bub
Blog

Cometa 46P/Wirtanen, un nou estel de Nadal

Posted in: General, Portada on 5 de desembre de 2018

Durant el passat mes de novembre el cometa 46P Wirtanen va augmentar de brillantor molt ràpidament, segons el previst, des de la magnitud 8 a la 5. De fet el 27 de novembre vam tenir la primera estimació de brillantor a simple vista, realitzada per Marc Goiato amb un valor de magnitud 5,2. Tot i que la seva coma no va augmentar molt, la seva grandària en termes absoluts es va mantenir en uns 350.000 km. Però la seva ràpida aproximació a la Terra ha provocat que cada vegada es vegi més gran arribant fins el doble de la mida de la Lluna vista des de la Terra, vegeu la següent imatge comparativa de Mike Broussard, obtinguda des de Perry, Louisiana, USA, el passat dia 2 de desembre. El grau de condensació de la coma sembla mantenir-se entorn a grau 3. En qualsevol cas, en tractar-se ja d’un objecte molt extens, les observacions es veuen molt influenciades per les condicions del cel, que repercuteix en les estimacions amb una gran dispersió de les dades obtingudes. El cometa Wirtanen ha desenvolupat una curta cua iònica, de moment només detectada fotogràficament.

Cometa i Lluna, imatge de Mike Broussard

Augmentant la seva brillantor, el 12 de desembre el cometa arribarà al seu periheli, el seu màxim acostament al Sol a una distància de 1,06 UA. Però serà després quan el cometa Wirtanen arribarà al seu tan esperat màxim, que en concret coincidirà amb la seva màxima aproximació a la Terra el 17 de Desembre quan passi a només 0.078 U.A. del nostre planeta (30 vegades la distància a la Lluna), i assoleixi una brillantor de magnitud 4. Ja uns dies abans, serà observable a simple vista durant la major part del mes, però només en condicions òptimes: des de cels foscos i sense la presència de la llum de la Lluna; val la pena dedicar una nit amb bona previsió meteorològica i sortir a algun lloc de muntanya allunyat de les ciutats a observar-lo i fotografiar-lo!

Al voltant del dia 10 de desembre, quan encara no tindrem Lluna, a ull nu s’apreciarà com un petit punt verdós tènue, però amb uns prismàtics la visió del cometa serà molt agraïda podent contemplar la seva coma amb detall.

Fotogràficament serà fàcil d’enregistrar, fins i tot sense un equip astrofotogràfic especialitzat, amb una càmera reflex sobre trípode i un objectiu de gran camp amb el diafragma obert al màxim i sensibilitat ISO elevada, exposant entre 10 i 30 segons depenent de la longitud focal de l’objectiu, obtindrem un molt bonic record del cometa de color verd entre les estrelles. Un autèntic estel de Nadal! Com a exemple, aquesta fotografia de Fritz Helmut Hemmerich, obtinguda des de Tenerife el dia 2 de desembre.

Foto de Frit Helmut

A principis de desembre el Wirtanen estarà situat entre les constel·lacions de Cetus i Eridanus, movent-se cada vegada més ràpid en direcció Nord, i ingressarà a Taurus el 12 de desembre, passant entre els dies 16 i 17 a 4° del cúmul obert de les Plèiades (M 45). Passant a Perseus, el dia 20 passarà a 1.4° de la Nebulosa Sh 2-222 (la Trífida del Nord). Del dia 21 al 23 creuarà la Via Làctia passant a 1,7° de la nebulosa Sh 2-223 i després a 1° de l’estrella Alpha Aurigae (Capella). A la fi de desembre entrarà en la constel·lació de Lynx mentre redueix la seva velocitat aparent.

Carta 1 Wirtanen

Carta 2 Wirtanen

Aprofiteu el pas del cometa a prop d’objectes molt bonics i interessants per fotografiar-lo!

Font: Cometografia.es

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Paisatges sonors

Posted in: on 22 de novembre de 2018

Paisatges sonors, conferència musical de Xavier de Palau.

«Paisatges sonors» no és una iniciació a l’estudi de la física del so, ni una història de la música o de la seva tècnica. El que es pretén és agafar consciència de l’entorn acústic que ens envolta, sigui aquest natural o artificial; defugint de la dictadura de la vista. És contemplar i interpretar el món d’una altra manera.

Aquest passeig, certament incomplert, és una pinzellada per entendre el paper del so que ens acompanya al llarg de la nostra evolució com a espècie i l’adaptació al medi, tan intrínsecament lligat a la cultura humana al llarg dels segles. Aquest sons, gràcies al pensament abstracte dels homínids més evolucionats, s’han acabat transformant en «música».

No es pretén exercir docència ni dogmes acadèmics. Simplement es tracta de presentar situacions que ens ajudin a formular preguntes: Bellesa, adaptació al medi o ambdues coses? On s’acaba el soroll i comença la música? Què s’amaga darrera els sons «agradables»? Fins a quin punt només l’home és compositor? Hi ha altres formes de creació musical més enllà del raonament o les emocions humanes? Es pot formalitzar la creació musical? Música com a cohesió tribal, com a eina de transformació espiritual? O simplement un entreteniment funcional?

Caminarem entre il·lusions sonores, enganys i contaminació acústica, anirem des dels cants dins la cova del paleolític a la música sacra de les catedrals, viatjarem de Pitàgores a les estrelles.

Presentarem, millor dit escoltarem, tot això per poder debatre i capgirar la concepció del nostre entorn, del nostre univers.

Flauta ibèrica

tag

Swing Castanyada Còsmica 2018

Posted in: on 14 d'octubre de 2018

Ets un devorador de castanyes? T’agrada el swing? T’agrada l’astronomia? Doncs no et pots perdre la tercera edició de la Swing Castanyada Còsmica! Serà una castanyada lúdico-cultural totalment transversal on aniran de la mà la música, el ball, la ciència i les castanyes! Astrogirona i Drunken Sailors agermanaran el Lindy Hop, l’astronomia i les nostres tradicions en una vetllada diferent. Te la perdràs?

Swing Castanyada Còsmica

A partir de les 18:30 tindrem música swing que ens acompanyarà i per tal que no et quedis sense ballar ni un segon, tindrem la sort de gaudir d’una classe oberta de Lindy Hop! Així que no tindràs excusa per no moure’t!, podràs aprendre Lindy i practicar immediatament!

El Lindy Hop és el ball en parella de la mítica era del Swing, nascut de la tradició musical negra desenvolupada a Amèrica del Nord des dels inicis del Jazz fins als nostres dies. El caracteritzen la varietat dels seus passos, la creativitat que dóna als balladors, el seu ritme i musicalitat, així com el bon rotllo de les mogudes swing.

A part del bon rotllo, el que farà que realment els teus peus no puguin evitar ballar serà la música de “Nummulit trio”, un conjunt de saxo tenor (Adrià Bauzó), guitarra i veu (Jaume Fulcarà) i contrabaix (Toni Pujol).

Per descansar una mica del ball, res millor que relaxar-te observant l’univers. L’Observatori Can Roig estarà obert al públic, i els astrònoms d’Astrogirona estaran encantats d’ensenyar-te què hi ha allà dalt al cel i respondre a les teves preguntes.

I per agafar energies per una tarda tan intensa i especial, oferirem castanyes i hi haurà cervesa artesana del mestre cerveser multipremiat Pepe Cubillo i la Food Truck Cafe Racer.

Com? Què no saps a on farem aquesta Swing Castanyada Còsmica?! Serà el dia 1 de novembre al carrer Lleó I, 2 de Llagostera, al Centre Cultural i Observatori Can Roig. Amb aquest mapa no et perdràs:

Aquesta activitat és gratuïta, així que no t’ho perdis!

Si t’agrada aquesta moguda, pots apuntar-te i compartir aquest esdeveniment a Facebook.

tag

Bòlid del dia 4 d’octubre de 2018

Posted in: General, Portada on 10 d'octubre de 2018

El passat dijous, 4 d’octubre de 2018, un extraordinari bòlid es va desintegrar sobre Catalunya.

Bòlid del dia 04-10-18, imatge de Josep Maria Petit Prats

Eren les 22:24 i el cel es va il·luminar de cop, amb un esclat de llum tan imponent que va convertir la nit en dia!

Va ser un bòlid extraordinariament ràpid, tot va passar en uns dos segons, i va ser certament espectacular.

En Joan Franch i Rafael Balaguer van tenir la sort d’observar-lo directament, doncs estaven fent observacions espectroscòpiques al Mas Roig II de Llagostera.

Vam avisar immediatament a en Josep Maria Petit, per tal que revisés les càmeres automàtiques allsky i, en efecte, el nostre sistema va captar el bòlid. Com que l’entrada del meteor va ser molt ràpida, només es va poder captar una imatge.

La Xarxa Espanyola d’Observació de Bòlids i Meteorits informa que el bòlid SPMN041018 va tenir una magnitud absoluta de -12+-2, amb un origen esporàdic, i es va poder veure des d’Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana, La Rioja, Navarra y Sud de França.

Com que l’origen del meteor estava a la constel·lació de Draco, i el màxim dels dracònids estava previst pel dia 8 d’octubre, pensem que es podria tractar d’un d’aquests dracònids que es va avançar al màxim. Amb un ritme de 5-8 meteors per hora, no es tracta d’una pluja de meteors espectacular, però aquest bòlid sí que ho va ser!

tag

Astrogirona al Congrés Astronàutic Internacional de Bremen

Posted in: General, Portada on 10 d'octubre de 2018

Els dies 4 i 5 d’octubre Astrogirona va participar al Congrés Astronàutic Internacional de Bremen.

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

El Congrés Astronàutic Internacional (IAC) està format per un programa de conferències científiques i una exposició espacial. És l’única oportunitat de l’any en la que es donen cita uns 4.000 actors espacials de tot el món.

Aquest congrés global, multidisciplinar i que cobreix tots els sectors i temes espacials, ofereix a tothom la informació espacial més recent i, sobretot, obre la porta a nous contactes i aliances potencials.

Cada any, l’IAC canvia el país, el tema i l’organitzador local, que permet a tothom aprendre més i formar part de la xarxa espacial mundial. L’amfitrió per a l’IAC 2018 és Bremen, la principal ciutat espacial d’Alemanya i un dels centres espacials més importants d’Europa.

Amb un sector espacial extens i destacat que abasta líders mundials en la indústria i prestigiosos instituts de recerca internacionals, Bremen ofereix un entorn excepcionalment fructífer per a la reunió de la comunitat espacial mundial.

Amb el lema “IAC 2018 – involucrant a tots” es vol compartir la visió d’un sector espacial més divers. L’ampli programa de divulgació farà especial èmfasi en la nova generació d’experts en l’espai, l’expansió de la igualtat d’oportunitats, la integració de nous països i les empreses emergents a la xarxa espacial mundial, així com l’augment de la participació del públic.

En aquest marc, Jordi Sandalinas i Rafael Balaguer van participar al congrés amb una presentació i el corresponent article en les activitats sectorials del programa SETI.

IAC 2018 Bremen

Jordi Sandalinas a Bremen va presentar el nostre treball “Astrobiology in the Philosophical Tradition, Past and Modern Perspectives” en el “47th IAA SYMPOSIUM ON THE SEARCH FOR EXTRATERRESTRIAL INTELLIGENCE (SETI) – The Next Steps”.

IAC 2018 Bremen

Podeu descarregar el pdf de la presentació aquí. L’article complet de la presentació es publicarà als Proceedings del Congrés durant l’any vinent.

A continuació us deixem amb algunes imatges i un petit vídeo que en Jordi Sandalinas ens comparteix des de Bremen.

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

IAC 2018 Bremen

tag

Geofísica de l’experiència mística: els orígens de la religió

Posted in: on 5 d'octubre de 2018

Geofísica de l’experiència mística: els orígens de la religió.

Conferència de Rafael Balaguer a la Casa de Cultura, a Girona, el 18/10/2018 a les 19:30 a l’Aula Seminari.
Més informació a: Casa de Cultura.

Aquesta xerrada forma part del cicle Contemporàlia. Els límits de la ciència: un passeig per les fronteres, que se celebra del 27/09/2018 al 25/10/2018.

Molts de nosaltres creiem que el coneixement científic és objectiu, que la ciència és metòdica i per tant aliena a les creences o prejudicis dels que la cultiven. També creiem saber traçar amb claredat la frontera que separa allò que és científic d’allò que no ho és. Amb la intenció d’analitzar aquesta aura de neutralitat que hom atribueix a l’activitat científica, en aquesta edició de Contemporàlia i Ciència ens qüestionarem aquests i altres pressupòsits. També veurem que, com en qualsevol activitat humana, la producció científica no està lliure d’interessos espuris i mala praxi. I, com a exemple de proposta d’estudi que no sorgeix d’un àmbit estrictament acadèmic, ens interessarem per algunes tesis antropològiques agosarades sobre l’origen geofisiconeuronal del fet religiós.

Geofísica de l’experiència mística: els orígens de la religió.

Des del 2010 i arreu del món, hem estat prenent mesures molt precises del camp magnètic terrestre en diversos jaciments paleolítics, neolítics i medievals per intentar explicar, per exemple, per què els monuments megalítics i els temples antics van ser erigits en llocs concrets, sovint de difícil accés i molt allunyats de la font de material constructiu. Les dades ens diuen que aquests indrets són, efectivament, llocs “sagrats per naturalesa”, on determinades persones poden tenir experiències místiques que ara ja sabem que tenen un origen geofísicneuronal. Això ens portarà a reflexionar sobre què és realment la consciència i a proposar una tesi sobre l’origen del xamanisme i les religions.

Göbekli Tepe, foto de Rafael Balaguer

Recinte megalític de Mas Baleta, foto de Rafael Balaguer

Menhir de Champ Dolent, foto de Rafael Balaguer

Home bisó, cova d'El Castillo, foto de Rafael Balaguer

Rafael Balaguer, foto de Jèssica Lleonart

Rafael Balaguer és prehistoriador (UNED) i astrònom amateur. President d’Astrogirona (Associació Astronòmica de Girona) i membre de la International Meteorite Collectors Association, participa en la Xarxa d’Investigació Espanyola sobre Bòlids i Meteorits. Té una intensa activitat de divulgació de l’astronomia i la paleoantropologia en forma de cursos, conferències, observacions astronòmiques públiques, articles en revistes com “Tribuna de Astronomía y Universo”, “Astronomía” o “Nostra Nau”, i col·labora amb mitjans escrits i audiovisuals d’àmbit estatal, com ara “Cuarto milenio” d’Iker Jiménez.

tag

Neuroteologia en temps real

Posted in: on 5 d'octubre de 2018

Neuroteologia en temps real.

Conferència de Rafael Balaguer a la Casa de Cultura, a Girona, el 25/10/2018 a les 19:30 a l’Aula Magna.
Més informació a: Casa de Cultura.

Aquesta xerrada forma part del cicle Contemporàlia. Els límits de la ciència: un passeig per les fronteres, que se celebra del 27/09/2018 al 25/10/2018.

Molts de nosaltres creiem que el coneixement científic és objectiu, que la ciència és metòdica i per tant aliena a les creences o prejudicis dels que la cultiven. També creiem saber traçar amb claredat la frontera que separa allò que és científic d’allò que no ho és. Amb la intenció d’analitzar aquesta aura de neutralitat que hom atribueix a l’activitat científica, en aquesta edició de Contemporàlia i Ciència ens qüestionarem aquests i altres pressupòsits. També veurem que, com en qualsevol activitat humana, la producció científica no està lliure d’interessos espuris i mala praxi. I, com a exemple de proposta d’estudi que no sorgeix d’un àmbit estrictament acadèmic, ens interessarem per algunes tesis antropològiques agosarades sobre l’origen geofisiconeuronal del fet religiós.

Neuroteologia en temps real.

Plantejarem un experiment de neuroteologia en temps real amb una persona voluntària del públic per demostrar que les fluctuacions del camp geomagnètic terrestre, en interacció amb determinats processos cerebrals, poden desencadenar percepcions que el subjecte percep com a absolutament reals, i que es poden homologar a les experiències transcendents i místiques que estan en la base de la creença en la vida espiritual. Un cop finalitzat l’experiment (transparent i a la vista del públic), el subjecte ens explicarà les seves sensacions. L’objectiu d’aquesta mena d’experiments és reforçar la nostra tesi sobre l’origen neuronal del fet religiós.

Rafael Balaguer i Xavier de Palau experimentant amb el

Göbekli Tepe, foto de Rafael Balaguer

Recinte megalític de Mas Baleta, foto de Rafael Balaguer

Menhir de Champ Dolent, foto de Rafael Balaguer

Home bisó, cova d'El Castillo, foto de Rafael Balaguer

Rafael Balaguer, foto de Jèssica Lleonart

Rafael Balaguer és prehistoriador (UNED) i astrònom amateur. President d’Astrogirona (Associació Astronòmica de Girona) i membre de la International Meteorite Collectors Association, participa en la Xarxa d’Investigació Espanyola sobre Bòlids i Meteorits. Té una intensa activitat de divulgació de l’astronomia i la paleoantropologia en forma de cursos, conferències, observacions astronòmiques públiques, articles en revistes com “Tribuna de Astronomía y Universo”, “Astronomía” o “Nostra Nau”, i col·labora amb mitjans escrits i audiovisuals d’àmbit estatal, com ara “Cuarto milenio” d’Iker Jiménez.

tag

La Nit dels Llunàtics. International Observe The Moon Night 2018

Posted in: on 4 d'octubre de 2018

La Lluna ha exercit des de l’inici dels temps una poderosa influència sobre els éssers humans. De fet, en bona part és gràcies a la nostra germana còsmica que la mateixa vida sobre la Terra va esdevenir possible i tal i com la coneixem avui.

La Lluna amb el telescopi de l'Observatori Can Roig. Rafael Balaguer

Dominadora de la nit, de cicle implacable, va esdevenir tant origen del calendari com deessa, rols que, entre altres, encara ara representa.

Per això des de sempre els humans hem estat en major o menor mesura “llunàtics”. Des dels més mítics i màgics licantrops, als primers xamans i als moderns científics.

Científics i filòsofs com els membres de la Societat Lunar, un club de debat de prominents emprenedors, filòsofs de la naturalesa i intel·lectuals que es reunien regularment entre 1765 i 1813 a Birmingham, Anglaterra. Al començament el grup es va anomenar “Cercle Lunar”, fins que al 1775 van adoptar el nom de “Societat Lunar”. El nom de la societat provenia de la pràctica d’organitzar les seves reunions en nits de lluna plena. Com que no hi havia il·luminació als carrers, la llum extra als carrers (fins a un 7% de la llum solar) feia el camí de tornada a casa més fàcil i segur. I és clar, els seus membres s’autodenominaven “llunàtics”. Entre altres seus, les reunions es feien sovint a la casa d’Erasmus Darwin, l’avi del gran Charles Darwin. De ben segur que la influència de l’avi i de retruc de la filosofia “lunar” es va deixar sentir en el caràcter inquiet i científic d’una de les persones que més han canviat el nostre món. Sempre, la Lluna…

A la Barcelona del segle XXI la Lluna no il·lumina les nostres vides com abans, però sí que brilla com sempre i com a anècdota personal us comentaré que recordo amb certa nostàlgia haver participat en algunes sessions hereves d’aquesta Societat Lunar, al mateix Castell dels Tres Dragons. Debats científics en la biblioteca de l’antic Museu de Zoologia… no es podria haver trobat un lloc més adient…

Però deixem de somiar i posem els peus de nou a la… Lluna! Precisament per renovar el nostre vincle amb Selene us proposem gaudir d’una nit de Lluna i astronomia. Es tracta de la Nit Internacional d’Observació de la Lluna. És un esdeveniment anual que busca animar la gent a mirar cap amunt i deixar-se captivar per la nostra veïna còsmica.

International Observe The Moon Night

Tant a ull nu com a través dels telescopis més sofisticats, tots els anys el mateix dia, astrònoms arreu del món duem a terme esdeveniments i activitats que celebren la nostra Lluna i apropen als ciutadans la importància de la Lluna en la cultura, la història, la ciència i l’exploració.

International Observe The Moon Night

Enguany l’Associació Astronòmica de Girona participarà en aquesta nit màgica amb quatre activitats simultànies. En totes, el dia 20 d’octubre de les 19:30 en endavant podrem observar amb els nostres telescopis la Lluna i el planeta Saturn abans que no desaparegui sota l’horitzó, i també Mart.

Per una banda, estarem a la Plaça Catalunya de Llagostera amb els nostres telescopis.

Mapa del cel a les 21:00 des de Catalunya

I per arribar a més gent també desplegarem els nostres equips a Girona, a prop del Mercat, a la Plaça Calvet i Rubalcaba.

També ens trobareu a l’Escala, a primera línia de mar, al Passeig Lluís Albert, 1.

Escala

I aquest any també podrem observar la Lluna des de l’Obsservatori Albanyà, distingit amb la Certificació Starlight, que el reconeix com un indret òptim per a l’observació del cel ateses les condicions de foscor ambiental de l’entorn.

Les activitats a Llagostera i Girona són de franc. Te les perdràs? Vine a renovar el teu vincle amb el cel amb nosaltres, et sentiràs de nou ben “llunàtic/a”!

Esdeveniment a Facebook.

tag

L’estiu dels planetes, una foto i un poema

Posted in: General, Portada on 30 d'agost de 2018

Quan es comença a albirar la fi de l’estiu, i la melangia del proper canvi estacional sorprèn als astrònoms més matiners observant les Plèiades de matinada, anunciant amb la seva presència l’inexorable arribada de la tardor, és moment de recordar les càlides nits estivals sota la celístia canicular.

I aquest sens dubte ha estat un estiu excepcional per als observadors del cel, ha estat l’estiu dels planetes. Hem tingut als gegants del sistema solar en les seves millors posicions i distàncies per deixar-se acaronar pels nostres telescopis, i també al sempre fascinant Mart dominant el cel de totes les nits.

I el dia que vam celebrar el nostre XIX aniversari, el passat dissabte 18 d’agost, des del Mas Roig II de Llagostera l’eclíptica ens regalava una alineació única i espectacular!

Alineació del 18 d'agost de 2018, foto de Jordi Sesé

El nostre company Jordi Sesé va poder fer aquest mosaic a partir de diverses fotografies fetes amb el mòbil.

Per acompanyar la bellesa còsmica i l’emoció que l’alineació transmet, emoció només comparable a poder observar 4 grans planetes i la Lluna amb el telescopi en 5 minuts, us compartim aquest petit poema d’Edgar Allan Poe, escrit al 1827, i que sembla descriure, literalment, el cel de Llagostera de fa poques jornades… El poema està dedicat a Venus, amb el permís de la Lluna…

L’estrella del vespre

Era al migdia de l’estiu,
I en la meitat de la nit;
I les estrelles, en les seves òrbites,
Van brillar pàl·lides, a través de la llum
De la freda i més brillant Lluna.
La meitat dels planetes eren els seus esclaus,
Ella mateixa en el Cel,
El seu raig de llum sobre les onades.
Vaig albirar per un moment
El seu somriure fred;
Massa fred, massa fred per a mi!
Va passar, com una mortalla,
Un núvol lleuger, de llana.
I em vaig girar cap a tu,
Orgullosa Estrella dels Vespres.
En la teva glòria llunyana,
Més estimat serà el teu feix de llum!
Per a l’alegria del meu cor,
És la part orgullosa,
Quan estàs al cel nocturn.
I llavors admiro encara més
El teu incendi distant,
Que aquella més baixa i freda llum…

tag

Recull fotogràfic de l’eclipsi total de Lluna 27-07-2018

Posted in: General, Portada on 10 d'agost de 2018

El passat 27 de juliol vam poder gaudir d’un espectacle únic al cel, eclipsi total de Lluna, el més llarg del segle, i Mart en oposició, en la seva distància més curta a la Terra des de la gran oposició de 2003.

Amb motiu d’aquesta gran conjunció, Astrogirona va instal·lar el seu camp d’observació a la platja de Tossa de Mar, atès que la Lluna ja sortia eclipsada sobre l’horitzó, i així podríem gaudir de l’eclipsi des del primer moment.

Dit i fet, al vespre ja teníem instal·lat el camp d’observació a la platja, tot a punt per al gran espectacle celeste!

Camp d'observació, foto de Marc Bayé

Els núvols baixos també van fer acte de presència i en alguns moments van fer temer que no podríem observar l’eclipsi, però malgrat tot, gran quantitat de públic i mitjans de comunicació van anar omplint la platja al nostre voltant…

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Però els núvols ens van respectar prou i es van retirar just a temps per permetre que tothom gaudís de l’eclipsi i de Mart, just a sota de la Lluna! El nostre camp d’observació va causar gran espectació i tothom a la platja es va anar apropant als telescopis dels companys! La Lluna es va enfosquir molt, donant testimoni de la profunditat i llarga durada de l’eclipsi.

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Quan la Lluna i Mart van guanyar alçada i van superar els núvols baixos la imatge de la lluna de sang i el sempre sangonós Mart era impactant!

Eclipsi i Mart, foto de Jèssica Lleonart

Eclipsi i Mart, foto de Marc Bayé

Eclipsi i Mart, foto de Marc Bayé

Eclipsi i Mart, foto de Jèssica Lleonart

Tot això passava a Tossa de Mar, i les fotografies són de Marc Bayé i Jèssica Lleonart, però altres companys van observar l’eclipsi des d’altres indrets, i també ens comparteixen les seves imatges.

Des de Llagostera, Lluís Amat va captar així l’eclipsi:

Eclipsi sobre Llagostera, foto de Lluís Amat

Eclipsi sobre Llagostera, foto de Lluís Amat

Quim Bigas, des de Sant Feliu de Guíxols el va veure així:

Eclipsi i Mart, foto de Quim Bigas

Des de Barcelona ciutat, en Jordi Sesé ens comparteix aquestes dues imatges, pràcticamet broqueta de Lluna!

Eclipsi, foto de Jordi Sesé

Eclipsi i Mart, foto de Jordi Sesé

Des de Santa Coloma de Farners, en Josep Ortiz el va gaudir també, i el va fotografiar just quan la Lluna començava a recuperar la llum!

Eclipsi, foto de Josep Ortiz

I ja per acabar el recull fotogràfic, us deixem amb aquestes dues fantàstiques imatges de José Manuel Sánchez Bosch, obtingudes des de Girona capital.

Eclipsi, foto de José Manuel Sánchez Bosch

Eclipsi, foto de José Manuel Sánchez Bosch

Ens veiem al proper eclipsi!!! ;)

tag