bub
Blog

Llançament del coet Falcon Heavy

Posted in: on 6 de febrer de 2018

Han passat gairebé dos anys des que SpaceX aconseguís per primera vegada (i després de molts intents fallits) aterrar la primera fase d’un dels seus coets Falcon 9 després de posar-los en òrbita. Ara planeja fer-ho amb el Falcon Heavy després del seu llançament de debut, però aquest cop serà un aterratge triple!

El dimarts 6 de febrer SpaceX intentarà moltes coses per primera vegada: llançar amb èxit el seu nou coet Falcon 9, que la nau arribi a l’òrbita de Mart i després s’endinsi a l’espai profund, posar el primer cotxe en l’espai (un Tesla, per descomptat) i aterrar la primera fase del Falcon Heavy després del seu retorn a la Terra.

Falcon 9

Un coet Falcon Heavy consta de tres coets basats en el disseny dels Falcon 9. Dit d’una altra manera, un Heavy és similar a tres Falcon 9, però en un sol coet! En posar la nau espacial en òrbita, cada un dels coets de la primera fase tornarà a la Terra per separat, el que significa que SpaceX intentarà un aterratge triple. Dos dels coets aterraran al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Cap Canaveral, mentre que el coet central aterrarà a la barcassa automatitzada “Of Course I Still Love You”, enmig de l’oceà.

El llançament de prova es durà a terme el dimarts 6 de febrer a les 19:30 hora catalana, i podria ser un gran dia per Elon Musk i la nova carrera espacial privada.

Podreu seguir el llançament en directe des d’aquí mateix:

Si tot va bé, el gegantí coet Falcon Heavy, amb el qual l’empresa privada SpaceX confia en realitzar en el futur missions a Mart, s’enlairarà aquest dimarts des del Centre Kennedy de la NASA a Cap Canaveral (Florida) per a un viatge de prova en el qual per primera vegada es posarà en l’espai un automòbil . Si les condicions meteorològiques i tècniques ho permeten, el Falcon Heavy iniciarà l’enlairament del seu vol inicial avui a les 19:30 hora d’aquí.

El president de SpaceX, Elon Musk, que al seu torn dirigeix la firma automobilística Tesla, ha confirmat avui al seu compte de Twitter que “tots els sistemes tenen llum verda per al llançament”. Amb aquest viatge es tracta de provar si el Falcon Heavy, de 70 metres d’alt i amb capacitat per a transportar més de 66 tones, pot servir per portar càrrega útil a l’espai.

Un automòbil elèctric Tesla de color vermell serà la càrrega que el Falcon Heavy deixarà en una òrbita propera a Mart si la missió es desenvolupa com està previst. L’última prova abans del llançament d’aquest dimarts va tenir lloc el 24 de gener, va ser reeixida i va consistir en l’encesa dels 27 motors del coet de forma simultània. Com passa amb els llançaments dels altres coets de SpaceX, s’espera recuperar tres dels acceleradors que projectaran la nau a l’espai.

El d’avui és un dels llançaments més esperats des de les missions Apol·lo (1961-1972) que van portar l’home a la Lluna, tant que s’han posat entrades a la venda per presenciar-de prop i s’espera que milers de persones acudeixin a Cap Canaveral.

Precisament el Falcon Heavy està muntat a la plataforma LC-39A del Centre Espacial John F. Kennedy de la NASA, la mateixa des de la qual es van enlairar les missions Apol·lo.

L’objectiu d’SpaceX és utilitzar el gegantí coet per portar a l’espai satèl·lits més pesats i fins i tot, en un futur, a humans, gràcies a la seva potència i capacitat només superada pel mític coet Saturn V, que va llançar les missions Apol·lo en la dècada de els 60 i els 70. El Falcon Heavy viatjarà a l’espai a una velocitat de 11 quilòmetres per segon.

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Marató Messier al Mas Roig II

Posted in: on 1 de febrer de 2018

La ja tradicional Marató Messier és una activitat conjunta de l’Associació Astronòmica de Girona i d’Astrobanyoles.

Completar aquesta marató requereix veure en una sola sessió d’observació, del vespre fins a la matinada, tots els 110 objectes del catàleg de l’astrònom francès del segle XVIII Charles Messier.

Tot i semblar desencoratjador, per als maratonians de l’hemisferi nord sovint hi ha caps de setmana, prop de l’equinocci de primavera, amb nits sense Lluna favorables per a completar la tasca.

Així, t’animem a compartir amb nosaltres aquesta experiència d’intentar observar 110 meravelles del cosmos el proper dia 17 de març.

Us hi esperem a partir que el Sol es pongui! El camp d’observació està detallat al mapa, serà al Mas Roig II de Llagostera.

Desplegarem diversos telescopis equipats amb càmeres per tal de poder observar també, directament a la pantalla de l’ordinador, les galàxies, nebuloses i cúmuls que aniran desfilant un rere l’altra davant nostre.

Així tothom podrà observar còmodament aquests objectes tan febles i esquius i, fins i tot, emportar-se’ls posats, fotografiant amb el mòbil directament la pantalla de l’ordinador mostrant en temps real l’objecte observat.

Com a exemple del que hem anomenat “CCD visual”, podeu veure com queda amb Instagram (requadre blanc) una supernova detectada a la galàxia M82. Teniu la supernova pràcticament centrada.

Supernova a M82 el dia 22 de febrer de 2014

Per a facilitar la tasca dels maratonians, convé saber l’ordre en què hem d’observar els objectes. Hi ha diverses eines que ens permeten personalitzar la nostra pròpia taula d’observació ben acurada, que cal seguir bé si no ens volem perdre cap objecte i també fotografiar-lo. Podeu consultar tant la llista d’objectes a observar i la seva localització amb aquestes guies: OBJECTES EN ORDRE D’OBSERVACIÓ, GUIA i MAPES.

I, és clar, en les pauses entre Messiers observarem també altres objectes, com la Nebulosa de l’Esquimal.

Aquesta és una de les meves nebuloses preferides, des que la vaig veure per primera vegada en un llibre d’astronomia als llunyans anys 80. És molt petita i feble i costa d’observar i en aquella època les fotografies mostraven clarament perquè a NGC 2392 també se l’anomena “Nebulosa de l’Esquimal”. Podeu veure la imatge que em va impactar fa tant de temps en el quadre inferior dret d’aquesta composició.

Eskimo Nebula el dia 22 de febrer de 2014

Aquesta imatge, com l’anterior de la supernova a M82, està obtinguda d’una sola fotografia. En aquest cas l’exposició va ser de 60 segons, per a M82 van ser només 20 segons. Vaig utilitzar una CCD a color senzilla, l’Atik 16IC a focus primari del meu telescopi Meade LX200R, de 10 polzades.

Els resultats de l’observació i captura d’imatges amb la tècnica de CCD visual, on prioritzem la velocitat en el canvi d’objectes, són prou interessants, tenint en compte que normalment en tractar-se d’una sola fotografia de molt poca exposició la qualitat quedarà sempre molt limitada. Però a canvi podrem gaudir d’una observació del cel molt sensible i ràpida, gairebé en temps real, especialment indicada per agilitzar l’observació dels objectes de la Marató Messier.

Una marató que també podeu conèixer de forma excepcional mitjançant aquesta fantàstica sèrie d’articles, de ben segur la millor informació sobre el Catàleg Messier en català. I us proposo començar el viatge pel final que ha triat el seu autor, en Dídac López. Per a navegar d’objecte a objecte podeu fer servir el cercador.

Animeu-vos a acompanyar-nos! Gairebé tocarem el cel profund!

Rafael Balaguer Rosa.

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Docufòrum, “Aliens a la Lluna”

Posted in: on 1 de febrer de 2018

El Docufòrum serà una activitat bimensual que busca potenciar el debat sobre diversos temes que en principi són potencialment polèmics. Així, es visionarà un documental sobre alguna temàtica amb rerefons científic i cultural, no sempre relacionada amb l’astronomia, que pugui servir per reflexionar sobre molts diversos àmbits des de diferents punts de vista: els que es plantegen des del documental i els que, sobretot, plantegi el públic assistent.

Un cop vist l’audiovisual, es debatrà sobre el seu contingut i totes les opinions seran benvingudes. Tot seguit, el debat també pot continuar en un sopar opcional.

El primer docufòrum serà el proper dia 10 de febrer, a les 19:00 al Centre Cultural Can Roig, C/ Lleó I, 2 de Llagostera.

Visionarem i debatrem sobre el documental “Aliens a la Lluna”.

La ciència ha aconseguit cotes impensables en el que a investigació espacial es refereix, portant els ulls de la humanitat fins als confins del Sistema Solar i molt més enllà, a la recerca de donar respostes al desconegut. No obstant això, encara hi ha infinitat de qüestions que s’escapen al nostre coneixement, fins i tot en el nostre propi veïnat. ‘Aliens a la Lluna’, un especial de dues hores de durada de Discovery Channel, és un acurat catàleg d’incògnites que no han estat resoltes, especialment pel què a la vida extraterrestre es refereix. El programa mostra que hi ha evidències que, tot i no haver aconseguit el suport dels científics ni el reconeixement de les institucions governamentals, no poden ser ignorades.

De la mà d’investigadors, historiadors, periodistes, experts en assumptes paranormals, geòlegs, testimonis de fenòmens OVNI i membres de les forces armades nord-americanes, ‘Aliens a la Lluna’ repassa les més misterioses proves d’intel·ligència extraterrestre en el nostre entorn, fenòmens als que la ciència encara no ha sabut donar una resposta, i que inclouen des de petjades i construccions a la Lluna, que fan pensar en l’existència de colònies extraterrestres al nostre satèl·lit, fins albiraments de naus en la nostra atmosfera. Tot un desplegament de proves que faran les delícies dels aficionats als misteris sense resoldre i als amants de les conspiracions.

Després de ser sotmeses a l’exhaustiva anàlisi de l’ordinador, el programa mostra fotografies i pel·lícules d’arxiu de tots aquests fenòmens sense explicació, la majoria dels quals, parlen per si mateixos i inciten al dubte raonable.

Aliens a la Lluna

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Eclipsi de superlluna blava (no visible)

Posted in: on 16 de gener de 2018

El proper dimecres 31 de gener, es produirà una efemèride astronòmica interessant, anomenada eclipsi total de Lluna Blava, una raresa que no es registrava des del 31 de març de 1866. A més, coincideix amb que és nit de súper lluna, de manera que aquest dia es produiran quatre fenòmens astronòmics alhora, un fet que no havia passat en 150 anys!

El dia 31 de gener tindrem lluna plena. Però aquesta lluna serà la segona lluna plena del mes, un fenomen que es denomina «Lluna Blava», però és que, a més, a causa de la seva proximitat a la Terra serà també la segona i última súper lluna de l’any 2018. La primera es va produir el 2 de gener, i el nostre company Jordi Sesé ens la regala en aquesta fantàstica fotografia.

Super Lluna del 2 de gener de 2018, Jordi Sesé

I també ens regala aquesta protuberància solar del dia 5 de gener, doncs és un gran observador solar. Podeu veure les seves fotografies en aquest enllaç.

Protuberància solar del dia 5 de gener de 2018, Jordi Sesé

I el quart esdeveniment? El dia 31 la Lluna quedarà totalment oculta per l’ombra projectada per la Terra i es produirà un eclipsi lunar total, visible a l’oest d’Amèrica del Nord, Àsia oriental, Austràlia i el Pacífic, que tenyirà de vermell o ataronjat el disc del satèl·lit, el que alguns anomenen una lluna de sang.

Nosaltres des de Catalunya no podrem observar aquest eclipsi, doncs serà al migdia i la Lluna estarà per sota de l’horitzó, però els afortunats que es trobin en aquestes zones del món podran gaudir d’un bonic espectacle que alguns mitjans ja han anomenat “supereclipsi de lluna de sang blava”. Supereclipsi, perquè és un eclipsi de superlluna; de sang, perquè es veurà rogenca; i blau, perquè així es denomina a la segona superlluna en un mes.

Encara que ens perdrem l’eclipsi, sempre és interessant observar a la nostra germana còsmica Selene, i per què no fer-ho el dia 31? Serà una data important doncs la propera vegada que una Lluna Blava passi a través de l’ombra de la Terra serà el 31 de desembre de 2028 i, després d’això, el 31 de gener de 2037. Tots dos eclipsis seran totals. Però per això encara queda molt de temps…

tag

Observatori Can Roig obert al públic

Posted in: on 8 de gener de 2018

L’Observatori can Roig obre les seves portes al públic de manera gratuïta els dimecres (en calendari escolar) de 19h a 21h.

Fora d’aquest horari es poden concertar visites i observacions a la carta enviant un correu electrònic a astro@astrogirona.com.

tag

L’Estrella de Betlem, visible el cap de setmana de Reis!

Posted in: Portada on 5 de gener de 2018

Sí, encara que sembli estrany, el cap de setmana de Reis de 2018 serà ben especial i, si la meteorologia i les ganes de matinar ho permeten, tothom podrà observar quelcom similar al que van poder veure els Reis d’Orient!

Efectivament, el dia 7 de gener, abans que surti el Sol i mirant cap al sudest, es podran veure Mart i Júpiter tan a prop l’un de l’altre que pràcticament a ull nu podrien arribar a semblar un únic astre. Ambdós es trobaran a només 12 minuts d’arc (menys de la meitat del diàmetre de la lluna plena).

Júpiter i Mart el 7 de gener de 2018

Una conjunció d’aquest tipus és certament extraordinària, tant, que si no l’observem aquest cap de setmana, jo no es repetirà fins a l’any 2033!

Com que Mart i Júpiter es trobaran tan a prop, els podrem observar junts en el camp de visió dels oculars dels nostres telescopis! No cal sobrepassar però els 100 augments per aconseguir-ho, més que suficients per a gaudir dels satèl·lits galileans de Júpiter, les seves formacions atmosfèriques, i d’algunes formacions d’albedo a Mart, que s’aproxima a un bon moment per a la seva observació ben entrat el 2018.

Els dies 5 i 6 de gener també seran propicis, però serà el dia 7 quan ambdós planetes gairebé “es toquin”.

I una conjunció de planetes molt especial és el que probablement van veure realment els Reis d’Orient, així que aquest cap de setmana et pots sentir com un/a autèntic/a Rei/na d’Orient!

Però, t’has preguntat mai què devia ser l’Estrella de Betlem que decora el teu pessebre i el teu arbre de Nadal?

Sens dubte, el misteri de què va ser realment l’Estrella de Betlem, és un dels més apassionants que ens podem trobar entre tots els que envolten un altre de per si encara més fascinant: el naixement de les religions. En el cas del cristianisme, podem filar encara més prim, i enfrontar-nos de forma científica a un esdeveniment que assenyala en el cel el naixement d’un déu.

El repte no és poca cosa i fa ja molt de temps que investigadors de diverses disciplines s’han acostat a aquest misteri, des de teòlegs a astrònoms. Com arqueòlegs del misticisme, tots han buscat proves en la Bíblia, obres d’art o compendis astronòmics de diverses cultures al voltant del món, de què podria haver estat l’Estrella de Betlem, un astre que anuncia l’arribada de Jesucrist, un dels homes més influents de tots els temps.

Saber què va ser realment aquest estel ha captivat la imaginació de molts estudiosos des de fa ja 7 segles, i pot ser que ja abans ho fes, però com que realment no conservem cap testimoni directe escrit d’algú que observés l’Estrella, i només tenim alguns documents sobretot de l’Evangeli segons Mateu, que parlen d’aquesta estrella, les proves documentals es fan esmunyedisses i fins i tot fonedisses.

A nivell científic, el gran Johannes Kepler, astrònom alemany que va establir les lleis que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol, i com són realment les seves òrbites, i que avui ens permeten viatjar a l’espai, va ser dels primers dels què tinguem constància que es van aproximar de forma científica a aquest misteri apassionant.

Kepler

En qualsevol cas, el misteri ja era objecte d’estudi i controvèrsia quan Giotto va pintar el 1320 el seu “Adoració dels Mags”, amb un cometa representant l’Estrella de Betlem.

Adoració dels Mags, de Giotto

El problema de l’escassetat de testimonis escrits és greu, ja que molts historiadors de l’època del naixement de Jesús i també astrònoms i cronistes, no esmenten mai l’Estrella, encara que la Bíblia la descriu com un astre la llum del qual era tan impressionant que era ” inefable”, que no es podia descriure. Un astre així havia de brillar tant com la lluna plena, de manera que no podria haver passat desapercebut a ningú, més encara en uns temps en què els cels foscos (sense contaminació lumínica) permetien a tothom conèixer bé el cel.

Però si amb prou feines es va documentar fora de la Bíblia aquest esdeveniment, potser l’Estrella no va existir i és només un mite, o bé sí que va poder ser un fenomen astronòmic real, o potser es va tractar d’un miracle!

Així que amb la polèmica ja ben servida des de fa molt de temps si ens preguntem sobre l’Estrella de Betlem, com Kepler, per poder respondre des d’un punt de vista científic a aquest misteri, què va ser o què no va ser l’Estrella de Betlem, abans de res hem de respondre un parell de preguntes clau, que són:

Quina és la data del naixement de Jesús?

Qui van ser realment els Reis d’Orient?

Sobre la data, que seria objecte d’un altre debat apassionant, el consens actual sembla indicar que Jesús va néixer cap a la segona quinzena del mes d’abril de l’any 5 aC, encara que també podem anar-nos fins a l’any 6 o 7 aC.

I sobre els Reis Mags, probablement es va tractar de jueus de la diàspora, savis que habitaven prop de Babilònia, a uns 900 km a l’est de Jerusalem, encara que ni tan sols tenim clar que fossin tres ni que tinguessin l’aspecte que les nostres tradicions ens mostren.

Armats amb aquestes indicacions ja podem començar a indagar sobre què va ser realment la nostra estrella des d’un punt de vista astronòmic. Així, si ens traslladem al cel de l’època sobre Babilònia, podem estudiar diverses hipòtesis:

1.- L’Estrella va ser el planeta Venus. El planeta més brillant del firmament. Tot i que enguany no es compleix aquest aspecte, molts anys per Nadal, podem veure Venus de forma impressionant, tant que fins i tot sovint a l’observatori rebem moltes consultes sobre si es tracta d’un OVNI, així que pot ser que Venus es confongués amb l’Estrella de Betlem. Però ho considerem absurd, ja que els antics coneixien molt bé a Venus i no el podrien haver confós amb cap altra cosa. Els astrònoms babilonis ja documenten a Venus cap al 1700 aC.

En aquesta imatge a continuació Venus brilla per sobre de la Lluna.

Conjunció

2.- L’Estrella va ser una supernova. Una supernova és una explosió estel·lar que pot manifestar-se de forma molt notable, visible fins i tot a ull nu i de dia, fins i tot en llocs de l’esfera celeste on abans no s’havia detectat res en particular. Per aquesta raó, a esdeveniments d’aquesta naturalesa se’ls va anomenar inicialment stellae novae (estrelles noves) o simplement novae. Són esdeveniments catastròfics associats a la mort de les estrelles. Quan això passa, l’estrella que explota brilla més que tota la seva galàxia junta.

A la imatge tenim la galàxia d’Andròmeda, i just a sota a l’esquerra la supernova SN1994D.

M31 i SN1994D

Astrònoms xinesos van creure veure una supernova en les dates suggerides per al naixement de Jesús. Però lamentablement la posició de l’estrella progenitora no coincideix per a resultar visible sense telescopi (s’inventa cap a 1600, potser a Girona fins i tot) des de Babilònia.

3.- L’estrella va ser el cometa Halley. El cometa que s’ha representat en el quadre de Giotto. Des de sempre els cometes s’han associat a grans esdeveniments, positius o negatius, encara que moltes vegades associats a desastres. Inexactituds en el càlcul del període d’aquest cometa, que ens visita gairebé cada 77 anys, van portar a pensar que es va veure molt brillant en l’any 0 o l’1 aC, així que podria ser un gran candidat a la nostra Estrella. Però en aquest cas resulta que els astrònoms xinesos sí que tenien raó, ja que van documentar el pas del cometa Halley l’any 12 aC, uns quants anys abans de la possible data de la Nativitat, entre el 5 i el 7 aC. Així que el Halley no va poder ser l’Estrella de Betlem, va arribar molt abans.

Aquest és el nucli del cometa Halley vist de ben a prop per la sonda Giotto el 1986, en el seu últim pas proper a la Terra.

Cometa Halley

4.- L’estrella va ser un meteor o un bòlid molt brillant. Alguns astrònoms postulen que cap a l’any 0 es va veure per primera i única vegada una pluja de meteors molt intensa, les Ciríl·lides. Potser un bòlid va creuar el cel d’est a oest i això va indicar la direcció als Reis Mags… El problema és que els bòlids són molt efímers en el cel, i com a indicadors d’adreces o de llocs no són molt bons, la veritat, excepte per marcar el seu lloc d’origen al cel, el que anomenem radiant. Encara que sens dubte una tempesta de meteors espectacular, com aquesta de 1833, amb 100.000 meteors enregistrats, és quelcom realment impressionant!

Tempesta de meteors

5.- Una conjunció entre Venus i Júpiter. Una conjunció és una agrupació d’astres en el cel, planetes a molt curta distància entre si, o al costat de la Lluna també per exemple. Si a més es produeix alguna alineació d’aquests astres, l’efecte és molt espectacular i suggerent. S’ha calculat una conjunció espectacular de Venus i Júpiter visible sobre Babilònia cap el 17 de juny de l’any 2 aC. De fet, la conjunció era tan propera que es podia veure com els dos planetes es fusionaven en un sol punt molt brillant al cel, el que sens dubte va haver de cridar l’atenció de tot el món. Com a més això es va produir en la constel·lació de Lleó, associada a les profecies jueves de l’arribada del messies, ja tenim un nou candidat astronòmic a la nostra estrella!

Aquestes conjuncions són certament rares, es produeixen molt poc, però en aquest cas les dates no coincideixen i aquesta conjunció tan espectacular es va produir després de la probable data de la Nativitat. A la imatge següent tenim una conjunció de la Lluna i Júpiter, molt junts al cel, i amb Venus per sobre. Ara imagina com seria la visió de Venus i Júpiter ajuntant-se al cel… digna del naixement d’un Déu!

Conjunció

6.- L’estrella va ser una ocultació d’un planeta brillant per la Lluna. Això és realment espectacular, i ho explico per experiència pròpia ja que és, sens dubte, un dels fenòmens que he pogut presenciar que més m’ha impressionat i emocionat. En els cinc segles abans del naixement de Crist es van produir 4000 ocultacions de Venus, Mart, Júpiter i Saturn per la Lluna. Però només un 3 per cent van ser visibles des de Babilònia. Els Reis Mags haurien pogut veure més de 100 ocultacions en 500 anys (si haguessin viscut tant), així que és molt difícil que arribessin a encertar la que anunciava l’arribada de Jesucrist. Però les ocultacions de planetes brillants són impressionants.

Jo mateix vaig poder gravar en 2008 el vídeo que us deixo a continuació.

És una ocultació de Venus per la Lluna. Des d’Espanya es va poder apreciar com Venus sortia just de darrere de la Lluna, i va ser un espectacle magnífic, que fins i tot va espantar a molta gent que no sabia que això anava a ocórrer i no sabien de què es tractava exactament. Algunes persones em van trucar comentant que hi havia un OVNI a la Lluna o que la Lluna estava explotant!

7.- L’Estel va ser una alineació de planetes. Aquesta és la hipòtesi que defensen molts astrònoms actualment. Bàsicament es tractaria d’una alienació, i conjunció de Mart, Venus i Júpiter amb la Lluna i el Sol molt junts al cel, a les constel·lacions veïnes d’Àries i Peixos. Àries és molt important per als temes místics de canvi estacional, associats a la divinitat, i Peixos és una constel·lació associada als jueus i posteriorment al cristianisme. Algunes d’aquestes alineacions espectaculars sí que van tenir lloc en les dates estimades per a la Nativitat, així que potser aquesta seria l’explicació més plausible per l’Estrella de Betlem, que no hauria estat una estrella, sinó una conjunció-alineació de planetes espectacular, com aquesta de gener de 2016.

Alineació de 2016

Si a més li afegim que astrònoms xinesos van enregistrar en les dates prèvies a la Nativitat de l’any 5 aC una nova molt brillant que es va mantenir visible en el cel durant 70 dies, coincidint amb l’alineació abans comentada, tenim un conjunt d’astres brutalment brillants i suggerents junts al cel que sí que podrien identificar-se com l’Estrella de Betlem.

Aquesta seria la hipòtesi més probable: els Reis Mags, bons observadors i coneixedors del cel, van fixar la seva atenció en les alineacions-conjuncions. Quan al març de l’any 5 aC l’alineació va apuntar a la nova, bingo!!!

Una nova és una explosió estel·lar en un sistema binari, la matèria d’una estrella cau sobre l’altra i, quan s’arriba a una massa crítica, l’estrella explota. La nova en qüestió que van detectar i enregistrar els astrònoms xinesos estava a la constel·lació de l’Àguila, a prop de l’estrella Theta Aquilae. Així que aquest cataclisme estel·lar explica molt bé què va ser realment l’estrella de Betlem.

Nova

I per acabar, podem recordar que celebrem el Nadal com el naixement de Crist al desembre coincidint amb el solstici d’hivern. Associant Jesús al Sol, i com Jesús triomfa sobre la foscor, és el Sol Invicte.

Solstici significa “sol quiet”. En efecte, en el solstici d’hivern, durant 3 dies el Sol arriba a la mateixa altura sobre l’horitzó i es queda allà, i als tres dies el Sol puja al cel i per això els dies a partir de Nadal són més llargs, la llum triomfa sobre la foscor. Et resulta familiar el concepte de ressuscitar als tres dies? És el Sol qui s’eleva realment i ressuscita.

Per comprovar-ho, podem fer un experiment molt senzill. Amb una càmera casolana construïda simplement foradant una llauna de refresc amb una agulla, i posant paper sensible a la llum en el seu interior, podrem obtenir fotografies curioses per un cost ínfim que a més ens aporten informació científica molt interessant.

Us poso a continuació dues fotos que vaig fer fa un temps. La primera és el Sol sobre Llagostera durant el solstici d’hivern. Tenim una sola línia gruixuda que és la trajectòria del Sol durant 3 dies, durant els quals el Sol recorre el mateix camí.

Solarigrafia solstici hivern Llagostera

Si la comparem amb una altra imatge sobre Montserrat, de més dies, veurem que el Sol ens deixa gravat el seu camí al cel amb una línia per dia. Fascinant!

Solarigrafia sobre Montserrat

Rafa Balaguer.

tag

New moon 10:37am

Posted in: on 1 de gener de 2018
tag

New moon 1:28am

Posted in: on 1 de gener de 2018
tag

First quarter 5:59am

Posted in: on 1 de gener de 2018
tag

Full moon 1:43am

Posted in: on 1 de gener de 2018
tag