’assolir un determinat objectiu.

 

 

Gerard Gómez Muntané

 

Gerard Gómez Muntané.
Llicenciat en Matemàtiques (Universitat de Barcelona),Catedràtic de Matemàtica Aplicada (Universitat de Barcelona), Especialització en Mecànica Celeste i Astrodinàmica. Membre de la Societat Catalana de Matemàtiques, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (vicepresident), International Academy of Astronautics i Astrobanyoles.

 

 

 

Exoplanetes

 

20:30
Estem sols a l’Univers?
per Albert Sánchez Caso.

Portem dues dècades descobrint des d’altres sistemes planetaris a estrelles que ens envolten. Som l’únic planeta amb vida? Els planetes que estem descobrint s’assemblen al nostre?

 

 

 

Albert Sánchez Caso

 

 

Albert Sánchez Caso. Quimic, des dels anys 70 es va interessar per la Ciencia, especialment en l’Univers, va començar amb 8 anys d’edat a fabricar-se telescopis cada cop mes grans per observar i estudiar els fenomens astronòmics, el que passava allà dalt, planetes, cometes, eclipsis… Dirigeix l’Observatori Astronòmic de Gualba (Montseny) IAU code- 442, membre d’Astrogirona.

 

 

 

 

 

 

 

21:30
Observació astronòmica
per Jordi Arnella i Òscar Martínez, d’Astrogirona. Si el cel ho permet, es podran observar amb telescopis alguns objectes.

Podeu trobar més informació sobre el festival al web de Pint of Science, així com els programes d’altres ciutats com Barcelona i Blanes, molt recomanables!

També us podeu apuntar a l’esdeveniment de Facebook.

Us hi esperem!!

Les activitats tindran lloc a la Cafeteria Un Sol Món de Girona.

Entrada gratuïta, consumicions a part. AFORAMENT MOLT LIMITAT.

Us hi esperem!!

Pint Of Science Girona 2018

tag

Dia mundial de l’Astronomia 2018

Posted in: on 18 de març de 2018

CAP DE SETMANA ASTRONÒMIC AL CÀMPING BASSEGODA PARK.

Amb motiu del dia Mundial de l’astronomia el Camping Bassegoda Park organitza les següents activitats astronòmiques, en les que participarà Astrogirona com a Entitat col·laboradora. Els socis d’Astrogirona podran gaudir de preus especials per l’allotjament, consulteu via email a presidencia@astrogirona.com

Dia Mundial de l'Astronomia 2018 a Albanyà

Divendres 20 d’Abril de 2018:

20:30 Inauguracó de La Sala de les Constel.lacions per Joan Fàbregas, Alcalde d’Albanyà. LLoc: Sala de les constelacions
20:40-21:00 Benvinguda per Juan Carlos Casado i Pere Guerra. LLoc: Sala de les constelacions
21:00-21:45 L’origen de l’univers, per Dr. Jose Alberto Rubiño (http://www.iac.es/galeria/jalberto/). LLoc: Sala de les constelacions
22:00-23:00 Pica-pica astronòmic. LLoc: Restaurant Agumas
23:00-00:30 Observació sota les estrelles amb telescopis a càrreg de les associacions. LLoc: Camp de l’Illa

Nota informativa: Els ponents i les visites venen des de tots els indrets de l’Estat Espanyol, com a cortesía cap a ells, l’esdeveniment es farà en Castellà.

Dissabte 21 d’Abril de 2018:

10:00-10:30 Creació de craters llunars pels més petits. LLoc: Pequepark
11:00-11:30 Activitat pels més petits, com crear un coet per anar a la lluna. LLoc: Sala de les constelacions
11:00-12:30 Bateig Solar, experiments i experiències amb el Sol. LLoc: Observatori Astronòmic Albanyà
16:00-17:00 Exposició de telescopis astronòmics a càrreg de Telescopio Mania. LLoc: Sala de jocs
18:30-19:00 La importància de l’Astronomia (Ángel Gomez, Director de la revista Astronomia). LLoc: Sala de les constelacions
19:00-20:00 Piràmides y estrellas (Dr. Juan Antonio Belmonte, arqueastrònom). LLoc: Sala de les constelacions
21:30-23:00 Final de la Copa del Rei de futbol LLoc: Restaurant Agumas
23:00-0:00 Bateig Astronòmic. LLoc: Observatori Astronòmic Albanyà

Dia Mundial de l'Astronomia 2018 a Albanyà

Diumenge 22 d’Abril:

11:00-12:00 Sessió en el planetari astronòmic (6m diàmetre, 3 d’altura). LLoc: Sala de jocs
12:00-13:00 Exposició de Legos astronòmics, a càrrec de Xevi Targa. Loc: Sala de les constelacions.
12:30-13:30 Bateig Solar LLoc: Observatori Astronòmic Albanyà

Dia Mundial de l'Astronomia 2018 a Albanyà

Per més informació i reserves: http://www.bassegodapark.com/es/camping/astronomia

tag

Pint Of Science – Comportament animal (dimecres 16)

Posted in: on 18 de març de 2018

Pint of ScienceAquesta serà la quarta vegada que aquest festival internacional se celebra a Espanya, i la tercera a Girona. Nosaltres ens vam assabentar d’aquest esdeveniment fa tres anys una mica massa justos de temps, però ja vam decidir que al 2016 Girona s’incorporaria a aquesta iniciativa, i per això Astrogirona coordina les activitats de Pint of Science a Girona ara ja en el seu tercer any a les nostres comarques.

El festival Pint of Science té com a objectiu oferir xerrades interessants, divertides, importants, sobre les últimes investigacions científiques, en un format accessible al públic. I tot això en un bar! S’ofereix una plataforma que permet a la gent discutir la investigació amb les persones que la porten a terme. Pint of Science és una organització sense ànim de lucre, dirigida per voluntaris, i que va ser creada per una comunitat d’investigadors de postgrau i postdoctorals l’any 2012. El festival se celebra anualment durant tres dies simultàniament en bars de tot el món. El primer festival Pint of Science es va dur a terme l’any 2012 al Regne Unit. Enguany el festival tindrà lloc els vespres del dilluns 14 al dimecres 16 de maig, celebrant-se simultàniament a varis països del món.

La temàtica del Pint of Science de dimecres a la cafeteria Un Sol Món està dedicada al comportament animal i viatjarem des de la profunditat del mar a la selva, i a entorns molt propers, per aprendre a veure la natura d’una forma diferent.

Lloc: Cafeteria Un Sol Món

 

Gas i gossos sota el mar19:30
Gats, gossos i tigres… sota el mar?
per Dr. Daniel Martin Sintes.

En general, tendim a pensar que només els éssers humans som capaços de dur a terme estratègies de qualsevol tipus (joc, defensa, atac, …). Per extensió, ens resulta senzill associar comportaments similars amb animals “superiors”, com els jocs dels gats, la defensa d’una vivenda en el cas dels gossos o les coreografies d’aguait i caça dels grans felins. Però, poden éssers vius “inferiors” com els invertebrats marins desenvolupar també comportaments tan complexos i dirigits cap a objectius concrets? L’objectiu d’aquesta xerrada és deixar clar que la resposta a aquesta pregunta és, òbviament, si. Només cal saber a on mirar.

 

Dr. Daniel Martin Sintes

 

 

Dr. Daniel Martin Sintes.
Doctor en Ciències Biològiques (Ecologia) per la Universitat de Barcelona i Investigador Científic del CSIC adscrit al Departament d’Ecologia Marina de CEAB. Forma part del Grup de Recerca Ecologia Molecular del Bentos Marí. Ha publicat més de 160 treballs científics i les seves principals línies d’investigació se centren en el bentos marí, especialment en els Anèl·lids Poliquets, destacant els següents àmbits: Taxonomia, Ecologia i Biologia, però fent especial èmfasi en l’estudi de les relacions interespecífiques (simbiòtiques) en què intervenen espècies de poliquets. Ha estat Vicedirector del CEAB des del 2001 al 2002 i Director des del 2003 fins al 2014.

CEAB Blanes.

 

 

 

 

 

Ximpanzés

20:30

Què en saps dels ximpanzés? Mites i errors sobre els nostres parents evolutius més propers per Cristina Valsera.

En aquesta xerrada parlarem de la visió esbiaixada que té la societat dels ximpanzés en particular i dels primats en general, a través de la feina que s’ha anat desenvolupant des del centre de rescat de primats de Fundació MONA en aquests 18 anys, de les històries personals dels ximpanzés i macacos de MONA i de les anècdotes que la Cristina ha tingut la sort de viure en primera persona. Tot a través dels mites i errors, com una manera d’apropar a tothom el meravellós món de la primatologia.

 

Cristina Valsera

 

Cristina Valsera. La Cristina és membre de Fundació MONA des del 2002. És co-responsable del departament de Rescat i Rehabilitació i Cap de Comunicació. És a dir, tant pot estar amb el cap ple de palla que li han llançat els monos, com parlant amb la tele!

Fundació MONA.

 

 

Podeu trobar més informació sobre el festival al web de Pint of Science, així com els programes d’altres ciutats com Barcelona i Blanes, molt recomanables!

També us podeu apuntar a l’esdeveniment de Facebook.

Us hi esperem!!

Les activitats tindran lloc a la Cafeteria Un Sol Món de Girona.

Entrada gratuïta, consumicions a part. AFORAMENT MOLT LIMITAT.

Us hi esperem!!

Pint Of Science Girona 2018

tag

Fotografiant la foscor

Posted in: on 18 de març de 2018

FOTOGRAFIANT LA FOSCOR.

Quan el Sol se’n va és hora de guardar la càmera? No, hi ha tot un món de llum i color amagat, que amb tècniques i coneixements pots immortalitzar. Vols aprendre a fotografiar paisatges de nit, estels, constel·lacions, captar la Via Làctica, conèixer quan passa l’Estació Espacial Internacional? En aquest curs de caràcter pràctic t’ho expliquem amb detall i t’ensenyem les eines i trucs perquè puguis aconseguir les imatges més sorprenents!

Fotografiant la Foscor

Contingut general del Curs:

La càmera i el seu comportament en baixa il·luminació
Quin equip necessitem?
Què veure en el cel
Preparació d’una sessió nocturna
Tècniques per captar objectes i fenomens
Processat i guardat de les imatges

Material necessari:

Roba d’abric
Frontal amb llum blanca + vermella (no massa lluminós)
Càmera / trespeus / disparador – temporitzador /targeta/ bateries i carregador
Ordinador i mòbil
Ganes d’aprendre i passar-ho bé!!

Professor del Curs: Juan Carlos Casado

President de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà
Col·laborador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries
Col·laborador en diferents projectes nacionals i internacionals: Shelios, Ruta de las Estrellas, GLORIA, Stars4All, TWAN.
Ha publicat imatges en premsa, llibres, Internet, TV. La NASA ha seleccionat 46 de les seves imatges com APOD (Astronomy Picture of the Day).
Ha escrit el llibre Fotografía Astronómica y Atmosférica (editorial Omega) i ara prepara el nou llibre Astrofotografía Viatgera.

MÉS INFORMACIÓ I RESERVES AQUÍ.

tag

Geofísica de l’experiència mística: els orígens de la religió

Posted in: on 18 de març de 2018

Conferència-col·loqui “Geofísica de l’experiència mística: els orígens de la religió”

Conferència a Can Verdaguer, Barcelona

En aquesta activitat a càrrec de Rafael Balaguer, president d’Astrogirona, explicarem l’origen de l’experiència espiritual. El relacionarem amb l’origen de religió, basant-nos en l’experiència mística que genera la creença en éssers espirituals i fenomens paranormals. Tot això des d’un punt de vista científic i amb dades de camp pròpies, fruit de la recerca durant anys investigant el camp magnètic terrestre en entorns megalítics i altres, intentant explicar per què aquests monuments es van construir precisament en aquests llocs concrets. Així, hem estat arreu del món recollint dades en diversos jaciments paleolítics, neolítics i medievals, i ara ja podem argumentar amb dades que aquests llocs són “sagrats per naturalesa”. En aquests llocs la gent ha experimentat el contacte amb altres realitats, esperits, i ara ja sabem que tot això té un origen geofísic i neuronal. A més, en les investigacions amb Cuarto Milenio hem pogut tenir alguna experiència sorprenent i hem pogut realitzar els nostres estudis en entorns on la gent actualment reporta experiències paranormals i / o místiques, així que tot encaixa! Parlarem de tot això, mostrarem les dades i explicarem com neix la creença en el món espiritual, transcendent.

La xerrada tindrà lloc el dissabte 19 de maig, a les 17:30, al Centre Cívic Can Verdaguer, de Barcelona.

tag

Taller de fotografia nocturna

Posted in: on 18 de març de 2018

TALLER DE FOTOGRAFIA NOCTURNA, organitzat per Llum i Ombres.

T’agrada la fotografia? I mirar al cel? Et vols iniciar a l’astrofotografia amb càmera reflex?

Apunta’t al nostre taller de fotografia nocturna i t’explicarem com es fa!

Taller fotografia nocturna

Farem una sessió teòrica i una sortida pràctica.
També hi haurà un sopar voluntari.

Data: 14 d’abril de 2018, dissabte
Lloc:
Sessió teòrica: La Bisbal d’Empordà
Sessió pràctica: Lloc per determinar de l’Empordà. La ubicació es donarà al finalitzar la sessió teòrica
Hora: 16h per la sessió teòrica i a les 22h aprox per la sessió pràctica

Més informació i reserves:
A la nostra página de Facebook: Llum i ombres
Tlf o Whatsapp: 609 448 994 i 609 683 349
email: llumiombres.fotografia@gmail.com

tag

Nova idea per a l’origen de la Lluna

Posted in: General, Portada on 18 de març de 2018

Podria un impacte gegant haver vaporitzat la Terra per crear la Lluna?

En un nou gir sobre la teoria de l’impacte gegant, una nova idea posa en relleu que la Lluna podria haver-se format a partir de les restes de la Terra després d’una col·lisió èpica amb un altre cos de mida planetària (la meitat del planeta Mart).

Després de tot el temps i l’esforç que els humans han dedicat a observar i estudiar la Lluna, hi ha un enigma terrible que encara no hem sabut resoldre, com es va formar?

La majoria dels científics planetaris coincideixen que la nostra Lluna es va crear quan un cos de mida planetària va impactar a la Terra després d’haver-se format gairebé per complet. Però semblen estar en desacord sobre gairebé tota la resta! Ara, un grup d’investigadors ha plantejat una idea que reivindica l’anomenada teoria de la “Gran Desintegració: si l’impacte gegant va destruir per primera vegada la Terra, la Lluna podria haver-se format a partir de les restes vaporitzades del nostre planeta.

La teoria més antiga, desenvolupada en la dècada de 1970, proposa que un objecte amb la massa de Mart va impactar amb la Terra, i va llançar grans quantitats de roca en un anell orbital que es va unir per formar la Lluna. La major part de la Lluna hauria estat fabricada amb material des del mantell de l’impactor. L’angle de l’impacte va donar a la Lluna el seu moment angular actual.
Però amb els anys han sorgit problemes amb la teoria. Per una banda, els astrònoms no han trobat cap rastre de la identitat química de l’impactor. Al contrari, les mesures de les proporcions isotòpiques de diferents elements, com els tres isòtops d’oxigen, 16 O, 17 O i 18 O, mostren que la Lluna i la Terra estan fetes exactament de la mateixa matèria. Això és estrany perquè tots els altres cossos del sistema solar amb proporcions isotòpiques conegudes tenen les seves pròpies signatures diferents.

Els investigadors han tractat d’elaborar un mecanisme que podria haver emmascarat la signatura de l’impactor o barrejar-la amb el material suficient de la Terra perquè no es distingeixin. Hi ha molts mecanismes possibles: barrejar-se durant i després de l’impacte, haver patit un impacte més energètic que podria haver derivat en més material a la Lluna procedent de la Terra, o haver patit múltiples impactes en lloc d’un sol.

Però l’any 2017, els investigadors Sarah Stewart (Universitat de Califòrnia, Davis) i el seu estudiant graduat Simon Lock (Universitat de Harvard) van anar un pas més enllà i van proposar un nou enfocament. Van desenvolupar models informàtics que mostren que quan dos objectes de massa terrestre xoquen, un possible resultat és que es converteixin en sinestia, una massa de roca vaporitzada i de metall que pren la forma d’un donut gegant connectat a un nucli central ric en metall. La nebulosa central és el nucli supervivent del planeta. Està connectat a un torus exterior fabricat principalment amb roques de silicat que gira ràpidament i s’expandeix més enllà de l’òrbita lunar.

Synestia

Lock diu que molts investigadors tenen problemes per comprendre fins i tot què és una sinestia. “Molts pensen que la sinestia és una espècie de capa sobre un planeta en comptes de pensar és com tot el planeta”, diu Lock. “El planeta és la sinestia”.

Una sinestia podria haver actuat com el mesclador final: l’impactor i el cos impactat haurien aconseguit gairebé l’equilibri químic total. Ara, Lock i Stewart, juntament amb altres investigadors, han estudiat com podria haver estat una sinestia terrestre i com de s’adapta el seu model a algunes observacions clau del sistema Terra-Lluna. Els seus resultats s’han publicat en línia el 28 de febrer al Journal of Geofhysical Research. Aquí podeu llegir l’article complet.

Synestia

En el seu model, la Lluna es forma dins del torus orbitant de la sinestia. A mesura que el vapor de roca irradia calor i es refreda, comença a condensar-se en gotes de roca líquida. Els fragments de roca sòlida, llançats en òrbita per l’impacte, actuen com a llavors que acreten gotetes, que creixen cap a cossos més grans que s’acaben unint.
Finalment, la sinestia es va reduir sota l’òrbita lunar, deixant finalment una Lluna totalment formada però encara fosa.

Synestia

Una restricció clau a qualsevol escenari d’origen lunar explica per què la Lluna té tan pocs elements volàtils, com l’oxigen i el diòxid de carboni, en comparació amb la Terra. Els investigadors han estimat que el torus de la sinestia hauria aconseguit alta temperatura i pressió. A mesura que les coses es refredaven allà, el material més fàcilment vaporitzable es mantenia en una fase gasosa més llarga, que no hauria condensat a la Lluna.

El model sinestia també és més flexible sobre la massa de l’impactor. La teoria de l’ipacte gegant requeria un cos amb la massa de Mart. El model sinestia és més flexible: sempre que l’impacte alliberi l’energia necessària per crear una sinestia, funciona amb una gran varietat de mides i angles d’impacte. Com a resultat, augmenta la probabilitat que un esdeveniment semblant a la formació de la nostra Lluna succeeixi.

Així doncs, si els esdeveniments que formen la Lluna són més probables i abundants, llavors, per què no veiem grans llunes al voltant dels planetes terrestres? La mida de la mostra pot ser massa gran. “Podríem haver d’esperar fins que puguem estudiar els exoplanetes per saber com són de comuns les llunes grans”, diu Lock.

Fins ara, el model de sinestia ha produït reaccions mixtes dins dels rangs dels científics planetaris. Alguns d’ells el donen la benvinguda com una solució potencial per a les limitacions de la teoria d’impacte gegant, però altres es mantenen escèptics.

“A molts de nosaltres ens agradaria un escenari més natural que fa que sigui més o menys inevitable que la Lluna tingui essencialment la mateixa composició isotòpica que la Terra”, va dir el científic planetari Jay Melosh.

En el futur, l’equip de Lock planeja perfeccionar encara més certs aspectes del model que actualment són poc convincents. “En alguns aspectes, això és gairebé un canvi de paradigma”, diu Lock. Millorar la seva comprensió de les complexes interaccions gravitacionals entre la formació de la Lluna i el seu entorn, així com les particularitats de com interactuen els materials vaporitzats i líquids dins del torus de refredament, es troben entre els seus objectius més immediats. El temps dirà.

tag

March For Science Girona 2018

Posted in: on 18 de març de 2018

Des de March for Science Girona s’organitza una taula rodona a Girona coincidint amb la convocatòria de March for Science DC, un moviment internacional que te com objectiu fomentar les polítiques basades en l’evidència.

L’any passat es va fer la primera taula rodona que es va titular “Ciència i pseudociència, Veritat i Post-veritat”. La idea de la xerrada era posar en valor el sentit crític de la ciència. Un sentit crític necessari per construir una veritat contrastada, una eina al servei de la presa de decisions, una eina que ha de permetre la millora de les polítiques, una eina a disposició de la societat en general.

Marc for Science 2018

La March for Science DC va néixer l’any passat com un moviment d’oposició a les polítiques de l’administració de Donald Trump que no consideren les evidencies científiques referents al canvi climàtic en la seva formulació. Aquest any es fa una segona convocatòria internacional, a la que March for Science Girona volem adherir-nos amb una nova taula rodona, amb el títol “Democràcia i Ciència, no és temps de silencis”.

Creiem que serà una bona oportunitat per tornar comentar el paper i la responsabilitat que els científics tenen en la definició de les polítiques que afecten als ciutadans. Però aquest any no podem restar aliens a tot ell que ha passat a Catalunya i a l’Estat Espanyol, i es per això que en aquesta taula rodona volem incloure també temes relacionats amb els valors fonamentals de la democràcia. Volem debatre quina ha de ser la implicació, la participació i el paper dels científics en la defensa de la democràcia.

Per completar la visió científica volem incorporar a la taula membres de la comunitat de ciències polítiques, del dret, i de la filosofia.

El nostre objectiu és formar una taula rodona en la que quedin representats:
– Un síndic com a representat de la defensa dels drets dels ciutadans.
– Un estudiós de l’àmbit dels estudis del dret, preferiblement un membre de la Societat d’Estudis Jurídics associada a l’IEC.
– Dos membres de la comunitat científica.
– Dos científics fora de l’àmbit acadèmic.

En la taula rodona hi participarà Rafael Balaguer, president d’Astrogirona, com a divulgador científic.

La taula rodona tindrà lloc el 14 d’abril de 2018, de 11:30 a 13:00 al Centre Cívic Pla de Palau situat a l’adreça C/ Saragossa, 27, 17003 Girona.

tag