bub
Blog

El coet Saturn V a escala

Posted in: General, Portada on 27 d'octubre de 2019

Amb motiu del XX aniversari d’Astrogirona i els 50 anys de la missió Apollo XI, en Marc Bayé va desplegar aquest fantàscic model a escala del coet Saturn V, gràcies al qual es va poder dur amb èxit el programa Apollo de la Nasa destinat a posar humans a la Lluna.

Per realment prendre consciència de les dimensions del coet, en Marc va decidir crear el model a escala de forma horitzontal, sobre els terrenys del Mas Roig II de Llagostera.

Per a tothom que no va poder gaudir de la instal·lació i de les explicacions d’en Marc sobre el Saturn V, tot passejant pel seu “interior”, us compartim aquest vídeo a vista de drone.

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Assemblea General Ordinària de Socis

Posted in: on 27 d'octubre de 2019

Assemblea General Ordinària (només membres d’Astrogirona).

L’Assemblea General Ordinària se celebrarà el proper dia 15 de novembre de 2019 a Llagostera, al Centre Cultural Can Roig, Biblioteca Julià Cutiller a les 20:30 en convocatòria única.

Ordre del dia:
1. Lectura i aprovació, si és el cas, de l’acta de l’Assemblea anterior.
2. Presentació de l’estat de comptes.
3. Donar compte de les activitats realitzades.
4. Donar compte de les gestions realitzades.
5. Donar compte d’altes i baixes de membres de l’Entitat.
6. Precs i preguntes.

Es prega la vostra assistència i la màxima puntualitat.

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Cometa 2I/Borisov

Posted in: General, Portada on 27 d'octubre de 2019

El 30 d’Agost de 2019, l’astrònom aficionat Gennady Borisov va descobrir un nou cometa des de l’Observatori MARGO a Nauchnij (Crimea) en una sèrie d’imatges obtingudes a través d’un telescopi de 650mm f/1.5, especialment fabricat i optimitzat per ell mateix per a la detecció de cometes. Amb una brillantor estimada en un primer moment en magnitud 18, Borisov el va descriure amb les seves pròpies paraules «amb una coma de 7 seg. de mida angular en forma de llàgrima, i cua de 15 seg. en AP 310°».

MARGO

Dies més tard, els càlculs preliminars van començar a resultar en una òrbita altament hiperbòlica. El 12 de setembre el MPC va publicar el descobriment del nou cometa en principi com C/2019 Q4 (Borisov) i declarant que era el primer cometa observat procedent de l’espai interestel·lar. El 24 de setembre es va donar la denominació definitiva com 2I/Borisov, nomenclatura reservada per als objectes interestel·lars, tal com l’asteroide 1I/Oumuamua que el 2017 va ser considerat el primer dels objectes interestel·lars observat.

El cometa interestel·lar 2I/Borisov arribarà al periheli per primera i última vegada el 8 de Desembre de 2019 a una distància de 2.01 UA del Sol, mentre que la seva màxima aproximació a la Terra serà uns dies després, el 28 de Desembre de 2019 a la distància de 1.94 UA del nostre planeta, desafortunadament una mica lluny. El pronòstic és que el cometa augmenti de brillantor progressivament fins a assolir un màxim prop de magnitud 14 a mitjans de desembre de 2019, observable llavors des de qualsevol latitud però només mitjançant grans telescopis, encara que estarà més alt en el cel des de l’hemisferi sud a partir de desembre.

Si el voleu caçar amb el vostre telescopi, els elements orbitals són:

Data periheli (T): 2019 Dec. 8.5658
Distància periheli (q): 2.006165
Excentricitat (e): 3.354499
Període (P): no periòdic
Argument periheli (ω): 209.1328
Long. node ascendent (Ω): 308.1443
Inclinació (i): 44.0559

Per consultar la seva òrbita i tots els paràmetres podeu fer click aquí.

Segons mesuraments CCD fins a mitjans d’octubre el cometa ha augmentat de brillantor fins a magnitud 15,5 mostrant una coma que gairebé no ha canviat i es manté en uns 0,3′ de mida angular (50.000 km). La cua si sembla registrar-se amb una mica més de longitud fins a 1′.

La magnitud absoluta extreta de la corba de llum és ara de 8,3 el que es correspondria amb un nucli d’uns 1.300 metres de diàmetre.

Corregida la tendència amb les últimes dades, a finals d’octubre el cometa estaria en la magnitud 15. Augmentant a continuació més lentament de brillantor fins a aconseguir la magnitud 14 en el seu màxim a mitjans de desembre després del periheli. Així doncs només seria observable visualment a través de grans telescopis d’almenys 25 o 30 cm d’obertura, o fotogràficament.

Des del hemisferi nord serà observable tot el mes d’octubre al final de la nit, estarà a mitja altura sobre l’horitzó est abans del crepuscle matutí.

Des de latituds equatorials i durant la primera quinzena d’octubre el cometa serà observable abans del crepuscle matutí a baixa altura sobre l’horitzó est, a la segona quinzena estarà a mitja alçada.

Des del hemisferi sud el cometa no començarà a ser observable fins a finals d’octubre, quan estarà a molt baixa altura sobre l’horitzó nord-est just abans de l’alba.

A l’octubre estarà situat a la constel·lació de Leo i desplaçant-se cap al sud-est, el dia 4 passarà entre les galàxies NGC 2903 i NGC 2916 (a 20 ‘de les dues), i el dia 15 a només 2,5′ de la galàxia NGC 3041. finalment mentre va guanyant velocitat, després de fregar la galàxia nana UGC 5470, el dia 24 d’octubre passarà a 18′ de l’estrella Régulus (Alpha Leonis).


Cartes de localització del cometa 2I/Borisov durant octubre de 2019

Font: www.cometografia.es

tag

Trànsit de Mercuri, 11 de novembre 2019

Posted in: on 27 d'octubre de 2019

El proper 11 de novembre, les taques solars que eventualment siguin visibles en el disc solar estaran acompanyades per una petita silueta planetària, molt més fosca.

Trànsit de Mercuri

Durant una mica menys de set hores, els habitants de la Terra podrem observar el trànsit de Mercuri per davant del Sol! El trànsit serà àmpliament visible des de la major part de la Terra, incloses les Amèriques, els oceans Atlàntic i Pacífic, Nova Zelanda, Europa, Àfrica i l’oest d’Àsia, tal com es mostra a la figura següent. El trànsit no serà visible des de l’Àsia central i oriental, el Japó, Indonèsia i Austràlia.

Trànsit de Mercuri

El trànsit comença abans de la sortida del Sol per als observadors de l’oest de l’Amèrica del Nord. El trànsit finalitza després de la posta del Sol per Europa, Àfrica, Àsia occidental i Orient Mitjà. Les regions on és visible tot el trànsit inclouen l’est de l’Amèrica del Nord, l’Amèrica Central i del Sud i l’Oceà Atlàntic.

Els trànsits de Mercuri i Venus són un fenomen astronòmic bastant infreqüent. En el cas de Mercuri, es produeix una mitjana de 13 trànsits cada segle. L’últim trànsit de Mercuri va ocórrer en 2016. En comparació, els trànsits de Venus ocorren en parells (els últims van ser en 2004 i 2012), amb intervals de més d’un segle fins al següent parell. La diferència principal entre les dues temporades és que en els trànsits de maig Mercuri està mes prop de la Terra i el seu diàmetre és una mica més gran que durant els trànsits de novembre. (12 segons d’arc, enfront dels 10″ de novembre).

L’últim trànsit de Mercuri que es va produir va ocórrer el 09-05-2016. L’anterior va tenir lloc el 07-05-2003 i el vam poder observar perfectament, com es pot apreciar en aquesta imatge de Carles Valentí on Mercuri apareix a dalt.

Trànsit de Mercuri del 7 de maig de 2003

Uns anys més tard, tornem a tenir una altra oportunitat d’observar aquest curiós fenomen des de la nostra localitat.

El proper trànsit de Mercuri serà l’11 de novembre de 2019 i des de la península serà visible només en part, ja que el Sol s’ocultarà abans que el trànsit hagi acabat.El proper trànsit de Mercuri visible d’inici a fi des de Catalunya serà el dia 1 de juliol de 2039.

L’òrbita de Mercuri es troba inclinada uns 7° respecte a la del nostre planeta, pel que Mercuri intersecta el plànol de l’òrbita terrestre, denominat eclíptica, en dos punts o nodes, un al voltant del 8 de maig (node ​​descendent) i l’altre al voltant del 10 de novembre (node ​​ascendent).

Esquema dels trànsits de Mercuri

Els trànsits ocorren quan Mercuri està creuant un d’aquests nodes i a més es troba en conjunció inferior, és a dir, quan les posicions del Sol, Mercuri i la Terra descriuen una línia recta en l’espai, amb els tres cossos en aquest ordre.

Un altre factor amb importants conseqüències en les característiques dels trànsits de Mercuri és la seva elevada excentricitat orbital, que fa que la distància entre el planeta i el Sol variï de 46 a 70 milions de quilòmetres. Durant el seu periheli, la velocitat orbital de Mercuri (59 quilòmetres per segon) és gairebé un 50% més ràpida que en el seu afeli (38,9 quilòmetres per segon).

Això fa que la probabilitat que es produeixi un trànsit durant novembre sigui gairebé dues vegades més gran que durant maig, quan Mercuri és a punt d’arribar a l’afeli. Al desplaçar-se més lentament en la seva òrbita, resulta menys probable que Mercuri creuï el node descendent durant una conjunció inferior.

La velocitat orbital variable, sumada a les diferents trajectòries aparents de Mercuri a través del disc solar, fan que la durada de cada trànsit sigui diferent, i poden durar fins a unes 9 hores.

Els principals esdeveniments a observar durant un trànsit de Mercuri són els anomenats “contactes”. Es tracta de quatre moments en què les circumferències dels discos de Mercuri i el Sol són tangents entre si, és a dir, estan en contacte en un sol punt.

Contactes

Aquestes etapes són anàlogues als que poden observar-se en un eclipsi anular de Sol:

Primer contacte (I): Marca l’inici del trànsit, quan el disc del planeta “toca” per primera vegada el limbe solar. Resulta difícil determinar el moment exacte en què això passa, però pocs segons després, el planeta pot ser percebut com una petita mossegada al limbe perfectament circular del Sol.
Segon contacte (II): És el moment en que el disc fosc del planeta creua per complet el limbe solar, i a partir de llavors resulta visible en la seva totalitat per davant del Sol. Durant les hores següents, la silueta del planeta travessa lentament el brillant disc solar.
Trànsit màxim: L’instant en què els centres del Sol i de Mercuri estan separats per la menor distància angular.
Tercer contacte (III): El planeta torna a “tocar” el costat oposat del limbe solar després d’haver travessat el seu disc.
Quart contacte (IV): El disc del planeta finalment “surt” del disc solar per complet, donant per finalitzat el trànsit i tornant-se novament invisible.
Els contactes I i II defineixen l’anomenada fase d’ingrés, i els contactes III i IV conformen la fase de graduació (sortida) del trànsit.

Les observacions dels contactes I i IV sempre tindran un petit marge d’error, ja que Mercuri només és visible després del contacte I i abans del contacte IV. No obstant això, si es compta amb un filtre solar H-alfa (hidrogen alfa), el planeta pot resultar visible abans d’ingressar al disc solar, en passar per davant d’alguna prominència solar o l’cromosfera, abans i després dels contactes I i IV respectivament.

Just després del contacte II, i de nou just abans del contacte III, és probable que s’observi l’efecte òptic anomenat “gota negra”: en aquest moment, una petita “llàgrima” negra sembla connectar el disc de Mercuri amb el limbe del Sol, cosa que dificulta determinar amb precisió el moment exacte de tots dos contactes. La gota negra és un fenomen òptic visible durant un trànsit de Venus i, en menor mesura, en un trànsit de Mercuri.

Gota negra, trànsit de Venus, foto de Juan Carlos Casado

Tot i que fa anys es pensava que això era a causa de l’atmosfera de Venus, avui dia se sap que és un efecte òptic produït per les males òptiques i telescopis petits. Segons s’utilitzin millors instruments i de més obertura, l’efecte de la “gota negra” disminueix fins arribar a desaparèixer.

Gota negra i detecció de l'atmnosfera de Venus

Mercuri és el planeta més petit del sistema solar, amb un diàmetre de 4879 km (similar al satèl·lit de Júpiter “Cal·listo”). Mercuri és una mica més gran que la nostra Lluna. Mercuri dóna una volta al Sol cada 88 dies, però només quan passa per un dels nodes, pot produir un trànsit, ja que l’òrbita de Mercuri està inclinada i només en línia amb la de la Terra al maig o al novembre. Depenent de si el trànsit passa al novembre o al maig, la mida visual de Mercuri pot variar entre els 10″o 12″, per tant, en els trànsits de Maig, Mercuri es veu una miqueta mes gran. També passa que en els trànsits de novembre, Mercuri es mou un 50% més ràpid que al maig, atès que es troba en el periheli. Els trànsits de novembre són el doble de freqüents que els de maig.

Mercuri comparativament

En el trànsit de l’11 de novembre de 2019 Mercuri trigarà 3 minuts i mig a “creuar” completament el limbe solar i una mica més de 3 minuts en tornar a “creuar-lo per sortir”.

El següent gràfic mostra els temps de cada un dels quatre contactes i el moment de trànsit màxim. Totes les hores estan expressades en Temps Universal (TU).

Horaris en Temps Universal

És important aclarir que els temps de contacte són geocèntrics, és a dir, estan calculats per a un observador hipotètic situat al centre de la Terra. De totes maneres, els temps de contacte locals no han de diferir en més de 2 minuts per a qualsevol ubicació del planeta des d’on sigui visible el trànsit. Això es deu a l’efecte de la paral·laxi: el disc de Mercuri pot variar fins a gairebé 16 segons d’arc la seva posició en el firmament, depenent de la localització geogràfica exacta de l’observador.

En aquesta taula podeu consultar els temps exactes (en hora local) per al nostre observatori, situat a Llagostera (Girona).

Temps en hora local per a Llagostera, Girona

Si vols calcular amb exactitud els horaris en què es produirà cada un dels contactes des de la teva ubicació particular, et recomanem fer clic aquí per utilitzar el mapa interactiu creat per l’astrònom francès Xavier M. Jubier.

En ser tan petit Mercuri, s’ha de tenir cura de no confondre’l amb una taca solar.

Recorregut de Mercuri per davant del Sol

Com ho diferenciem? Una de les diferències més notables és que es tracta d’un petit cercle perfecte, les taques solars normalment solen tenir formes irregulars.

Finalment, a diferència d’una taca solar, Mercuri es mou relativament ràpid per davant del Sol. En aquesta ocasió trigarà gairebé 7 hores a “creuar-lo”. Les taques solars estan fixes sobre la superfície del Sol i el lleu moviment que es pot apreciar és per la pròpia rotació solar. En resum, si en 5 o 10 minuts s’ha mogut una miqueta, és Mercuri, si segueix al mateix lloc, és una taca solar.

Les taques solars, normalment tenen una zona mes fosca que una altra, anomenada penombra, en Mercuri això no passa. I hi ha moltes taques solars que es veuen molt més grans que Mercuri!

A si que, si veus una taca negra al Sol aquest dia … ESPERA !!! Fixa’t una mica més i esbrina si es tracta realment de Mercuri o d’una taca solar.

Una cosa que hem de notar en observar el trànsit, és que encara que Mercuri es desplaçarà en línia recta, visualment des de Catalunya, semblarà que ho fa en un revolt. Això es deu al fet que en passar el Sol pel meridià sud, canvia la nostra perspectiva.

Recorregut de Mercuri per davant del Sol

Des de la perspectiva del nostre planeta, el diàmetre aparent de Mercuri (d’uns 12,1 segons d’arc) serà unes 158 vegades menor al del Sol. Per això, és recomanable fer servir un telescopi amb un augment entre 50x i 100x per observar l’esdeveniment, amb les ulleres especials per veure eclipsis no serà suficient per detectar Mercuri. En termes generals, els requeriments visuals i fotogràfics són similars als necessaris per observar taques solars i eclipsis de Sol: el telescopi ha de comptar amb els filtres adients per permetre una observació segura!

ATENCIÓ! Mirar directament al Sol pot provocar danys immediats, indolors i irreversibles als ulls, i fins i tot causar ceguesa permanent. Si utilitzem mitjans òptics, cal posar el filtre tapant TOTA l’obertura de l’instrument, i mai utilitzar filtres en els oculars.

Consells d'observació

Quan s’observa un trànsit de Mercuri, s’ha de fer servir protecció adequada, com un filtre solar Baader. Avui també es pot disposar a bon preu de petits telescopis complets que ja incorporen també filtres solars específics, com aquests. En cas de no comptar amb filtres adients, és imprescindible emprar tècniques d’observació solar indirecta, com la projecció de la imatge del Sol en una superfície plana. Però el millor de tot serà que vinguis a gaudir del trànsit amb nosaltres a l’Observatori Can Roig, seu d’Astrogirona. Podràs observar i fotografiar de franc el trànsit de forma totalment segura amb els nostres filtes d’H-alfa i de CaK (calci potasi).L’H-alfa ens permet gaudir de la textura granulosa de la fotosfera solar i apreciar fantàstiques estructures i protuberàncies en moviment sobre el limbe del Sol. En la següent imatge teniu destacada l’Estació Espacial Internacional en un trànsit sobre el Sol captat des de l’Observatori Can Roig.

El Sol en H-alfa

En canvi, el telescopi CaK ens permet veure les anomenades “platges”, zones en les que es formaran les futures taques solars per alteracions locals del camp magnètic de la nostra estrella.

El Sol en CaK

Els astrònoms aficionats més avançats poden contribuir a la recerca cronometrant els quatre contactes amb el limbe solar durant l’ingrés i la graduació de Mercuri.

Com que cal un telescopi per veure-ho, no es va poder observar el primer trànsit de Mercui fins al 7 de novembre de 1631 quan ho va fer l’astrònom Pierre Gassendi. Des de llavors s’ha pogut observar en 37 ocasions fins avui (sense comptar el trànsit de 2019). En el que queda de segle XXI es podrà observar altres 12 vegades més.

Normalment els trànsits es veuen complets, és a dir, el planeta passa totalment per davant del Sol, però en algunes ocasions, es produeix un trànsit parcial, en el que Mercuri no arriba a “ficar-se” completament dins del disc solar. Això va ocórrer en 1937 i 1999 i no tornarà a ocórrer en el que queda de segle.

Els trànsits de Venus són bastant menys freqüents, de mitjana unes passen 4 vegades cada 243 anys.

Més rar encara és que coincideixin un trànsit de Mercuri i un de Venus al mateix temps. Això passarà al març de l’any 69163 i a l’abril de l’any 224508. Si no voleu esperar tant, abans es produirà un altre esdeveniment significatiu, un trànsit de Mercuri al mateix temps que un eclipsi solar, això passarà el 5 de juliol de 6757.

I per descomptat, comptem amb vosaltres el dia 11 de novembre de 2019!!!

tag

La Nit dels Llunàtics. International Observe The Moon Night 2019

Posted in: on 29 de setembre de 2019

La Lluna ha exercit des de l’inici dels temps una poderosa influència sobre els éssers humans. De fet, en bona part és gràcies a la nostra germana còsmica que la mateixa vida sobre la Terra va esdevenir possible i tal i com la coneixem avui.

La Lluna amb el telescopi de l'Observatori Can Roig. Rafael Balaguer

Dominadora de la nit, de cicle implacable, va esdevenir tant origen del calendari com deessa, rols que, entre altres, encara ara representa.

Per això des de sempre els humans hem estat en major o menor mesura “llunàtics”. Des dels més mítics i màgics licantrops, als primers xamans i als moderns científics.

Científics i filòsofs com els membres de la Societat Lunar, un club de debat de prominents emprenedors, filòsofs de la naturalesa i intel·lectuals que es reunien regularment entre 1765 i 1813 a Birmingham, Anglaterra. Al començament el grup es va anomenar “Cercle Lunar”, fins que al 1775 van adoptar el nom de “Societat Lunar”. El nom de la societat provenia de la pràctica d’organitzar les seves reunions en nits de lluna plena. Com que no hi havia il·luminació als carrers, la llum extra als carrers (fins a un 7% de la llum solar) feia el camí de tornada a casa més fàcil i segur. I és clar, els seus membres s’autodenominaven “llunàtics”. Entre altres seus, les reunions es feien sovint a la casa d’Erasmus Darwin, l’avi del gran Charles Darwin. De ben segur que la influència de l’avi i de retruc de la filosofia “lunar” es va deixar sentir en el caràcter inquiet i científic d’una de les persones que més han canviat el nostre món. Sempre, la Lluna…

A la Barcelona del segle XXI la Lluna no il·lumina les nostres vides com abans, però sí que brilla com sempre i com a anècdota personal us comentaré que recordo amb certa nostàlgia haver participat en algunes sessions hereves d’aquesta Societat Lunar, al mateix Castell dels Tres Dragons. Debats científics en la biblioteca de l’antic Museu de Zoologia… no es podria haver trobat un lloc més adient…

Però deixem de somiar i posem els peus de nou a la… Lluna! Precisament per renovar el nostre vincle amb Selene us proposem gaudir d’una nit de Lluna i astronomia. Es tracta de la Nit Internacional d’Observació de la Lluna. És un esdeveniment anual que busca animar la gent a mirar cap amunt i deixar-se captivar per la nostra veïna còsmica.

International Observe The Moon Night

Tant a ull nu com a través dels telescopis més sofisticats, tots els anys el mateix dia, astrònoms arreu del món duem a terme esdeveniments i activitats que celebren la nostra Lluna i apropen als ciutadans la importància de la Lluna en la cultura, la història, la ciència i l’exploració.

International Observe The Moon Night

Enguany l’Associació Astronòmica de Girona participarà en aquesta nit màgica amb tres activitats simultànies. En totes, el dia 5 d’octubre de les 19:30 en endavant podrem observar amb els nostres telescopis la Lluna i el planeta Júpiter i també Saturn, que estarà en conjunció amb la Lluna!

Per una banda, estarem a la Plaça Catalunya de Llagostera amb els nostres telescopis.

Mapa del cel a les 21:00 des de Catalunya

I per arribar a més gent també desplegarem els nostres equips a Girona, a prop del Mercat, a la Plaça Calvet i Rubalcaba.

També ens trobareu a l’Escala, a primera línia de mar, al Passeig Lluís Albert, 1.

Escala

Les activitats a Llagostera, L’Escala i Girona són de franc. Te les perdràs? Vine a renovar el teu vincle amb el cel amb nosaltres, et sentiràs de nou ben “llunàtic/a”!

Esdeveniment a Facebook.

tag

XX Aniversari d’Astrogirona

Posted in: on 5 d'agost de 2019

XX aniversari de l’Associació Astronòmica de Girona.

Com ja és tradició farem una caminada nocturna des de la Plaça Catalunya de Llagostera fins al Mas Roig II, on projectarem una pel·lícula de temàtica científica, farem observació astronòmica i convidarem als assistents a coca i cava. Com sempre, tots els actes seran gratuïts, no t’ho perdis!

Annihilation

Programa:

21:30 Caminada nocturna fins al Mas Roig II, amb trobada per a la sortida al Casino Llagosterenc, Plaça Catalunya de Llagostera

22:15 Projecció del film “Annihilation”, 2018, d’Alex Garland (115′)

La pel·lícula relata l’aventura de l’expedició Número 12, un grup format per científiques de diferents àrees del saber, com una biòloga (interpretada per Natalie Portman), una psicòloga (Jennifer Jason Leigh), una topògrafa (Tessa Thompson) i una antropòloga (Gina Rodriguez) per anar a una deshabitada i perillosa regió coneguda com a Àrea X, que roman fortament vigilada per evitar que ningú entri ni surti sense un control exhaustiu. La regió, té la particularitat de tenir unes lleis físiques pròpies. Un cop dins, no s’apliquen les lleis de la naturalesa que regeixen a la resta del planeta Terra. La missió de la petita expedició és seguir investigant-i saber el que va passar amb l’expedició Número 11, després de la qual, el marit de la biòloga, que era membre de la mateixa, va tornar en un estat físic i mental estranyament alterat.

00:30 Observació amb telescopis.

Recordeu portar frontal o llanterna per la caminada nocturna!

Mapa de situació del Mas Roig II:

tag

Nit d’estels a Mediona 2019

Posted in: on 5 d'agost de 2019

Rafael Balaguer, president de l’Associació Astronòmica de Girona participa a la Nit d’Estels de Mediona, on pronunciarà la xerrada “Els Déus visiten la Terra? Arqueologia dels OVNIS”.

Quan cada vegada estem més a prop de la descoberta de vida fora de la Terra, algunes corrents fora de la ciència més ortodoxa i de l’arqueologia conservadora cobren força argumentant que l’origen de l’espècie i/o la civilització humana actual és fruit de la intervenció d’una o vàries intel·ligències extraterrestres. Farem un repàs de les “proves” que “demostren” el contacte amb espècies extraterrestres des de la més remota prehistòria fins avui. Coneixerem aquests testimonis muts a causa del temps incomptable que ens separa de cultures i artefactes ancestrals, i reflexionarem sobre si realment estem sols a l’Univers.

Nit de les estrelles a Can Verdaguer

Just després es guiarà una sessió d’observació telescòpica.

Trobareu més informació aquí.

També podeu veure imatges d’edicions anteriors a: GALERIA D’IMATGES

tag

Pluja d’estels dels Perseids 2019

Posted in: on 4 d'agost de 2019

Observació de la pluja d’estels dels Perseids.

Què podem esperar de la pluja d’enguany? Quan serà el màxim?
Els Perseids són una de les pluges i dinàmica de meteors més emocionants, visible als mesos de juliol i agost (17 de juliol al 24 d’agost). Basant-nos en les observacions de l’International Meteor Organization dels últims anys, esperem que el màxim d’activitat d’aproximadament 100 meteors per hora es produeixi entre les 04:00 i les 17:00 del dia 13 d’agost. Com que una bona part del màxim tindrà lloc de dia, i durant la nit, tindrem Lluna plena (94%), no podrem gaudir d’unes condiciones òptimes per a l’observació d’enguany. La nit ideal per observar aquesta pluja serà la de dilluns a dimarts. De tota manera, aquests dies ja podem estar ben atents al cel perquè fins el dia 10 podem esperar veure fins a 15 meteors/hora. El dia 11 i 12 serà fàcil observar-ne entre 50 i 80 per hora, i passat el màxim el ritme decaurà fins a 10 meteors/hora.

La pluja de meteors dels Perseids ens va sorprendre en diverses ocasions durant les últimes dues dècades, mostrant esclats de 150 a 400 meteors/hora a causa que la Terra passa per les regions de major densitat en el flux de pols (per exemple, THZ ~ 200 l’any 2009).

Enguany però no tindrem tanta sort doncs no travessarem el núvol de meteoroides tan directament. S’espera poder observar alguns bòlids ràpids i multicolors (meteors més brillants que el planeta Venus, de magnitud -5), en moments anteriors i posteriors al màxim del dia 12. Per aconseguir observar alguns meteors caldrà buscar un lloc d’observació el més fosc possible, fora dels nuclis urbans.

Perquè té lloc aquesta pluja d’estels (també coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cada any?
El cometa 109P/Swift-Tuttle descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa els núvols de restes del cometa atrapades per la gravetat solar. En fer-ho, les partícules de pols cometari travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d’aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.

Ah!, recordeu que això no serà una pluja de meteorits, sinó de meteors! A les partícules dels cometes en òrbita les anomenem meteoroides, quan aquestes es desintegren en la nostra atmosfera i deixen el seu característic rastre de llum s’anomenen meteors, i si finalment algun fragment important arriba a impactar amb la superfície terrestre, aquest fragment recuperat s’anomena meteorit.

En el gràfic següent podeu apreciar com les òrbites dels meteoroides dels Perseids (les tres línies verdes), intersecten la de la Terra (el puntet blau), donant origen a la pluja de meteors de les Llàgrimes de Sant Llorenç.

Òrbita de la Terra travessant el núvol de restes del cometa 109P/Swift-Tuttle

Radiant Persèids

Quina és la millor manera d’observar-la?
En condicions ideals, els Perseids s’observen millor després de la mitjanit local, quan guanya alçada Perseus (el radiant) al cel de l’horitzó Est. Enguany, amb Lluna plena, l’observació pot resultar complicada. Les taxes més altes de meteors són visibles cap a la matinada, quan el radiant arriba al seu punt més alt.

La millor manera d’observar meteors és a ull nu, estirats còmodament a terra, abrigats moderadament, en un lloc el més fosc possible. També podeu fer fotografies de gran camp del cel nocturn, per intentar capturar les traces lumíniques dels meteors.

Per estar ben informats podem consultar els següents gràfics que mostren la ubicació dels radiants de les pluges de meteors tal i com es detecten en temps gairebé real pel Canadian Meteor Orbit Radar (CMOR). Cada dia, aproximadament 4000-5000 òrbites de meteoroides individuals es mesuren pel CMOR i la quantitat d’agrupaments de meteors en aquests radiants determina la ubicació de les pluges d’estels.

CMOR, activitat

La gràfica superior mostra l’activitat dels radiants en un mapa del cel vist des de l’estació de radar (43N, 81W) en el moment indicat. El sol i la Lluna també es mostren.

La següent imatge mostra la mateixa vista amb els radiants amb colors individuals codificats per la velocitat dels meteors associats.

CMOR, velocitat dels meteors

Vols venir a gaudir de la pluja amb nosaltres?
L’Associació Astronòmica de Girona instal·larà el seu camp d’observació als Estanys de Sils, on a partir de les 21:00 dels dies 12 i 13 d’agost muntarem guàrdia tota la nit per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar, com Júpiter i Saturn, enguany en condicions òptimes d’observació. No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc!

També, l’Ajuntament de Sils ha programat una activitat per completar la vetllada amb llegendes.

estels sils

I per acabar, una petita curiositat. Si voleu, podeu intentar capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui a la vostra localitat just després de la pluja de meteors. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més possibilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol… qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb nens. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica”. Que tingueu bons cels i bona caça!

tag

Sopar Astronòmic. Astrogirona al Tempo sota les estrelles

Posted in: on 28 de juliol de 2019

ASTROGIRONA PARTICIPA AL FESTIVAL TEMPO SOTA LES ESTRELLES.

El dia 7 d’agost Astrogirona participa al Festival Tempo sota les estrelles, el festival del barri vell de Girona.

Tempo sota les estrelles

Podrem gaudir d’un sopar ben especial, amb companyia dels astres, al Village del Festival. Serà un sopar-xerrada més sessió de planetari.

SOPAR ASTRONÒMIC, De la Lluna a Mart, el proper pas de gegant.
Al Tempo no podia faltar la nostra peculiar aproximació als astres, de la mà dels amics d’AstroGirona i dels xefs del Ginjoler. Un taller d’observació d’estrelles mentre sopem sota la cúpula celeste. Us proposem una vetllada única veritablement “sota les estrelles”:

20:30h (cada 30 min.): projeccions al Planetari Blau, un iglú instal.lat a la plaça dels Jurats que ens permetrà introduir-nos als secrets de la cúpula celeste.

21:30h Sopar astronòmic a càrrec d’El Ginjoler. Quan finalitzi el sopar, hi haurà la xerrada a càrrec de Rafael Balaguer “De la Lluna a Mart, el proper pas de gegant.”

Reserva prèvia obligatòria. Les visites al planetari són gratuïtes i no necessiten d’inscripció. L’aforament és limitat.

Trobareu tota la informació i com reservar aquí.

Sopar Tempo

Xerrada: “De la Lluna a Mart, el proper pas de gegant”

Vine a celebrar amb nosaltres el 50 aniversari de l’arribada dels humans a la Lluna! Ho farem d’una manera ben diferent, degustant un excel·lent menú astronòmic que et sorprendrà. I recordarem aquella històrica efemèride però també mirarem al futur, quan les noves missions a la Lluna esdevindran el primer pas per a fer finalment el proper salt de gegant, un impuls definitiu a l’exploració humana de l’espai i que ens portarà a Mart.

Vols descobrir els secrets dels planeta vermell pràcticament com si ja estiguessis allà? Doncs des d’Astrogirona i Tempo sota les estrelles ho farem possible.

El fil conductor de l’activitat serà una xerrada multimèdia sobre la Lluna i Mart, les seves curiositats i novetats i les claus per la seva exploració futura. També presentarem un tema musical composat directament a partir de l’autèntica música del planeta vermell i podràs sentir-te a Mart per una nit gràcies a una projecció en 3D.

Rafael Balaguer Rosa, és prehistoriador (UNED) i astrònom amateur. Va néixer a Barcelona el 1971, especialment interessat i compromès amb la divulgació científica, es centra en la tasca de comunicació de l’Astronomia i de la Paleoantropologia impartint cursos i conferències, en les què destaquen els suports audiovisuals, així com realitzant observacions astronòmiques públiques, especialment amb Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona, a on ha estat vinculat a la seva gestió des dels seus orígens al 1999 i de la que n’és president, i a on realitza estudis sobre meteorologia, activitat solar, espectroscòpia i exoplanetes. En aquest sentit ha impulsat la construcció i dirigeix els dos observatoris que l’Associació Astronòmica de Girona va posar en servei el 2011 a Llagostera (Girona).

La seva vitalitat i gran interès per tots els aspectes relacionats amb l’Astronomia i la Paleoantropologia l’han portat a viatjar per tot el món aportant una visió transversal a la disciplina astronòmica, combinant-la amb l’Antropologia i l’Arqueologia. Actualment està realitzant una investigació d’abast internacional, totalment pionera en el camp de l’Arqueoastronomia, que estudia la relació entre la ubicació i l’orientació dels monuments megalítics amb el camp geomagnètic de la Terra.

També, participa activament en la Xarxa d’Investigació Espanyola sobre Bòlids i Meteorits, sota la coordinació del Dr. Josep Maria Trigo Rodríguez.

Amb ell, i amb els membres de l’International Meteorite Collectors Association, de la que també n’és membre, participa en diverses investigacions sobre el terreny a la recerca de meteorits.

Amb una àmplia experiència docent i com a comunicador científic, els seus treballs s’han publicat en prestigioses revistes com “AstronomíA”, “Tribuna de Astronomía y Universo” i “Nostra Nau”, i també s’han difós a través de mitjans de comunicació, escrita i audiovisual de tots els àmbits, local, comarcal, estatal, amb els què col·labora habitualment, com per exemple el programa “Cuarto Milenio” amb Iker Jiménez.

Blau, el planetari.

Blau, el planetari, és una associació sense ànim de lucre, que es dedica a apropar a la gent els misteris del Univers, fent que qualsevol pugui entendre’ls.

El projecte de Blau pretén treballar amb tota mena de col·lectius i recuperar els coneixements del cel dels nostres avis per salvar-los de l’oblit.

El planetari és una cúpula, un iglú, que s’infla molt ràpidament, amb unes mides de sis por sis metres de base i una alçada de tres metres i mig. A dins hi cap un grup de 20/30 persones. Un cop completament a les fosques i gràcies a un projector Gotto, es pot veure tot el cel observable des de la Terra, la Lluna, els planetes… Al mateix temps es poden projectar sobre els estels, tant les constel·lacions que hem dibuixat amb la nostra imaginació, com fotos d’astronautes, o imatges increïbles, obtingudes per telescopis, nebuloses, cúmuls d’estrelles, galàxies….

L’altre eina útil del planetari, és un petit motor que simula la rotació de la Terra, això permet comprendre perfectament el moviment uniforme del cel al llarg d’una nit o de tot un any. Les sessions no són gravades, i això li dona molta naturalitat, perquè segons l’edat i la curiositat de la gent que entra, el contingut de l’explicació canvia.

És fonamental aconseguir que el públic esdevingui protagonista, perdi la vergonya i participi en la sessió!

tag

Oposició de Saturn 2019

Posted in: on 7 de juliol de 2019

Oposició de Saturn 2019, el millor moment per observar Saturn.

Saturn estarà ben situat per a l’observació, a la constel·lació de Sagitari, en l’oposició de 2019. Serà visible durant gran part de la nit, arribant al punt més alt del cel al voltant de la mitjanit hora local.

Des de Girona, ​​serà visible entre les 22:24 i les 05:27. Esdevindrà accessible al voltant de les 22:24, quan puja a una altitud de 9 º sobre l’horitzó sud-est. Arribarà al punt més alt del cel a les 01:58, 26º sobre l’horitzó sud. Esdevindrà inaccessible al voltant de les 05:27, quan s’enfonsi per sota dels 10 ° a l’horitzó sud-oest.

Aquest posicionament òptim es produeix quan Saturn està gairebé directament enfront del Sol al cel. Al voltant del mateix temps que Saturn passa per l’oposició, també fa el seu acostament més proper a la Terra, el perigeu, fent que Saturn aparegui en el cel una mica més brillant i més gran.

Això passa perquè quan Saturn es troba enfront del Sol al cel, el sistema solar està alineat de manera que Saturn, la Terra i el Sol formen una línia recta amb la Terra al mig, al mateix costat del Sol que Saturn.

En la pràctica, no obstant això, Saturn orbita molt més enllà del sistema solar que la Terra – a una distància mitjana del Sol de 9,56 vegades la de la Terra-, i per tant la seva mida angular no varia gaire.

En aquesta ocasió, Saturn es trobarà a una distància de 9,03 UA, i el seu disc mesurarà 18,4 arcsec de diàmetre, brillant amb magnitud 0,1.

Saturn estarà inclinat per mostrar el seu hemisferi nord en aquesta oposició, i els anells inclinats en un angle de 24 º a la nostra línia de visió, que és gairebé la màxima inclinació que poden tenir. Això vol dir que estaran molt ben presentats!

L’efecte Seeliger.
Durant unes poques hores al voltant del moment exacte de l’oposició, pot ser possible distingir un augment de brillantor dels anells de Saturn en comparació amb el disc del planeta, conegut com l’efecte Seeliger.

Això es deu al fet que els anells de Saturn estan fets de partícules de gel que normalment s’il·luminen pel Sol a un angle lleugerament diferent del nostre angle de visió, de manera que veiem algunes partícules il·luminades i algunes que estan a l’ombra de les altres.

Al voltant del moment de l’oposició, però, les partícules de gel s’il·luminen gairebé exactament en la mateixa direcció des de la qual les veiem, de manera que veiem molt poques que estiguin en l’ombra.

Durant les setmanes següents a la seva oposició, Saturn arribarà al punt més alt del cel quatre minuts abans cada nit, i es mantindrà visible al cel nocturn durant uns quants mesos, i durant aquests dies d’oposició compartirà el protagonisme al cel amb Júpiter, que també està en oposició al mes de juliol.

Júpiter i Saturn, Jordi Sesé

tag