bub
Blog

Taller pràctic d’astrofotografia amb Star Adventurer

Posted in: on 23 de juny de 2020

Taller pràctic d’Astrofotografia amb Star Adventurer.

El proper dia 10 de juliol de 2020, a les 21:30 al Mas Roig II de Llagostera, Emili Martínez, soci d’Astrogirona, impartirà un taller, eminentment pràctic, per aprendre a treure profit de la plataforma de seguiment equatorial Star Adventurer.

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

En aquesta sessió l’Emili ens mostrarà com muntar i posar en estació correctament la muntura, i ens donarà consells per optimitzar tant la muntura com els paràmetres de la càmera per obtenir millors fotografies. Serà una sessió pràctica d’astrofotografia directament al camp.

No cal cap requisit especial per participar en aquesta sessió, però si tens el teu equip i tens dubtes de com funciona, porta’l!

Amb l’Star Adventurer i una càmera rèflex es poden obtenir en pocs minuts interessants fotografies de paisatge, time lapse i grans camps estel·lars.

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

Fotografia amb Star Adventurer, Emili Martínez

El taller tindrà lloc el divendres 10 de juliol a les 21:30h al Mas Roig II (Llagostera).

Què cal portar?

  • Tot el teu equip d’observació que vulguis fer servir: càmera, telescopi, muntura, bateria…
  • Roba d’abric per si tens fresca a les nits d’estiu
  • Frontal
  • Si vols pots portar alguna cosa per sopar, cap problema!
  • Càmera i trípode fotogràfic si no tens muntura, sempre pots apilar fotos!
  • Recomanem que instal·lis al mòbil les apps “Polar Finder” o “Polar aligner pro”, que faciliten
    enormement l’alineació de l’eix polar. També recomanem l’app “GPS Status” per calibrar la brúixola
  • MASCARETA per si no pots mantenir la distància interpersonal
  • L’activitat és gratuïta per als socis d’AstroGirona i té un cost de 5€ per a persones no sòcies de l’agrupació.

    Mapa de situació del Mas Roig II:

    FacebookTwitterGoogle+Compartir
    tag

    Pluja d’estels dels Perseids 2020

    Posted in: on 22 de juny de 2020

    Observació de la pluja d’estels dels Perseids.

    Què podem esperar de la pluja d’enguany? Quan serà el màxim?
    Els Perseids són una de les pluges i dinàmica de meteors més emocionants, visible als mesos de juliol i agost (17 de juliol al 24 d’agost). Basant-nos en les observacions de l’International Meteor Organization dels últims anys, esperem que el màxim d’activitat d’aproximadament 110 meteors per hora es produeixi entre les 15:00 i les 18:00 del dia 12 d’agost. Però hi ha possibilitats que el màxim s’estengui en horari, anant des de les 10:00 fins a les 23:00. Això passa perquè els Perseids han anat generant una forta activitat des d’un màxim primari al llarg dels anys noranta. Les observacions millorades des de 2016 mostren pics addicionals a causa de passatges de la Terra a través de núvols de pols cometària secundaris. Per exemple, s’ha recuperat un encreuament amb filaments secundaris a partir de les dades del 2018. Es creu que el filament secundari principal és una acumulació de meteoroides en una ressonància de moviment mitjana. I per al 2020 es preveu una trobada amb aquest filament, que generaria una activitat de 100 meteors per hora, cap a les 12:00 del dia 12 d’agost.

    Com que el màxim previst tindrà lloc de dia i, durant la nit un cop passada la mitjanit, tindrem Lluna minvant (46,9%), no podrem gaudir d’unes condiciones òptimes per a l’observació d’enguany. La nit ideal per observar aquesta pluja serà la de dimarts a dimecres, i la de dimecres a dijous, esperant poder gaudir respectivament de l’increment i la minva d’activitat del màxim. De tota manera, aquests dies ja podem estar ben atents al cel perquè fins el dia 10 podem esperar veure fins a 15 meteors/hora. El dia 11 i 12 serà fàcil observar-ne entre 50 i 80 per hora, i passat el màxim el ritme decaurà fins a 10 meteors/hora.

    La pluja de meteors dels Perseids ens va sorprendre en diverses ocasions durant les últimes dues dècades, mostrant esclats de 150 a 400 meteors/hora a causa que la Terra passa per les regions de major densitat en el flux de pols (per exemple, THZ ~ 200 l’any 2009).

    Enguany però no tindrem tanta sort doncs no travessarem el núvol de meteoroides tan directament. S’espera poder observar alguns bòlids ràpids i multicolors (meteors més brillants que el planeta Venus, de magnitud -5), en moments anteriors i posteriors al màxim del dia 12. Per aconseguir observar alguns meteors caldrà buscar un lloc d’observació el més fosc possible, fora dels nuclis urbans.

    Perquè té lloc aquesta pluja d’estels (també coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cada any?
    El cometa 109P/Swift-Tuttle descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa els núvols de restes del cometa atrapades per la gravetat solar. En fer-ho, les partícules de pols cometari travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d’aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.

    Ah!, recordeu que això no serà una pluja de meteorits, sinó de meteors! A les partícules dels cometes en òrbita les anomenem meteoroides, quan aquestes es desintegren en la nostra atmosfera i deixen el seu característic rastre de llum s’anomenen meteors, i si finalment algun fragment important arriba a impactar amb la superfície terrestre, aquest fragment recuperat s’anomena meteorit.

    En el gràfic següent podeu apreciar com les òrbites dels meteoroides dels Perseids (les tres línies verdes), intersecten la de la Terra (el puntet blau), donant origen a la pluja de meteors de les Llàgrimes de Sant Llorenç.

    Òrbita de la Terra travessant el núvol de restes del cometa 109P/Swift-Tuttle

    Radiant Persèids

    Quina és la millor manera d’observar-la?
    En condicions ideals, els Perseids s’observen millor després de la mitjanit local, quan guanya alçada Perseus (el radiant) al cel de l’horitzó Est. Enguany, amb Lluna minvant, l’observació pot resultar una mica deslluïda. Tradicionalment, les taxes més altes de meteors són visibles cap a la matinada, quan el radiant arriba al seu punt més alt.

    La millor manera d’observar meteors és a ull nu, estirats còmodament a terra, abrigats moderadament, en un lloc el més fosc possible. També podeu fer fotografies de gran camp del cel nocturn, per intentar capturar les traces lumíniques dels meteors.

    Per estar ben informats podem consultar els següents gràfics que mostren la ubicació dels radiants de les pluges de meteors tal i com es detecten en temps gairebé real pel Canadian Meteor Orbit Radar (CMOR). Cada dia, aproximadament 4000-5000 òrbites de meteoroides individuals es mesuren pel CMOR i la quantitat d’agrupaments de meteors en aquests radiants determina la ubicació de les pluges d’estels.

    CMOR, activitat

    La gràfica superior mostra l’activitat dels radiants en un mapa del cel vist des de l’estació de radar (43N, 81W) en el moment indicat. El sol i la Lluna també es mostren.

    La següent imatge mostra la mateixa vista amb els radiants amb colors individuals codificats per la velocitat dels meteors associats.

    CMOR, velocitat dels meteors

    Vols venir a gaudir de la pluja amb nosaltres?
    L’Associació Astronòmica de Girona instal·larà el seu camp d’observació als Estanys de Sils, on a partir de les 21:00 dels dies 11 i 12 d’agost muntarem guàrdia per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar, com Júpiter i Saturn, enguany en condicions òptimes d’observació, doncs estaran molt junts al cel! No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc!

    També, l’Ajuntament de Sils ha programat una activitat per completar la vetllada amb llegendes. ATENCIÓ: PER TEMES D’AFORAMENT, CAL CONTACTAR AMB L’AJUNTAMENT DE SILS PER INSCRIURE-US A L’ACTIVITAT, QUE ÉS DE FRANC.

    I per acabar, una petita curiositat. Si voleu, podeu intentar capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui a la vostra localitat just després de la pluja de meteors. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més possibilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol… qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb nens. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica”. Que tingueu bons cels i bona caça!

    Rafael Balaguer Rosa.

    tag

    Pluja d’estels dels Perseids 2020

    Posted in: on 22 de juny de 2020

    Observació de la pluja d’estels dels Perseids.

    Què podem esperar de la pluja d’enguany? Quan serà el màxim?
    Els Perseids són una de les pluges i dinàmica de meteors més emocionants, visible als mesos de juliol i agost (17 de juliol al 24 d’agost). Basant-nos en les observacions de l’International Meteor Organization dels últims anys, esperem que el màxim d’activitat d’aproximadament 110 meteors per hora es produeixi entre les 15:00 i les 18:00 del dia 12 d’agost. Però hi ha possibilitats que el màxim s’estengui en horari, anant des de les 10:00 fins a les 23:00. Això passa perquè els Perseids han anat generant una forta activitat des d’un màxim primari al llarg dels anys noranta. Les observacions millorades des de 2016 mostren pics addicionals a causa de passatges de la Terra a través de núvols de pols cometària secundaris. Per exemple, s’ha recuperat un encreuament amb filaments secundaris a partir de les dades del 2018. Es creu que el filament secundari principal és una acumulació de meteoroides en una ressonància de moviment mitjana. I per al 2020 es preveu una trobada amb aquest filament, que generaria una activitat de 100 meteors per hora, cap a les 12:00 del dia 12 d’agost.

    Com que el màxim previst tindrà lloc de dia i, durant la nit un cop passada la mitjanit, tindrem Lluna minvant (46,9%), no podrem gaudir d’unes condiciones òptimes per a l’observació d’enguany. La nit ideal per observar aquesta pluja serà la de dimarts a dimecres, i la de dimecres a dijous, esperant poder gaudir respectivament de l’increment i la minva d’activitat del màxim. De tota manera, aquests dies ja podem estar ben atents al cel perquè fins el dia 10 podem esperar veure fins a 15 meteors/hora. El dia 11 i 12 serà fàcil observar-ne entre 50 i 80 per hora, i passat el màxim el ritme decaurà fins a 10 meteors/hora.

    La pluja de meteors dels Perseids ens va sorprendre en diverses ocasions durant les últimes dues dècades, mostrant esclats de 150 a 400 meteors/hora a causa que la Terra passa per les regions de major densitat en el flux de pols (per exemple, THZ ~ 200 l’any 2009).

    Enguany però no tindrem tanta sort doncs no travessarem el núvol de meteoroides tan directament. S’espera poder observar alguns bòlids ràpids i multicolors (meteors més brillants que el planeta Venus, de magnitud -5), en moments anteriors i posteriors al màxim del dia 12. Per aconseguir observar alguns meteors caldrà buscar un lloc d’observació el més fosc possible, fora dels nuclis urbans.

    Perquè té lloc aquesta pluja d’estels (també coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cada any?
    El cometa 109P/Swift-Tuttle descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa els núvols de restes del cometa atrapades per la gravetat solar. En fer-ho, les partícules de pols cometari travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d’aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.

    Ah!, recordeu que això no serà una pluja de meteorits, sinó de meteors! A les partícules dels cometes en òrbita les anomenem meteoroides, quan aquestes es desintegren en la nostra atmosfera i deixen el seu característic rastre de llum s’anomenen meteors, i si finalment algun fragment important arriba a impactar amb la superfície terrestre, aquest fragment recuperat s’anomena meteorit.

    En el gràfic següent podeu apreciar com les òrbites dels meteoroides dels Perseids (les tres línies verdes), intersecten la de la Terra (el puntet blau), donant origen a la pluja de meteors de les Llàgrimes de Sant Llorenç.

    Òrbita de la Terra travessant el núvol de restes del cometa 109P/Swift-Tuttle

    Radiant Persèids

    Quina és la millor manera d’observar-la?
    En condicions ideals, els Perseids s’observen millor després de la mitjanit local, quan guanya alçada Perseus (el radiant) al cel de l’horitzó Est. Enguany, amb Lluna minvant, l’observació pot resultar una mica deslluïda. Tradicionalment, les taxes més altes de meteors són visibles cap a la matinada, quan el radiant arriba al seu punt més alt.

    La millor manera d’observar meteors és a ull nu, estirats còmodament a terra, abrigats moderadament, en un lloc el més fosc possible. També podeu fer fotografies de gran camp del cel nocturn, per intentar capturar les traces lumíniques dels meteors.

    Per estar ben informats podem consultar els següents gràfics que mostren la ubicació dels radiants de les pluges de meteors tal i com es detecten en temps gairebé real pel Canadian Meteor Orbit Radar (CMOR). Cada dia, aproximadament 4000-5000 òrbites de meteoroides individuals es mesuren pel CMOR i la quantitat d’agrupaments de meteors en aquests radiants determina la ubicació de les pluges d’estels.

    CMOR, activitat

    La gràfica superior mostra l’activitat dels radiants en un mapa del cel vist des de l’estació de radar (43N, 81W) en el moment indicat. El sol i la Lluna també es mostren.

    La següent imatge mostra la mateixa vista amb els radiants amb colors individuals codificats per la velocitat dels meteors associats.

    CMOR, velocitat dels meteors

    Vols venir a gaudir de la pluja amb nosaltres?
    L’Associació Astronòmica de Girona instal·larà el seu camp d’observació als Estanys de Sils, on a partir de les 21:00 dels dies 11 i 12 d’agost muntarem guàrdia per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar, com Júpiter i Saturn, enguany en condicions òptimes d’observació, doncs estaran molt junts al cel! No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc!

    També, l’Ajuntament de Sils ha programat una activitat per completar la vetllada amb llegendes. ATENCIÓ: PER TEMES D’AFORAMENT, CAL CONTACTAR AMB L’AJUNTAMENT DE SILS PER INSCRIURE-US A L’ACTIVITAT, QUE ÉS DE FRANC.

    I per acabar, una petita curiositat. Si voleu, podeu intentar capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui a la vostra localitat just després de la pluja de meteors. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més possibilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol… qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb nens. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica”. Que tingueu bons cels i bona caça!

    Rafael Balaguer Rosa.

    tag

    La Gran Conjunció, Venus i Júpiter es toquen!

    Posted in: on 14 de maig de 2020

    La Gran Conjunció, Venus i Júpiter es toquen!

    Cada 20 anys, Júpiter i Saturn, amb les seves respectives llunes, es troben en conjunció; és a dir, que vistos des de la Terra, sembla que estiguin molt propers.

    Gran conjunció entre Júpiter i Saturn

    El dia 21 de desembre de 2020, visible després de la posta de Sol, a baixa altura sobre l’horitzó sud-oest, tindrem una oportunitat única de gaudir d’una observació que no deixarà a ningú indiferent. A ull nu, tots dos astres apareixeran tan propers que semblaran un de sol! I amb un telescopi, Júpiter i Saturn i les seves principals llunes es podran observar tots junts sense cap problema en el camp visual d’un ocular! La separació angular entre ambdós planetes serà de només 6 minuts d’arc!!! Una gran ocasió per obtenir fotografies espectaculars d’una imatge que quedarà per sempre grabada en les vostres ments.

    I una reflexió particular. Serà una gran conjunció per celebrar l’arribada, aquest mateix dia al matí, del solstici d’hivern. Amb records d’implicacions profundes en l’espiritualitat i la cultura doncs, malgrat que Jesus va néixer al mes d’abril, la celebració catòlica del Nadal associada al solstici d’hivern, va tenir potser una referència astronòmica: molts investigadors sostenen que l’Estel de Nadal que va guiar als Reis Mags va ser, precisament, una gran conjunció de planetes al cel.

    tag

    Ocultació de Venus per la Lluna

    Posted in: on 14 de maig de 2020

    El dia 19 de juny al matí podrem gaudir d’un bon repte observacional. Tindrem una ocultació de Venus per la Lluna, en ple dia!

    Ocultació de Venus per la Lluna

    Sí, l’ocultació de Venus per la Lluna començarà a les 09:41 i acabarà a les 10:12, hora local. La màxima ocultació serà a les 09:52.

    Ocultació de Venus per la Lluna

    Com que serà de dia i en aquestes condicions és complicat localitzar Venus, i la Lluna estarà molt poc il·luminada pel Sol, és una observació difícil, però us animem a intentar obtenir alguna fotografia!

    Una ocultació de Venus per la Lluna resulta molt espectacular quan passa de nit, aquí teniu una sortida de Venus enregistrada per Rafael Balaguer el 01-12-2008:

    ATENCIÓ AMB AQUESTA OBSERVACIÓ DE DIA, NO OBSERVEU MAI EL SOL SENSE FILTRES ESPECÍFICS!!!

    tag

    Eclipsi penombral de Lluna, 5 de juny 2020

    Posted in: on 12 de maig de 2020

    Observació de l’eclipsi penombral de Lluna del 5 de juny de 2020.

    Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna plena passa per la línia imaginària que uneix els centres del Sol i de la Terra i entra en el con d’ombra projectat per la Terra il·luminada pel Sol (S). La Terra projecta en l’espai un con de foscor total (ombra, U), envoltat d’una zona de foscor parcial (penombra, P) i, en conseqüència, poden donar-se tres tipus d’eclipsi: (1) eclipsi penombral, quan la Lluna entra en la zona de penombra; (2) eclipsi total, quan la Lluna entra totalment en la zona d’ombra; i (3) eclipsi parcial, quan la Lluna entra parcialment en l’ombra i la resta de Selene en la penombra.

    Com podeu veure en el gràfic, el punt X determina el vèrtex del con d’ombra de foscor total i la Lluna queda més lluny. És per això que durant l’eclipsi la Lluna no queda enfosquida del tot i adquireix un to vermellós (r) ja que l’atmosfera (A) de la Terra (de fet el vapor d’aigua dels núvols) absorbeix tots els colors de l’espectre excepte el vermell, capricis de la refracció!. És el mateix que passa quan el Sol està baix sobre l’horitzó a la sortida o a la posta i se’ns mostra vermell tot decorant els nostres cels. Imagineu les sensacions de la Humanitat antiga en veure que la Lluna sobtadament es tornava vermella! De fet aquest espectacle poderós sempre ha impressionant profundament als humans.

    Eclipsi de Lluna

    Així, en definitiva, el que veiem durant un eclipsi és l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna. Ja Pitàgores i els seus seguidors al segle V a.C. van deduir que la Terra era una esfera i no plana com es creia aleshores en veure que l’ombra de la Terra sobre la Lluna era, de fet, rodona.

    I com és que si els eclipsis es produeixen en Lluna plena no hi ha un eclipsi cada mes? Doncs perquè l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no es desenvolupa sempre en el mateix pla, i en canvi se situa per sobre o per sota d’aquest pla evitant l’alineació amb la Terra i el Sol i, per tant, els eclipsis. Així tenim que la Lluna descriu un sinusoide al voltant del nostre planeta en lloc de traçar un cercle sense oscil·lacions.

    I podrem observar un eclipsi penombral de Lluna la nit del proper dia 5 de juny de 2020.

    ATENCIÓ: L’eclipsi és penombral, gairebé sempre és imperceptible a l’ull humà, però fàcilment apreciable en fotografia, animeu-vos a fotografiar-lo.

    EL MOMENT DE MÀXIMA FOSCOR SERÀ A LES 21:25, i si el voleu observar i fotografiar convé buscar un lloc amb l’horitzó est ben net, doncs la Lluna ja sortirà eclipsada!. Les fases i els horaris d’aquest eclipsi són els següents:

    Efemèrides eclipsi

    Efemèrides eclipsi

    En el darrer eclipsi penombral de Lluna que vam observar, es va poder apreciar molt bé a ull nu la penombra, i en fotografia era molt evident a la dreta de la Lluna, us compartim aquesta fotografia de Rafael Balaguer:

    Eclipsi penombral de Lluna del 10/01/20

    Recordeu que no calen instruments especials per a gaudir de l’eclipsi. A ull nu ja podeu fer veritable astronomia, com calcular el grau de foscor o profunditat a què arriba l’eclipsi. Aquesta foscor la mesurem segons l’escala de Danjon.

    L’escala de Danjon estima el grau d’enfosquiment de la Lluna durant un eclipsi, a causa de l’opacitat dels núvols i la pols de l’atmosfera terrestre quan aquesta refracta la llum provinent del Sol. Va ser introduïda a l’any 1920 per l’astrònom francès André-Louis Danjon (Caen 1890, Paris 1967) conegut per les seves innovacions en la instrumentació astronòmica i els seus estudis sobre la rotació de la Terra.

    Escala de Danjon

    Rafael Balaguer Rosa.

    tag

    Eclipsi penombral de Lluna, 5 de juliol 2020

    Posted in: on 12 de maig de 2020

    Observació de l’eclipsi penombral de Lluna del 5 de juliol de 2020.

    Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna plena passa per la línia imaginària que uneix els centres del Sol i de la Terra i entra en el con d’ombra projectat per la Terra il·luminada pel Sol (S). La Terra projecta en l’espai un con de foscor total (ombra, U), envoltat d’una zona de foscor parcial (penombra, P) i, en conseqüència, poden donar-se tres tipus d’eclipsi: (1) eclipsi penombral, quan la Lluna entra en la zona de penombra; (2) eclipsi total, quan la Lluna entra totalment en la zona d’ombra; i (3) eclipsi parcial, quan la Lluna entra parcialment en l’ombra i la resta de Selene en la penombra.

    Com podeu veure en el gràfic, el punt X determina el vèrtex del con d’ombra de foscor total i la Lluna queda més lluny. És per això que durant l’eclipsi la Lluna no queda enfosquida del tot i adquireix un to vermellós (r) ja que l’atmosfera (A) de la Terra (de fet el vapor d’aigua dels núvols) absorbeix tots els colors de l’espectre excepte el vermell, capricis de la refracció!. És el mateix que passa quan el Sol està baix sobre l’horitzó a la sortida o a la posta i se’ns mostra vermell tot decorant els nostres cels. Imagineu les sensacions de la Humanitat antiga en veure que la Lluna sobtadament es tornava vermella! De fet aquest espectacle poderós sempre ha impressionant profundament als humans.

    Eclipsi de Lluna

    Així, en definitiva, el que veiem durant un eclipsi és l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna. Ja Pitàgores i els seus seguidors al segle V a.C. van deduir que la Terra era una esfera i no plana com es creia aleshores en veure que l’ombra de la Terra sobre la Lluna era, de fet, rodona.

    I com és que si els eclipsis es produeixen en Lluna plena no hi ha un eclipsi cada mes? Doncs perquè l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no es desenvolupa sempre en el mateix pla, i en canvi se situa per sobre o per sota d’aquest pla evitant l’alineació amb la Terra i el Sol i, per tant, els eclipsis. Així tenim que la Lluna descriu un sinusoide al voltant del nostre planeta en lloc de traçar un cercle sense oscil·lacions.

    I podrem observar un eclipsi penombral de Lluna la nit del proper dia 5 de juliol de 2020.

    ATENCIÓ: L’eclipsi és penombral, gairebé sempre és imperceptible a l’ull humà, però fàcilment apreciable en fotografia, animeu-vos a fotografiar-lo.

    EL MOMENT DE MÀXIMA FOSCOR SERÀ A LES 06:30 (invisible), i si voleu observar i fotografiar aquest eclipsi, convé buscar un lloc amb l’horitzó oest ben net, doncs la Lluna es posarà de seguida! Caldrà estar atents i ràpids per obtenir alguna imatge!. Les fases i els horaris d’aquest eclipsi són els següents:

    Efemèrides eclipsi

    Efemèrides eclipsi

    En el darrer eclipsi penombral de Lluna que vam observar, es va poder apreciar molt bé a ull nu la penombra, i en fotografia era molt evident a la dreta de la Lluna, us compartim aquesta fotografia de Rafael Balaguer:

    Eclipsi penombral de Lluna del 10/01/20

    Recordeu que no calen instruments especials per a gaudir de l’eclipsi. A ull nu ja podeu fer veritable astronomia, com calcular el grau de foscor o profunditat a què arriba l’eclipsi. Aquesta foscor la mesurem segons l’escala de Danjon.

    L’escala de Danjon estima el grau d’enfosquiment de la Lluna durant un eclipsi, a causa de l’opacitat dels núvols i la pols de l’atmosfera terrestre quan aquesta refracta la llum provinent del Sol. Va ser introduïda a l’any 1920 per l’astrònom francès André-Louis Danjon (Caen 1890, Paris 1967) conegut per les seves innovacions en la instrumentació astronòmica i els seus estudis sobre la rotació de la Terra.

    Escala de Danjon

    Rafael Balaguer Rosa.

    tag

    El brillant cometa C/2020 F8 SWAN ja està visible

    Posted in: General, Portada on 12 de maig de 2020

    El brillant cometa C/2020 F8 SWAN ja està visible des de l’hemisferi nord.

    Sí, després de deixar-nos unes observacions i imatges fantàstiques obtingudes des de l’hemisferi sud, per fi aquest cometa nou i molt brillant ha començat a endinsar-se en el cel de l’hemisferi nord. Així, haurem d’estar atents per observar-lo i fotografiar-lo des de casa nostra!

    Per anar fent boca, us deixem aquesta preciosa fotografia, obtinguda el passat dia 1 de maig des de Farm Tivoli (Namibia), per Gerald Rhemann.

    El cometa C/2020 F8 SWAN, foto de Gerald Rhemann.

    El nou cometa C/2020 F8 (SWAN) va començar a ser observat visualment des del 10 d’abril estimant-se en magnitud 8 amb una coma d’uns 4’de mida angular i condensació moderada de grau 4; fotogràficament ja llavors mostrava un tènue cua iònica. Amb magnitud 7 el dia 26 d’Abril el cometa va patir un esclat d’activitat, i en només quatre dies va augmentar la seva brillantor fins a la magnitud 5 sent observable a simple vista a finals d’abril. La seva coma mesurava llavors uns 10’de mida angular (350.000 km de diàmetre absolut), amb una condensació que havia anat augmentant fortament fins a grau 6.5. Visualment la seva cua iònica s’estimava llavors amb una longitud aproximada de mig grau, però mitjançant fotografia havia pres un aspecte realment espectacular, amb més de 7 graus de longitud en imatges de gran camp i amb una estructura dinàmica molt rica en imatges de més resolució tal com es pot contemplar a la magnífica de Gerald Rhemann.

    A principis de maig sembla que l’esclat d’activitat ha cessat i la seva brillantor ara s’ha estabilitzat en magnitud 5 o puja molt lentament, també és possible que s’estigui desintegrant; es necessiten més dies d’observació per saber-ho. Prenent com a base la corba prèvia a l’esclat es pot calcular una magnitud absoluta de 7.2 (el nucli tindria gairebé 2 quilòmetres de diàmetre), fregant el límit de supervivència de Bortle.

    Si el cometa sobreviu, seguirà augmentant de brillantor més lentament, fins a la magnitud 3.5 a mitjans de maig observable a simple vista, just quan arribarà a la seva màxima aproximació a la Terra a una distància de 0.57 UA del nostre planeta.

    Els observadors situats en una latitud pròxima a 40° N (Sud d’Europa, Àsia Central i Amèrica del Nord) tindrem l’oportunitat d’observar el cometa SWAN a finals de maig a molt baixa altura, en els dies al voltant del seu periheli o màxim acostament a el Sol, que serà el dia 27 a una distància de 0.43 UA de el Sol. Si la tendència de brillantor segueix sent la mateixa, llavors el cometa estaria entre la magnitud 3.5 i la 4, observable a simple vista.

    A continuació trobareu un parell de mapes de situació, el primer us ajudarà a situar-vos en veure l’alçada del cometa sobre l’horitzó de Llagostera, el dia 13 de maig a les 05:38 del matí.

    Mapa de situació cometa C/2020 F8 SWAN

    Mapa de situació cometa C/2020 F8 SWAN

    Font dades cometa: Cometografia, Pepe Chambó.

    tag

    Astronomia de balcó

    Posted in: General, Portada on 20 d'abril de 2020

    Durant el confinament per la pandèmia COVID 19, l’astronomia no s’ha aturat! Si tens la sort de poder gaudir d’una finestra, balcó, terrassa, jardí… aquestes jornades d’isolament poden trobar una via d’escapament per practicar una mica amb els equips, tot esperant poder tornar a veure’ns de nou observant a l’aire lliure!

    A més, durant aquests dies, hem tingut algunes efemèrides importants, que des d’Astrogirona hem aprofitat per documentar.

    En aquest post us compartim algunes de les observacions realitzades pels companys, des del balcó!

    I comencem amb un timelapse obtingut per l’Emili Martínez, des del terrat de casa seva:

    Fa pocs dies que el Sol ha començat a despertar i ha començat finalment el nou cicle d’activitat solar, el número 25.

    Rafael Balaguer va poder captar la regió activa AR2759, que presenta polaritat magnètica invertida, el què la identifica com a membre del nou cicle solar, el 25, confirmant que aquest cicle ha començat i que el Sol es va despertant de mica en mica.

    El Sol el dia 03-04-2020, foto de Rafael Balaguer

    Aquesta fotografia es va obtenir a Llagostera, el dia 3 d’abril de 2020. És una única fotografia obtinguda amb una càmera Nikon Coolpix P900, f/8, exp 1/2500″, ISO 100, focal 1100 mm. Filtre solar làmina Baader fotogràfica. Mai observis el Sol sense filtres específics!

    Els dies 3 i 4 d’abril, el brillant planeta Venus es va passejar directament pel cúmul d’estrelles de les Plèiades, una increïble conjunció que passa només un cop cada 8 anys! Molts de nosaltres la vam poder gaudir des de diferents indrets.

    En Francesc Gil des de Girona era el primer en compartir-nos aquesta interessant imatge obtinguda amb el mòbil a través d’uns prismàtics Bushnell Trophy Xtreme 8×56:

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Carles Miret des de Sant Feliu de Guíxols:

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Jordi Sesé des de Barcelona:

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Literalment des del balcó, Rafael Balaguer des de Llagostera aprofitava la conjunció de Venus per fer algunes altres fotografies sense telescopi, amb la càmera Nikon Coolpix P900:

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    L’Emili Martínez, des de Barcelona va veure així la conjunció:

    Conjunció de Venus i les Plèiades

    En Jordi Arnella, des de Girona, fotografiava així el cometa C/2019 Y4 ATLAS:

    Cometa Atlas

    I l’Albert Sánchez, des del Montseny, documentava així la fragmentació del cometa Atlas. En la seqüència d’imatges es pot apreciar l’allargament del nucli, indicador clar de la fragmentació:

    Cometa Atlas

    I en Jordi Sesé, des de Barcelona, aprofitava els dies amb bon temps i bon sol per fer un cop d’ull a la nostra estrella:

    Observació solar

    Observació solar

    Observació solar

    Observació solar

    També, ens comparteix la súper lluna del mes d’abril, la Lluna Rosa segons la mitologia dels indis nordamericans, doncs és la lluna de la primavera, amb la floració destacada de la planta Phlox subulata, amb flors d’aquest color. Evidentement, la Lluna no es veure de color rosa, però sí una mica més gran i més brillant de l’habitual. Era el dia 7 d’abril de 2020.

    Súper Lluna

    En Carles Miret va fotografiar el cúmul M13:

    M13

    M13

    I en Jordi Sesé va apuntar a Venus des del balcó…

    Venus

    Venus

    Venus

    Carles Miret mirava a Orió i feia aquesta fotografia del Cinturó d’Orió, amb Mintaka, Alnilam, Alnitak i la Nebulosa de la Flama:

    Orió

    I també aquesta de gran camp d’Orió vist des de Sant Feliu de Guíxols:

    Orió

    I Jordi Arnella, des de Girona, aprofundia en el cel profund des de Girona, comentant que la reducció de la contaminació atmosfèrica afavoria la fotografia en banda estreta. Així, ens comparteix fotografies de M97 i M108 a l’Óssa Major, són 15 fotos de 30 segons a F2 i Hyperstar, C8. I també de la preciosa Nebulosa del Cap de Mico, amb H alfa, són integracions de 10 fotos de 180 segons:

    Cel profund

    Cel profund

    Cel profund

    També, en aquests dies de no poder sortir al camp, podem aprofitar per processar preses ja obtingudes. L’Emili Martínez ens comparteix aquesta espectacular imatge de la regió central d’Orió:

    Cel profund

    I també ens comparteix un timelapse des de Barcelona:

    En Jordi Sesé des de Barcelona va veure així la conjunció de Venus amb la Lluna el dia 26 d’abril, just quan Venus assoleix la màxima brillantor de 2020:

    Venus i la Lluna

    Venus i la Lluna

    En Carles Miret, des de Sant Feliu de Guíxols va fotografiar també la conjunció:

    Venus i la Lluna

    El dia 28 d’abril, en Jordi Sesé va fotografiar la fase de Venus. Al compartir la foto ens explica que “no és la Lluna, sinó Venus! Si no teniu o no us va bé treure el telescopi, però sí teleobjectiu, podeu provar d’apuntar a Venus, que li veureu la fase!” Va fer la fotografia amb un teleobjectiu 150-600 a 600, amb un 1.4x al davant.

    Venus

    L’Emili Martinez va gaudir d’aquesta posta de Sol en timelapse també el 28 d’abril:

    En Francesc Gascons ens compartia aquesta posta de Sol perfectament aliniada amb el balcó de casa seva, era el dia 30 d’abril:

    Posta de Sol

    La primera setmana de maig, la Lluna va agafar tot el protagonisme i així la van veure per ordre, l’Emili Martinez, en Carles Miret i de nou l’Emili:

    La Lluna

    La Lluna

    La Lluna

    El dia 7 de maig, l’Emili Martinez ens feia arribar “aquesta història certa d’un processat”. La imatge final és el resultat de processar “7 fotografies apilades. Ni darks, ni flats, ni byass ni hòsties. Feia fret”, ens comenta l’Emili:

    Processat

    Processat

    Processat

    Processat

    El dia 18 de maig, també l’Emili Martinez ens enviava aquest timelapse amb Montserrat de fons:

    I el mateix dia 18 de maig, en Francesc Gascons fotografiava amb el mòbil la posta de Sol amb Venus a peu de carretera a Cassà de la Selva:

    Venus i posta de Sol

    I ja per acabar, en Rafael Balaguer, va fer aquestes dues fotografies de 10 dies d’exposició, obtingudes des dels balcons de casa dels seus pares a Llagostera durant els dies 8 a 18 d’abril de 2020. S’han obtingut amb càmeres estenopèiques de construcció casolana sense fer sevir cap òptica, són càmeres “pin hole”. El material sobre el què es genera la imatge és paper sensible a la llum.

    Solarigrafia

    Solarigrafia

    Per comparar, aquesta imatge presa amb el mòbil des del mateix lloc permet apreciar l’efecte “ull de peix”, gran angular, que s’aconsegueix amb la càmera estenopèica:

    Solarigrafia

    I com a regal especial, no només es pot fer astronomia de balcó, també música!

    El nostre company, Xavier de Palau, ha elaborat aquest vídeo de balcó amb la seva música inspirada pel confinament, i ens comenta que:

    “ISOLATION és un treball diferent, segurament fruit de la situació que tot el món pateix. Minimalista, íntim, diminut…Un microcosmos tancat dins un cercle implosiu. Us presento tres temes encadenats amb la insubstituïble aportació de l’Ausen Viñolas de les precioses imatges gravades des de la terrasseta de casa (el nostre micro-món d’aquests dies):
    Isolation I “The Lingering Dusk”.
    Isolation II “The Thoughts from Dust”.
    Isolation III “Infinite Microcosm”.
    Escolteu-ho en silenci, amb bons auriculars o equip, aïllats i deixeu-vos portar…
    Podeu compartir, copiar i distribuir lliurement, està sota llicència Creative Commons. És el meu granet de sorra musical per fer-ho tot plegat més agradable”.

    Salut per a tothom!

    Rafael Balaguer.

    tag

    El Sol desperta al nou cicle solar 25

    Posted in: General, Portada on 3 d'abril de 2020

    Fa pocs dies que el Sol ha començat a despertar i ha començat finalment el nou cicle d’activitat solar, el número 25.

    Aquest dies tenim visible la regió activa AR2759, que presenta polaritat magnètica invertida, el què la identifica com a membre del nou cicle solar, el 25, confirmant que aquest cicle ha començat i que el Sol es va despertant de mica en mica.

    El Sol el dia 03-04-2020, foto de Rafael Balaguer

    Aquesta fotografia s’ha obtingut a Llagostera, el dia 3 d’abril de 2020. És una única fotografia obtinguda amb una càmera Nikon Coolpix P900, f/8, exp 1/2500″, ISO 100, focal 1100 mm. Filtre solar làmina Baader fotogràfica. Mai observis el Sol sense filtres específics!

    Fotografia de Rafael Balaguer.

    tag