bub
Blog

La Gran Conjunció, Venus i Júpiter es toquen!

Posted in: on 14 de maig de 2020

La Gran Conjunció, Venus i Júpiter es toquen!

Cada 20 anys, Júpiter i Saturn, amb les seves respectives llunes, es troben en conjunció; és a dir, que vistos des de la Terra, sembla que estiguin molt propers.

Gran conjunció entre Júpiter i Saturn

El dia 21 de desembre de 2020, visible després de la posta de Sol, a baixa altura sobre l’horitzó sud-oest, tindrem una oportunitat única de gaudir d’una observació que no deixarà a ningú indiferent. A ull nu, tots dos astres apareixeran tan propers que semblaran un de sol! I amb un telescopi, Júpiter i Saturn i les seves principals llunes es podran observar tots junts sense cap problema en el camp visual d’un ocular! La separació angular entre ambdós planetes serà de només 6 minuts d’arc!!! Una gran ocasió per obtenir fotografies espectaculars d’una imatge que quedarà per sempre grabada en les vostres ments.

I una reflexió particular. Serà una gran conjunció per celebrar l’arribada, aquest mateix dia al matí, del solstici d’hivern. Amb records d’implicacions profundes en l’espiritualitat i la cultura doncs, malgrat que Jesus va néixer al mes d’abril, la celebració catòlica del Nadal associada al solstici d’hivern, va tenir potser una referència astronòmica: molts investigadors sostenen que l’Estel de Nadal que va guiar als Reis Mags va ser, precisament, una gran conjunció de planetes al cel.

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Ocultació de Venus per la Lluna

Posted in: on 14 de maig de 2020

El dia 19 de juny al matí podrem gaudir d’un bon repte observacional. Tindrem una ocultació de Venus per la Lluna, en ple dia!

Ocultació de Venus per la Lluna

Sí, l’ocultació de Venus per la Lluna començarà a les 09:41 i acabarà a les 10:12, hora local. La màxima ocultació serà a les 09:52.

Ocultació de Venus per la Lluna

Com que serà de dia i en aquestes condicions és complicat localitzar Venus, i la Lluna estarà molt poc il·luminada pel Sol, és una observació difícil, però us animem a intentar obtenir alguna fotografia!

Una ocultació de Venus per la Lluna resulta molt espectacular quan passa de nit, aquí teniu una sortida de Venus enregistrada per Rafael Balaguer el 01-12-2008:

ATENCIÓ AMB AQUESTA OBSERVACIÓ DE DIA, NO OBSERVEU MAI EL SOL SENSE FILTRES ESPECÍFICS!!!

tag

Eclipsi penombral de Lluna, 5 de juliol 2020

Posted in: on 12 de maig de 2020

Observació de l’eclipsi penombral de Lluna del 5 de juliol de 2020.

Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna plena passa per la línia imaginària que uneix els centres del Sol i de la Terra i entra en el con d’ombra projectat per la Terra il·luminada pel Sol (S). La Terra projecta en l’espai un con de foscor total (ombra, U), envoltat d’una zona de foscor parcial (penombra, P) i, en conseqüència, poden donar-se tres tipus d’eclipsi: (1) eclipsi penombral, quan la Lluna entra en la zona de penombra; (2) eclipsi total, quan la Lluna entra totalment en la zona d’ombra; i (3) eclipsi parcial, quan la Lluna entra parcialment en l’ombra i la resta de Selene en la penombra.

Com podeu veure en el gràfic, el punt X determina el vèrtex del con d’ombra de foscor total i la Lluna queda més lluny. És per això que durant l’eclipsi la Lluna no queda enfosquida del tot i adquireix un to vermellós (r) ja que l’atmosfera (A) de la Terra (de fet el vapor d’aigua dels núvols) absorbeix tots els colors de l’espectre excepte el vermell, capricis de la refracció!. És el mateix que passa quan el Sol està baix sobre l’horitzó a la sortida o a la posta i se’ns mostra vermell tot decorant els nostres cels. Imagineu les sensacions de la Humanitat antiga en veure que la Lluna sobtadament es tornava vermella! De fet aquest espectacle poderós sempre ha impressionant profundament als humans.

Eclipsi de Lluna

Així, en definitiva, el que veiem durant un eclipsi és l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna. Ja Pitàgores i els seus seguidors al segle V a.C. van deduir que la Terra era una esfera i no plana com es creia aleshores en veure que l’ombra de la Terra sobre la Lluna era, de fet, rodona.

I com és que si els eclipsis es produeixen en Lluna plena no hi ha un eclipsi cada mes? Doncs perquè l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no es desenvolupa sempre en el mateix pla, i en canvi se situa per sobre o per sota d’aquest pla evitant l’alineació amb la Terra i el Sol i, per tant, els eclipsis. Així tenim que la Lluna descriu un sinusoide al voltant del nostre planeta en lloc de traçar un cercle sense oscil·lacions.

I podrem observar un eclipsi penombral de Lluna la nit del proper dia 5 de juliol de 2020.

ATENCIÓ: L’eclipsi és penombral, gairebé sempre és imperceptible a l’ull humà, però fàcilment apreciable en fotografia, animeu-vos a fotografiar-lo.

EL MOMENT DE MÀXIMA FOSCOR SERÀ A LES 06:30 (invisible), i si voleu observar i fotografiar aquest eclipsi, convé buscar un lloc amb l’horitzó oest ben net, doncs la Lluna es posarà de seguida! Caldrà estar atents i ràpids per obtenir alguna imatge!. Les fases i els horaris d’aquest eclipsi són els següents:

Efemèrides eclipsi

Efemèrides eclipsi

En el darrer eclipsi penombral de Lluna que vam observar, es va poder apreciar molt bé a ull nu la penombra, i en fotografia era molt evident a la dreta de la Lluna, us compartim aquesta fotografia de Rafael Balaguer:

Eclipsi penombral de Lluna del 10/01/20

Recordeu que no calen instruments especials per a gaudir de l’eclipsi. A ull nu ja podeu fer veritable astronomia, com calcular el grau de foscor o profunditat a què arriba l’eclipsi. Aquesta foscor la mesurem segons l’escala de Danjon.

L’escala de Danjon estima el grau d’enfosquiment de la Lluna durant un eclipsi, a causa de l’opacitat dels núvols i la pols de l’atmosfera terrestre quan aquesta refracta la llum provinent del Sol. Va ser introduïda a l’any 1920 per l’astrònom francès André-Louis Danjon (Caen 1890, Paris 1967) conegut per les seves innovacions en la instrumentació astronòmica i els seus estudis sobre la rotació de la Terra.

Escala de Danjon

Rafael Balaguer Rosa.

tag

Eclipsi penombral de Lluna, 5 de juny 2020

Posted in: on 12 de maig de 2020

Observació de l’eclipsi penombral de Lluna del 5 de juny de 2020.

Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna plena passa per la línia imaginària que uneix els centres del Sol i de la Terra i entra en el con d’ombra projectat per la Terra il·luminada pel Sol (S). La Terra projecta en l’espai un con de foscor total (ombra, U), envoltat d’una zona de foscor parcial (penombra, P) i, en conseqüència, poden donar-se tres tipus d’eclipsi: (1) eclipsi penombral, quan la Lluna entra en la zona de penombra; (2) eclipsi total, quan la Lluna entra totalment en la zona d’ombra; i (3) eclipsi parcial, quan la Lluna entra parcialment en l’ombra i la resta de Selene en la penombra.

Com podeu veure en el gràfic, el punt X determina el vèrtex del con d’ombra de foscor total i la Lluna queda més lluny. És per això que durant l’eclipsi la Lluna no queda enfosquida del tot i adquireix un to vermellós (r) ja que l’atmosfera (A) de la Terra (de fet el vapor d’aigua dels núvols) absorbeix tots els colors de l’espectre excepte el vermell, capricis de la refracció!. És el mateix que passa quan el Sol està baix sobre l’horitzó a la sortida o a la posta i se’ns mostra vermell tot decorant els nostres cels. Imagineu les sensacions de la Humanitat antiga en veure que la Lluna sobtadament es tornava vermella! De fet aquest espectacle poderós sempre ha impressionant profundament als humans.

Eclipsi de Lluna

Així, en definitiva, el que veiem durant un eclipsi és l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna. Ja Pitàgores i els seus seguidors al segle V a.C. van deduir que la Terra era una esfera i no plana com es creia aleshores en veure que l’ombra de la Terra sobre la Lluna era, de fet, rodona.

I com és que si els eclipsis es produeixen en Lluna plena no hi ha un eclipsi cada mes? Doncs perquè l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no es desenvolupa sempre en el mateix pla, i en canvi se situa per sobre o per sota d’aquest pla evitant l’alineació amb la Terra i el Sol i, per tant, els eclipsis. Així tenim que la Lluna descriu un sinusoide al voltant del nostre planeta en lloc de traçar un cercle sense oscil·lacions.

I podrem observar un eclipsi penombral de Lluna la nit del proper dia 5 de juny de 2020.

ATENCIÓ: L’eclipsi és penombral, gairebé sempre és imperceptible a l’ull humà, però fàcilment apreciable en fotografia, animeu-vos a fotografiar-lo.

EL MOMENT DE MÀXIMA FOSCOR SERÀ A LES 21:25, i si el voleu observar i fotografiar convé buscar un lloc amb l’horitzó est ben net, doncs la Lluna ja sortirà eclipsada!. Les fases i els horaris d’aquest eclipsi són els següents:

Efemèrides eclipsi

Efemèrides eclipsi

En el darrer eclipsi penombral de Lluna que vam observar, es va poder apreciar molt bé a ull nu la penombra, i en fotografia era molt evident a la dreta de la Lluna, us compartim aquesta fotografia de Rafael Balaguer:

Eclipsi penombral de Lluna del 10/01/20

Recordeu que no calen instruments especials per a gaudir de l’eclipsi. A ull nu ja podeu fer veritable astronomia, com calcular el grau de foscor o profunditat a què arriba l’eclipsi. Aquesta foscor la mesurem segons l’escala de Danjon.

L’escala de Danjon estima el grau d’enfosquiment de la Lluna durant un eclipsi, a causa de l’opacitat dels núvols i la pols de l’atmosfera terrestre quan aquesta refracta la llum provinent del Sol. Va ser introduïda a l’any 1920 per l’astrònom francès André-Louis Danjon (Caen 1890, Paris 1967) conegut per les seves innovacions en la instrumentació astronòmica i els seus estudis sobre la rotació de la Terra.

Escala de Danjon

Rafael Balaguer Rosa.

tag

El brillant cometa C/2020 F8 SWAN ja està visible

Posted in: General, Portada on 12 de maig de 2020

El brillant cometa C/2020 F8 SWAN ja està visible des de l’hemisferi nord.

Sí, després de deixar-nos unes observacions i imatges fantàstiques obtingudes des de l’hemisferi sud, per fi aquest cometa nou i molt brillant ha començat a endinsar-se en el cel de l’hemisferi nord. Així, haurem d’estar atents per observar-lo i fotografiar-lo des de casa nostra!

Per anar fent boca, us deixem aquesta preciosa fotografia, obtinguda el passat dia 1 de maig des de Farm Tivoli (Namibia), per Gerald Rhemann.

El cometa C/2020 F8 SWAN, foto de Gerald Rhemann.

El nou cometa C/2020 F8 (SWAN) va començar a ser observat visualment des del 10 d’abril estimant-se en magnitud 8 amb una coma d’uns 4’de mida angular i condensació moderada de grau 4; fotogràficament ja llavors mostrava un tènue cua iònica. Amb magnitud 7 el dia 26 d’Abril el cometa va patir un esclat d’activitat, i en només quatre dies va augmentar la seva brillantor fins a la magnitud 5 sent observable a simple vista a finals d’abril. La seva coma mesurava llavors uns 10’de mida angular (350.000 km de diàmetre absolut), amb una condensació que havia anat augmentant fortament fins a grau 6.5. Visualment la seva cua iònica s’estimava llavors amb una longitud aproximada de mig grau, però mitjançant fotografia havia pres un aspecte realment espectacular, amb més de 7 graus de longitud en imatges de gran camp i amb una estructura dinàmica molt rica en imatges de més resolució tal com es pot contemplar a la magnífica de Gerald Rhemann.

A principis de maig sembla que l’esclat d’activitat ha cessat i la seva brillantor ara s’ha estabilitzat en magnitud 5 o puja molt lentament, també és possible que s’estigui desintegrant; es necessiten més dies d’observació per saber-ho. Prenent com a base la corba prèvia a l’esclat es pot calcular una magnitud absoluta de 7.2 (el nucli tindria gairebé 2 quilòmetres de diàmetre), fregant el límit de supervivència de Bortle.

Si el cometa sobreviu, seguirà augmentant de brillantor més lentament, fins a la magnitud 3.5 a mitjans de maig observable a simple vista, just quan arribarà a la seva màxima aproximació a la Terra a una distància de 0.57 UA del nostre planeta.

Els observadors situats en una latitud pròxima a 40° N (Sud d’Europa, Àsia Central i Amèrica del Nord) tindrem l’oportunitat d’observar el cometa SWAN a finals de maig a molt baixa altura, en els dies al voltant del seu periheli o màxim acostament a el Sol, que serà el dia 27 a una distància de 0.43 UA de el Sol. Si la tendència de brillantor segueix sent la mateixa, llavors el cometa estaria entre la magnitud 3.5 i la 4, observable a simple vista.

A continuació trobareu un parell de mapes de situació, el primer us ajudarà a situar-vos en veure l’alçada del cometa sobre l’horitzó de Llagostera, el dia 13 de maig a les 05:38 del matí.

Mapa de situació cometa C/2020 F8 SWAN

Mapa de situació cometa C/2020 F8 SWAN

Font dades cometa: Cometografia, Pepe Chambó.

tag

Astronomia de balcó

Posted in: General, Portada on 20 d'abril de 2020

Durant el confinament per la pandèmia COVID 19, l’astronomia no s’ha aturat! Si tens la sort de poder gaudir d’una finestra, balcó, terrassa, jardí… aquestes jornades d’isolament poden trobar una via d’escapament per practicar una mica amb els equips, tot esperant poder tornar a veure’ns de nou observant a l’aire lliure!

A més, durant aquests dies, hem tingut algunes efemèrides importants, que des d’Astrogirona hem aprofitat per documentar.

En aquest post us compartim algunes de les observacions realitzades pels companys, des del balcó!

I comencem amb un timelapse obtingut per l’Emili Martínez, des del terrat de casa seva:

Fa pocs dies que el Sol ha començat a despertar i ha començat finalment el nou cicle d’activitat solar, el número 25.

Rafael Balaguer va poder captar la regió activa AR2759, que presenta polaritat magnètica invertida, el què la identifica com a membre del nou cicle solar, el 25, confirmant que aquest cicle ha començat i que el Sol es va despertant de mica en mica.

El Sol el dia 03-04-2020, foto de Rafael Balaguer

Aquesta fotografia es va obtenir a Llagostera, el dia 3 d’abril de 2020. És una única fotografia obtinguda amb una càmera Nikon Coolpix P900, f/8, exp 1/2500″, ISO 100, focal 1100 mm. Filtre solar làmina Baader fotogràfica. Mai observis el Sol sense filtres específics!

Els dies 3 i 4 d’abril, el brillant planeta Venus es va passejar directament pel cúmul d’estrelles de les Plèiades, una increïble conjunció que passa només un cop cada 8 anys! Molts de nosaltres la vam poder gaudir des de diferents indrets.

En Francesc Gil des de Girona era el primer en compartir-nos aquesta interessant imatge obtinguda amb el mòbil a través d’uns prismàtics Bushnell Trophy Xtreme 8×56:

Conjunció de Venus i les Plèiades

Carles Miret des de Sant Feliu de Guíxols:

Conjunció de Venus i les Plèiades

Jordi Sesé des de Barcelona:

Conjunció de Venus i les Plèiades

Conjunció de Venus i les Plèiades

Literalment des del balcó, Rafael Balaguer des de Llagostera aprofitava la conjunció de Venus per fer algunes altres fotografies sense telescopi, amb la càmera Nikon Coolpix P900:

Conjunció de Venus i les Plèiades

Conjunció de Venus i les Plèiades

Conjunció de Venus i les Plèiades

Conjunció de Venus i les Plèiades

Conjunció de Venus i les Plèiades

Conjunció de Venus i les Plèiades

L’Emili Martínez, des de Barcelona va veure així la conjunció:

Conjunció de Venus i les Plèiades

En Jordi Arnella, des de Girona, fotografiava així el cometa C/2019 Y4 ATLAS:

Cometa Atlas

I l’Albert Sánchez, des del Montseny, documentava així la fragmentació del cometa Atlas. En la seqüència d’imatges es pot apreciar l’allargament del nucli, indicador clar de la fragmentació:

Cometa Atlas

I en Jordi Sesé, des de Barcelona, aprofitava els dies amb bon temps i bon sol per fer un cop d’ull a la nostra estrella:

Observació solar

Observació solar

Observació solar

Observació solar

També, ens comparteix la súper lluna del mes d’abril, la Lluna Rosa segons la mitologia dels indis nordamericans, doncs és la lluna de la primavera, amb la floració destacada de la planta Phlox subulata, amb flors d’aquest color. Evidentement, la Lluna no es veure de color rosa, però sí una mica més gran i més brillant de l’habitual. Era el dia 7 d’abril de 2020.

Súper Lluna

En Carles Miret va fotografiar el cúmul M13:

M13

M13

I en Jordi Sesé va apuntar a Venus des del balcó…

Venus

Venus

Venus

Carles Miret mirava a Orió i feia aquesta fotografia del Cinturó d’Orió, amb Mintaka, Alnilam, Alnitak i la Nebulosa de la Flama:

Orió

I també aquesta de gran camp d’Orió vist des de Sant Feliu de Guíxols:

Orió

I Jordi Arnella, des de Girona, aprofundia en el cel profund des de Girona, comentant que la reducció de la contaminació atmosfèrica afavoria la fotografia en banda estreta. Així, ens comparteix fotografies de M97 i M108 a l’Óssa Major, són 15 fotos de 30 segons a F2 i Hyperstar, C8. I també de la preciosa Nebulosa del Cap de Mico, amb H alfa, són integracions de 10 fotos de 180 segons:

Cel profund

Cel profund

Cel profund

També, en aquests dies de no poder sortir al camp, podem aprofitar per processar preses ja obtingudes. L’Emili Martínez ens comparteix aquesta espectacular imatge de la regió central d’Orió:

Cel profund

I també ens comparteix un timelapse des de Barcelona:

En Jordi Sesé des de Barcelona va veure així la conjunció de Venus amb la Lluna el dia 26 d’abril, just quan Venus assoleix la màxima brillantor de 2020:

Venus i la Lluna

Venus i la Lluna

En Carles Miret, des de Sant Feliu de Guíxols va fotografiar també la conjunció:

Venus i la Lluna

El dia 28 d’abril, en Jordi Sesé va fotografiar la fase de Venus. Al compartir la foto ens explica que “no és la Lluna, sinó Venus! Si no teniu o no us va bé treure el telescopi, però sí teleobjectiu, podeu provar d’apuntar a Venus, que li veureu la fase!” Va fer la fotografia amb un teleobjectiu 150-600 a 600, amb un 1.4x al davant.

Venus

L’Emili Martinez va gaudir d’aquesta posta de Sol en timelapse també el 28 d’abril:

En Francesc Gascons ens compartia aquesta posta de Sol perfectament aliniada amb el balcó de casa seva, era el dia 30 d’abril:

Posta de Sol

La primera setmana de maig, la Lluna va agafar tot el protagonisme i així la van veure per ordre, l’Emili Martinez, en Carles Miret i de nou l’Emili:

La Lluna

La Lluna

La Lluna

El dia 7 de maig, l’Emili Martinez ens feia arribar “aquesta història certa d’un processat”. La imatge final és el resultat de processar “7 fotografies apilades. Ni darks, ni flats, ni byass ni hòsties. Feia fret”, ens comenta l’Emili:

Processat

Processat

Processat

Processat

El dia 18 de maig, també l’Emili Martinez ens enviava aquest timelapse amb Montserrat de fons:

I el mateix dia 18 de maig, en Francesc Gascons fotografiava amb el mòbil la posta de Sol amb Venus a peu de carretera a Cassà de la Selva:

Venus i posta de Sol

I ja per acabar, en Rafael Balaguer, va fer aquestes dues fotografies de 10 dies d’exposició, obtingudes des dels balcons de casa dels seus pares a Llagostera durant els dies 8 a 18 d’abril de 2020. S’han obtingut amb càmeres estenopèiques de construcció casolana sense fer sevir cap òptica, són càmeres “pin hole”. El material sobre el què es genera la imatge és paper sensible a la llum.

Solarigrafia

Solarigrafia

Per comparar, aquesta imatge presa amb el mòbil des del mateix lloc permet apreciar l’efecte “ull de peix”, gran angular, que s’aconsegueix amb la càmera estenopèica:

Solarigrafia

I com a regal especial, no només es pot fer astronomia de balcó, també música!

El nostre company, Xavier de Palau, ha elaborat aquest vídeo de balcó amb la seva música inspirada pel confinament, i ens comenta que:

“ISOLATION és un treball diferent, segurament fruit de la situació que tot el món pateix. Minimalista, íntim, diminut…Un microcosmos tancat dins un cercle implosiu. Us presento tres temes encadenats amb la insubstituïble aportació de l’Ausen Viñolas de les precioses imatges gravades des de la terrasseta de casa (el nostre micro-món d’aquests dies):
Isolation I “The Lingering Dusk”.
Isolation II “The Thoughts from Dust”.
Isolation III “Infinite Microcosm”.
Escolteu-ho en silenci, amb bons auriculars o equip, aïllats i deixeu-vos portar…
Podeu compartir, copiar i distribuir lliurement, està sota llicència Creative Commons. És el meu granet de sorra musical per fer-ho tot plegat més agradable”.

Salut per a tothom!

Rafael Balaguer.

tag

El Sol desperta al nou cicle solar 25

Posted in: General, Portada on 3 d'abril de 2020

Fa pocs dies que el Sol ha començat a despertar i ha començat finalment el nou cicle d’activitat solar, el número 25.

Aquest dies tenim visible la regió activa AR2759, que presenta polaritat magnètica invertida, el què la identifica com a membre del nou cicle solar, el 25, confirmant que aquest cicle ha començat i que el Sol es va despertant de mica en mica.

El Sol el dia 03-04-2020, foto de Rafael Balaguer

Aquesta fotografia s’ha obtingut a Llagostera, el dia 3 d’abril de 2020. És una única fotografia obtinguda amb una càmera Nikon Coolpix P900, f/8, exp 1/2500″, ISO 100, focal 1100 mm. Filtre solar làmina Baader fotogràfica. Mai observis el Sol sense filtres específics!

Fotografia de Rafael Balaguer.

tag

Espectacular conjunció Venus-Plèiades

Posted in: General, Portada on 2 d'abril de 2020

Venus i les Plèiades.

Els dies 3 i 4 d’abril, el brillant planeta Venus passejarà directament pel cúmul d’estrelles de les Plèiades, una increïble conjunció que passa només un cop cada 8 anys!

En Petr Horálek d’Ústupky, a la República Txeca va fotografiar la conjunció el passat dia 31 de març.

Foto de Petr Horálek

“Venus i les Plèiades eren visibles no només al cel, sinó que també es reflectien a les aigües tranquil·les del riu Chrudimka”, afirma Horálek. “Quina vista meravellosa i absolutament única.”

El proper 3 d’abril, Venus ja estarà a l’interior del cúmul estel·lar. Vist a través d’uns prismàtics, es veurà pràcticament com si una supernova (Venus) s’hagués encès entre les Set Germanes.

Observar la conjunció serà molt fàcil, només heu de mirar cap a l’oest després de la posta de Sol i a gaudir de l’espectacle!

A continuació teniu els mapes de situació, els dos primers són pel dia 3 d’abril, i el darrer pel 4 d’abril:

Mapa de situació

Mapa de situació

Mapa de situació

tag

S’apropa el cometa ATLAS C/2019 Y4

Posted in: General, Portada on 24 de març de 2020

Ningú no sap com de gran és el nucli gelat del cometa ATLAS (C/2019 Y4), possiblement no té un diàmetre major que pocs quilòmetres. Una cosa és segura, però, l’atmosfera del cometa és enorme. Les noves imatges d’astrònoms amateurs de tot el món mostren que l’embolcall gasós d’ATLAS s’ha inflat fins assolir un diàmetre de 720.000 km, aproximadament la meitat de l’amplada del Sol.

“La coma (atmosfera) del Cometa ATLAS té un diàmetre d’aproximadament 15 minuts”, relata Michael Jäger, de Weißenkirchen, Àustria, que va obtenir aquesta imatge el passat dia 18 de març. “La cua acabada de formar és de la mateixa mida”, afegeix.

 Foto de Michael Jager

Altres astrònoms estan obtenint resultats similars. 15 arcminuts = un quart de grau. Tenint en compte la distància d’1,1 UA del cometa ATLAS el 18 de març, aquest angle correspon a una mida física de 720.000 km.

A l’escala del sistema solar, la mida del cometa ATLAS es troba en algun lloc entre el sol (1.392.000 km de diàmetre) i Júpiter (139.820 km). No és estrany que els cometes creixin fins a ser tan grans. Si bé els seus nuclis sòlids gelats solen tenir quilòmetres de diàmetre, poden generar quantitats prodigioses de gas i pols a l’espai, omplint enormes volums. A la tardor del 2007, el cometa 17P/Holmes va explotar parcialment i, durant un temps, va tenir una atmosfera encara més gran que el sol. El gran cometa de 1811 també tenia una coma de mida solar. Encara queda per veure si el cometa ATLAS rivalitzarà amb aquests cometes del passat.

Ara mateix, l’ATLAS és, certament, l’objecte més gran del sistema solar (tret del Sol). El seu color verdós prové del carboni diatòmic, C2, una molècula que es troba habitualment en els cometes. El C2 emet un preciós resplendor verd en l’espai.

 Mapa de situació

Actualment, el cometa brilla com una estrella de la vuitena magnitud, invisible per als ulls sense ajuda, però és un objectiu fàcil per als telescopis amateurs. El cometa augmenta de brillantor ràpidament a mesura que s’acosta més a la Terra i al Sol. Sera visible a l’hemisferi nord i aquests dies està molt a prop de l’Ossa Major. A finals de maig, podria rivalitzar amb Venus al cel crepuscular del vespre. Estigueu atents!

 Previsió de la magnitud

tag

Ciència recreativa, a casa!

Posted in: General, Portada on 21 de març de 2020

Ciència recreativa, a casa!

En aquests dies de confinament atesa l’emergència sanitària per la pandèmia del Covid-19, podem passar moltes hores a casa amb els més menuts de la família intentant entretenir-nos. És un bon moment per recuperar estones junts, que podem aprofitar per aprendre coses noves entre tots!

I des d’Astrogirona us proposem un parell d’activitats que podeu fer a casa.

En primer lloc, podeu fer experiments químics molt interessants, com per exemple aquest que us presentem ara i que s’anomena “La Serp del Faraó”, o el volcà del desert.

Us proposem un petit i divertit experiment que podeu fer a casa amb els nens i nenes i amb materials totalment casolans. És un experiment químic que mostra com una serp (o segons com es vulgui mirar, un volcà), creix lentament a partir del sucre.

Per a realitzar l’experiment necessiteu:

4 cullerades de sucre
1 cullerada de bicarbonat
Gasolina d’encenedor o alcohol, o alcohol de cremar, o gel d’encesa
Sorra fina, també pots fer servir terra
Un morter y la seva mà
Encenedor o mistos
Superfície de treball no inflamable (per si de cas)

Instruccions:

Heu de barrejar molt bé el sucre i el bicarbonat, i heu de esmicolar el més finament possible aquesta barreja amb la mà del morter.

Heu de fer una petita muntanya de sorra o terra, amb un forat al mig, com un volcà.
Poseu a dins d’aquest forat la barreja del sucre i el bicarbonat.

Amb compte, afegiu al perímetre de la barreja un rajolí del combustible triat.

Enceneu el combustible amb molta cura, però no us preocupeu, no explotarà!

Observeu com va creixent la Serp del Faraó, o es desenvolupa un bonic núvol piroclàstic!

Podeu fer diverses versions variant les quantitats i grau de finesa de la barreja de sucre i bicarbonat.

L’explicació de com creix la serp la trobareu al vídeo!

És un experiment inspirat pels cracks de “Reacciona,Explota”, UdG.

Els alquimistes del vídeo són: Alina Vila Balaguer i Rafael Balaguer Rosa.

Algunes imatges:

 Serp del Faraó

 Serp del Faraó

 Serp del Faraó

 Serp del Faraó

Espectroscopi casolà.

I el nostre company Carles Miret ens proposa també iniciar-nos en l’espectroscòpia. En Carles ens comenta que “en moments foscos com els que estem vivint, i amb el temps que tenim per pensar estant a casa, potser algú es vol animar a veure la llum d’una manera diferent i construir-se, amb materials que tenim a casa, un espectòmetre. Per les estrelles no servirà, però estarem una mica entretinguts”.

Aquí teniu l’espectroscopi casolà i alguns resultats molt interessants:

 Espectroscopi casolà

Espectre de la TV:

 Espectroscopi casolà

Espectre d’un llum halògen:

 Espectroscopi casolà

En aquests enllaços trobareu la informació sobre aquest enginyós aparell, només necessiteu imprimir el model i reaprofitar un dvd vell que no feu servir!

Model per imprimir.

Indicacions i consell per muntar-lo.

Bona ciència divertida i salut per a tothom!

tag