bub
Blog

L’estiu dels planetes, una foto i un poema

Posted in: General, Portada on 30 d'agost de 2018

Quan es comença a albirar la fi de l’estiu, i la melangia del proper canvi estacional sorprèn als astrònoms més matiners observant les Plèiades de matinada, anunciant amb la seva presència l’inexorable arribada de la tardor, és moment de recordar les càlides nits estivals sota la celístia canicular.

I aquest sens dubte ha estat un estiu excepcional per als observadors del cel, ha estat l’estiu dels planetes. Hem tingut als gegants del sistema solar en les seves millors posicions i distàncies per deixar-se acaronar pels nostres telescopis, i també al sempre fascinant Mart dominant el cel de totes les nits.

I el dia que vam celebrar el nostre XIX aniversari, el passat dissabte 18 d’agost, des del Mas Roig II de Llagostera l’eclíptica ens regalava una alineació única i espectacular!

Alineació del 18 d'agost de 2018, foto de Jordi Sesé

El nostre company Jordi Sesé va poder fer aquest mosaic a partir de diverses fotografies fetes amb el mòbil.

Per acompanyar la bellesa còsmica i l’emoció que l’alineació transmet, emoció només comparable a poder observar 4 grans planetes i la Lluna amb el telescopi en 5 minuts, us compartim aquest petit poema d’Edgar Allan Poe, escrit al 1827, i que sembla descriure, literalment, el cel de Llagostera de fa poques jornades… El poema està dedicat a Venus, amb el permís de la Lluna…

L’estrella del vespre

Era al migdia de l’estiu,
I en la meitat de la nit;
I les estrelles, en les seves òrbites,
Van brillar pàl·lides, a través de la llum
De la freda i més brillant Lluna.
La meitat dels planetes eren els seus esclaus,
Ella mateixa en el Cel,
El seu raig de llum sobre les onades.
Vaig albirar per un moment
El seu somriure fred;
Massa fred, massa fred per a mi!
Va passar, com una mortalla,
Un núvol lleuger, de llana.
I em vaig girar cap a tu,
Orgullosa Estrella dels Vespres.
En la teva glòria llunyana,
Més estimat serà el teu feix de llum!
Per a l’alegria del meu cor,
És la part orgullosa,
Quan estàs al cel nocturn.
I llavors admiro encara més
El teu incendi distant,
Que aquella més baixa i freda llum…

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Recull fotogràfic de l’eclipsi total de Lluna 27-07-2018

Posted in: General, Portada on 10 d'agost de 2018

El passat 27 de juliol vam poder gaudir d’un espectacle únic al cel, eclipsi total de Lluna, el més llarg del segle, i Mart en oposició, en la seva distància més curta a la Terra des de la gran oposició de 2003.

Amb motiu d’aquesta gran conjunció, Astrogirona va instal·lar el seu camp d’observació a la platja de Tossa de Mar, atès que la Lluna ja sortia eclipsada sobre l’horitzó, i així podríem gaudir de l’eclipsi des del primer moment.

Dit i fet, al vespre ja teníem instal·lat el camp d’observació a la platja, tot a punt per al gran espectacle celeste!

Camp d'observació, foto de Marc Bayé

Els núvols baixos també van fer acte de presència i en alguns moments van fer temer que no podríem observar l’eclipsi, però malgrat tot, gran quantitat de públic i mitjans de comunicació van anar omplint la platja al nostre voltant…

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Però els núvols ens van respectar prou i es van retirar just a temps per permetre que tothom gaudís de l’eclipsi i de Mart, just a sota de la Lluna! El nostre camp d’observació va causar gran espectació i tothom a la platja es va anar apropant als telescopis dels companys! La Lluna es va enfosquir molt, donant testimoni de la profunditat i llarga durada de l’eclipsi.

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Camp d'observació, foto de Jèssica Lleonart

Quan la Lluna i Mart van guanyar alçada i van superar els núvols baixos la imatge de la lluna de sang i el sempre sangonós Mart era impactant!

Eclipsi i Mart, foto de Jèssica Lleonart

Eclipsi i Mart, foto de Marc Bayé

Eclipsi i Mart, foto de Marc Bayé

Eclipsi i Mart, foto de Jèssica Lleonart

Tot això passava a Tossa de Mar, i les fotografies són de Marc Bayé i Jèssica Lleonart, però altres companys van observar l’eclipsi des d’altres indrets, i també ens comparteixen les seves imatges.

Des de Llagostera, Lluís Amat va captar així l’eclipsi:

Eclipsi sobre Llagostera, foto de Lluís Amat

Eclipsi sobre Llagostera, foto de Lluís Amat

Quim Bigas, des de Sant Feliu de Guíxols el va veure així:

Eclipsi i Mart, foto de Quim Bigas

Des de Barcelona ciutat, en Jordi Sesé ens comparteix aquestes dues imatges, pràcticamet broqueta de Lluna!

Eclipsi, foto de Jordi Sesé

Eclipsi i Mart, foto de Jordi Sesé

Des de Santa Coloma de Farners, en Josep Ortiz el va gaudir també, i el va fotografiar just quan la Lluna començava a recuperar la llum!

Eclipsi, foto de Josep Ortiz

I ja per acabar el recull fotogràfic, us deixem amb aquestes dues fantàstiques imatges de José Manuel Sánchez Bosch, obtingudes des de Girona capital.

Eclipsi, foto de José Manuel Sánchez Bosch

Eclipsi, foto de José Manuel Sánchez Bosch

Ens veiem al proper eclipsi!!! ;)

tag

XIX Aniversari d’Astrogirona

Posted in: on 9 d'agost de 2018

XIX aniversari de l’Associació Astronòmica de Girona.

Com ja és tradició farem una caminada nocturna des de la Plaça Catalunya de Llagostera fins al Mas Roig II, on projectarem una pel·lícula de temàtica científica, farem observació astronòmica i convidarem als assistents a coca i cava. Com sempre, tots els actes seran gratuïts, no t’ho perdis!

Figuras ocultas

Programa:

21:30 Caminada nocturna fins al Mas Roig II, amb trobada per a la sortida al Casino Llagosterenc, Plaça Catalunya de Llagostera

22:15 Projecció del film “Figuras ocultas”, 2016, de Theodore Melfi (127′)

La pel·lícula explica la història real, inèdita, de tres brillants dones científiques afroamericanes que van treballar a la NASA al començament dels anys seixanta (en plena cursa espacial, i així mateix al mig de la lluita pels drets civils dels negres nord-americans) en l’ambiciós projecte de posar en òrbita l’astronauta John Glenn.

00:30 Observació amb telescopis.

Recordeu portar frontal o llanterna per la caminada nocturna!

Figuras ocultas

Mapa de situació del Mas Roig II:

tag

Nit d’estels a Mediona 2018

Posted in: on 9 d'agost de 2018

Rafael Balaguer, president de l’Associació Astronòmica de Girona participa a la Nit d’Estels de Mediona, on pronunciarà la xerrada “Geofísica de l’experiència mística, els orígens de la religió”.

En aquesta conferència explicarem l’origen de l’experiència espiritual. El relacionarem amb l’origen de religió, basant-nos en l’experiència mística que genera la creença en éssers espirituals i suposats “fenomens paranormals”. Tot això des d’un punt de vista científic i amb dades de camp pròpies, obtingudes des de 2010 investigant el camp magnètic terrestre en entorns megalítics, per exemple, intentant explicar per què aquests monuments es van construir precisament en aquests llocs concrets. Així, hem estat arreu del món recollint dades en diversos jaciments paleolítics, neolítics i medievals, i ara ja podem argumentar amb dades que aquests llocs són, efectivament, llocs “sagrats per naturalesa”. En aquests llocs la gent ha experimentat el contacte amb altres realitats, esperits, i ara ja sabem que tot això té en realitat un origen geofísicneuronal. A més, en les investigacions realitzades amb el programa “Cuarto Milenio” hem pogut tenir alguna experiència sorprenent i hem pogut realitzar estudis en entorns on la gent actualment reporta experiències “paranormals” i/o místiques, així que tot encaixa. Parlarem de tot això, mostrarem les dades i explicarem com neix la creença en el món espiritual, transcendent, reflexionant també sobre què és realment la consciència…

Nit de les estrelles a Can Verdaguer

Just després es guiarà una sessió d’observació telescòpica.

Trobareu més informació aquí.

També podeu veure imatges d’edicions anteriors a: GALERIA D’IMATGES

tag

Pluja d’estels dels Perseids 2018

Posted in: on 9 d'agost de 2018

Observació de la pluja d’estels dels Perseids.

Què podem esperar de la pluja d’enguany? Quan serà el màxim?
Els Perseids són una de les pluges i dinàmica de meteors més emocionants, visible als mesos de juliol i agost (17 de juliol al 24 d’agost). Basant-nos en les observacions de l’International Meteor Organization dels últims anys, esperem que el màxim d’activitat d’aproximadament 110 meteors per hora es produeixi entre les 22:00 del dia 12 d’agost i les 10:00 del dia 13 d’agost. Com que una bona part del màxim tindrà lloc de nit, i amb Lluna nova, l’absència de la llum de la Lluna proporciona unes condiciones òptimes per a l’observació d’enguany. La nit ideal per observar aquesta pluja serà la de diumenge a dilluns. De tota manera, aquests dies ja podem estar ben atents al cel perquè fins el dia 10 podem esperar veure fins a 15 meteors/hora. El dia 11 i 12 serà fàcil observar-ne entre 50 i 80 per hora, i passat el màxim el ritme decaurà fins a 10 meteors/hora. S’esperen possibles increments d’activitat el dia 12 a les 22:00 i el dia 13 a les 03:37 (horal local).

La pluja de meteors dels Perseids ens va sorprendre en diverses ocasions durant les últimes dues dècades, mostrant esclats de 150 a 400 meteors/hora a causa que la Terra passa per les regions de major densitat en el flux de pols (per exemple, THZ ~ 200 l’any 2009).

Enguany però no tindrem tanta sort doncs no travessarem el núvol de meteoroides tan directament. S’espera poder observar alguns bòlids ràpids i multicolors (meteors més brillants que el planeta Venus, de magnitud -5), en moments anteriors i posteriors al màxim del dia 12. Per aconseguir observar alguns meteors caldrà buscar un lloc d’observació el més fosc possible, fora dels nuclis urbans.

Perquè té lloc aquesta pluja d’estels (també coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cada any?
El cometa 109P/Swift-Tuttle descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa els núvols de restes del cometa atrapades per la gravetat solar. En fer-ho, les partícules de pols cometari travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d’aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.

Ah!, recordeu que això no serà una pluja de meteorits, sinó de meteors! A les partícules dels cometes en òrbita les anomenem meteoroides, quan aquestes es desintegren en la nostra atmosfera i deixen el seu característic rastre de llum s’anomenen meteors, i si finalment algun fragment important arriba a impactar amb la superfície terrestre, aquest fragment recuperat s’anomena meteorit.

En el gràfic següent podeu apreciar com les òrbites dels meteoroides dels Perseids (les tres línies verdes), intersecten la de la Terra (el puntet blau), donant origen a la pluja de meteors de les Llàgrimes de Sant Llorenç.

Òrbita de la Terra travessant el núvol de restes del cometa 109P/Swift-Tuttle

Radiant Persèids

Quina és la millor manera d’observar-la?
En condicions ideals, els Perseids s’observen millor després de la mitjanit local, quan guanya alçada Perseus (el radiant) al cel de l’horitzó Est. Enguany, sense LLuna, l’observació pot resultar espectacular! Les taxes més altes de meteors són visibles cap a la matinada, quan el radiant arriba al seu punt més alt.

La millor manera d’observar meteors és a ull nu, estirats còmodament a terra, abrigats moderadament, en un lloc el més fosc possible. També podeu fer fotografies de gran camp del cel nocturn, per intentar capturar les traces lumíniques dels meteors.

Per estar ben informats podem consultar els següents gràfics que mostren la ubicació dels radiants de les pluges de meteors tal i com es detecten en temps gairebé real pel Canadian Meteor Orbit Radar (CMOR). Cada dia, aproximadament 4000-5000 òrbites de meteoroides individuals es mesuren pel CMOR i la quantitat d’agrupaments de meteors en aquests radiants determina la ubicació de les pluges d’estels.

CMOR, activitat

La gràfica superior mostra l’activitat dels radiants en un mapa del cel vist des de l’estació de radar (43N, 81W) en el moment indicat. El sol i la Lluna també es mostren.

La següent imatge mostra la mateixa vista amb els radiants amb colors individuals codificats per la velocitat dels meteors associats.

CMOR, velocitat dels meteors

Vols venir a gaudir de la pluja amb nosaltres?
L’Associació Astronòmica de Girona instal·larà el seu camp d’observació al Mas Roig II de Llagostera, on a partir de les 21:00 del dia 12 d’agost muntarem guàrdia tota la nit per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar, com Júpiter, Saturn i Mart, enguany tots tres en condicions òptimes d’observació. No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc!

I per acabar, una petita curiositat. Si voleu, podeu intentar capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui a la vostra localitat just després de la pluja de meteors. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més possibilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol… qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb nens. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica”. Que tingueu bons cels i bona caça!

En aquest vídeo d’agost de 2013 trobareu també informació sobre la pluja d’estels dels Persèids.

tag

Sopar Astronòmic a Mas Les Heras

Posted in: on 9 d'agost de 2018

ASTROGIRONA PARTICIPA AL SOPAR ASTRONÒMIC AL MAS DE LES HERAS.

El dia 13 d’agost Astrogirona participa al sopar astronòmic i visita guiada al Mas les Heras, de Canet d’Adri.

Sopar a Mas les Heras

Podrem gaudir d’un sopar ben especial, amb companyia dels astres, al Mas les Heras, un indret absolutament espectacular. Serà un sopar-xerrada més observació astronòmica i visita guiada al mas.

Les Heras és un indret salvatgement aristocràtic, presidit per un palau d’infinites proporcions, habitacions i cambres, que recorre tots els estils arquitectònics més reeixits del país, des de l’edat mitjana fins al modernisme. Aquest casal imponent és documentat a partir de l’any 1274, i va ser propietat de la família Heras des de l’any 1350 fins a començament del segle XXI, quan va ser adquirit pel Grup Brugarol.

Aquesta finca de més de 300 hectàrees de vinya, oliveres, boscos d’alzines i subsòl tofonaire podria ser tingut pel paradigma de la bellesa del paisatge, de l’harmonia de la natura amb la intervenció humana.

És a molt a prop de Girona, a 10 quilòmetres, però, tret de la torre octogonal, tots els edificis queden amagats per una massa boscosa ufanosa, crescuda en la fertilitat de les colades basàltiques del volcà del Puig d’Adri.

De tan a prop sembla lluny; en espai temps. A Les Heras hi ha les grans eres on batien els blat, els tallers, les païsses, els forns, les estances necessàries per a la vida autosuficient d’un palau rural, fins i tot una capella, oberta al culte l’any 1771 i dedicada a Sant Llorenç. Precisament, Les Heras és un lloc tan allunyat de la civilització urbana que al pic de l’estiu, la Nit de Sant Llorenç, es poden observar la bellesa de les Perseides. La finca gaudeix d’un cel clar, diàfan, sense contaminació lumínica, que permet observar, de nit, la immensitat de l’Univers.

Reserva prèvia obligatòria. L’aforament és limitat.

Trobareu tota la informació i com reservar aquí.

tag

Astrobarbacoa 2018

Posted in: on 11 de juliol de 2018

L’Associació Astronòmica de Girona celebrarà un sopar de germanor per als socis de l’Associació, amics i familiars, al Mas Roig II de Llagostera.

AstroBBQ 2018

Podeu portar els vostres telescopis i el sopar serà també una excusa per a realitzar observació astronòmica i donar consells als qui tenen dubtes sobre com fer servir el material, etc. Així, combinarem el sopar amb un taller de telescopis i observació.

També serà una trobada amb els companys d’Astrobanyoles.

Per al sopar cal inscripció prèvia enviant un email a presidencia@astrogirona.com o identificant-vos al web com a socis.

El preu per persona és de 9 euros que s’abonaran en el mateix sopar (mireu de portar l’import exacte). Es servirà carn a la brasa (feta al gust), pa amb tomàquet, refrescs, cava i coca. Cal que tothom porti els seus propis coberts!

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

L’increïble Hulk, el cometa C/2017 S3

Posted in: General, Portada on 11 de juliol de 2018

El cometa C/2017 S3 (PANSTARRS) va ser descobert el 23 de Setembre de 2017 per l’equip del telescopi de vigilància PANSTARRS situat a Hawaii (EUA): El cometa estava llavors en la constel·lació de Draco amb una magnitud de 20,5 i un diàmetre de coma de 0,1’a una distància de 5.7 UA del Sol.

L’òrbita del cometa C/2017 S3 (PANSTARRS) té el seu periheli el 16 d’agost de 2018 a una distància de només 0,2 U.A. del Sol, amb una màxima aproximació a la Terra uns dies abans, el 7 d’agost a 0,8 U.A. del nostre planeta. Segons els càlculs fotomètrics preliminars el cometa té una magnitud absoluta propera a la 10, per sota del límit de Bortle, el que fa altament probable que es desintegri durant la seva aproximació al Sol.

Donada també la proximitat al Sol en el periheli, ja des d’un principi es calculava que el cometa aconseguiria llavors una lluentor elevada: al voltant de la magnitud 4 a mitjans d’agost de 2018. Però com a conseqüència de la reduïda separació angular del cometa vist des de la Terra en aquests dies, en cas de sobreviure no podrà ser observat llavors, a tot estirar podria ser observat amb petits telescopis abans de submergir-se en la llum crepuscular a finals de juliol des de l’Hemisferi Nord.

Les observacions CCD obtingudes durant els mesos anteriors mostraven un cometa augmentant de brillantor a un ritme encara més feble del que es preveia, pujant de la magnitud 17 a la 16 d’abril a maig de 2017, i després més ràpidament fins a la 12,5 al juny. Però el 2 de juliol de 2018 el cometa C / 2017 S3 (PANSTARRS) va patir un esclat d’activitat brutal!

En una imatge obtinguda aquest dia per Michael Jäger apareixia molt més brillant i amb una coma verda que s’havia expandit de sobte!

C/2017 S3, fotografia de Michael Jäger

Durant aquests primers dies de juliol es van realitzar les primeres observacions visuals del cometa, confirmant el seu sobtat augment de brillantor fins a la magnitud 9, i una coma d’aproximadament 4′ de diàmetre aparent (uns 250.000 quilòmetres en termes absoluts), amb un grau de condensació moderat entorn a grau 4. En una imatge del dia 4 apareix una estreta i curta cua iònica d’uns 10′ de longitud. La intensa tonalitat verdosa de la coma suggereix que la major part del material emès es tracta de gas C2 (carboni diatòmic). Precisament aquest color verd intens i la sobtaba i violenta activitat li ha valgut el sobrenom de l”increïble Hulk”!

No sol ser habitual un esclat d’activitat amb el cometa encara lluny del periheli, i no és possible saber com evolucionarà el cometa en els pròxims dies. Potser l’esclat recent sigui l’inici de la seva desintegració i posterior debilitament, o potser fins i tot pateixi nous esclats en els pròxims dies amb successius augments de brillantor. Malgrat això el seu nucli és petit i és probable que més tard o d’hora acabi per disgregar-se. En cas de mantenir la taxa d’activitat actual, el cometa pujaria des de la magnitud 9 i fins a la 6 durant el mes de juliol, pel que seria fàcil d’observar fins i tot mitjançant petits prismàtics. Mitjançant fotografia possiblement es faci més evident la cua iònica detectada. Convé vigilar el cometa durant els pròxims dies per veure la seva tendència evolutiva! De moment el cometa viatja cap al sistema solar interior i la seva coma ja té una mida de més del doble de diàmetre que el planeta Júpiter.

Carta de situació del C/2017 S3, per Cometografia.es

Des del Hemisferi Nord podrà observar-se en millors condicions al final de la nit durant tot juliol, a mitja/baixa alçada sobre l’horitzó nord-est i baixant al llarg del mes.

tag

Eclipsi total de Lluna i oposició de Mart (observació a la platja de Tossa de Mar)

Posted in: on 9 de juliol de 2018

“I Marduk va mirar el cel encès pel Sol i la Terra que trepitjava i va pensar que aquell seria un bon indret perquè els seus hi prosperessin i Marduk, en la seva saviesa i bondat, va dotar la Terra de Vida i a la Vida d’Intel·ligència. I, en efecte, els seus fills van prosperar i van créixer en nombre i van esdevenir Homes, i Marduk, en la seva generositat, va disposar que aparegués la Lluna i li va confiar la Nit, i la va fer la seva criatura de la foscor per sempre, per tal de mesurar el temps en dies i nits, i les nits i els dies en mesos i els mesos en anys, per tal que els Homes lloessin Marduk i no perdre el compte dels dies de llur Existència i recordar així eternament llur Naixement”.

Aquest és l’origen de la Lluna (i de passada del calendari) segons les llegendes assiri-babilòniques del segle VII a.C., llegendes que relaten la creació del Món d’una manera més o menys romàntica. El cert és, però, que l’origen de Selene, la nostra companya còsmica, va ser molt més caòtic i producte d’un dels cataclismes més greus que ha patit mai la nostra Terra.

Fa 4417 milions d’anys, quan la Terra era verge i jove, el nostre món va rebre l’impacte de grans objectes de mida planetària, residus del naixement del Sistema Solar, antics navegants com gegantines naus a la deriva, i com a conseqüència de les col·lisions gran quantitat de material terrestre i meteòric va ser expulsat i va quedar en òrbita al voltant de la Terra. Més tard, aquestes restes van xocar entre si infinitament i s’anaren fonent i amalgamant, i després, un cop refredades i extingida la calor dels xocs terribles, la Lluna pròpiament dita va rebre per primera vegada la llum del Sol. La gravetat terrestre la va col·locar a una distància mitjana de nosaltres de 352.000 km i des de llavors la seva presència acompanya les nostres nits i ens alleuja de la foscor del Temps.

Excepte quan en algunes nits de Lluna plena potser Selene es torna tímida als nostres ulls, curiosos, i mitjançant una gran carambola còsmica, la Lluna s’eclipsa.

Eclipsis de Lluna

Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna plena passa per la línia imaginària que uneix els centres del Sol i de la Terra i entra en el con d’ombra projectat per la Terra il·luminada pel Sol (S). La Terra projecta en l’espai un con de foscor total (ombra, U), envoltat d’una zona de foscor parcial (penombra, P) i, en conseqüència, poden donar-se tres tipus d’eclipsi: (1) eclipsi penombral, quan la Lluna entra en la zona de penombra; (2) eclipsi total, quan la Lluna entra totalment en la zona d’ombra; i (3) eclipsi parcial, quan la Lluna entra parcialment en l’ombra i la resta de Selene en la penombra.

Com podeu veure en el gràfic, el punt X determina el vèrtex del con d’ombra de foscor total i la Lluna queda més lluny. És per això que durant l’eclipsi la Lluna no queda enfosquida del tot i adquireix un to vermellós (r) ja que l’atmosfera (A) de la Terra (de fet el vapor d’aigua dels núvols) absorbeix tots els colors de l’espectre excepte el vermell, capricis de la refracció!. És el mateix que passa quan el Sol està baix sobre l’horitzó a la sortida o a la posta i se’ns mostra vermell tot decorant els nostres cels. Imagineu les sensacions de la Humanitat antiga en veure que la Lluna sobtadament es tornava vermella! De fet aquest espectacle poderós sempre ha impressionant profundament als humans. Al final d’aquest article trobareu una altre explicació sobre l’envermelliment de la Lluna.

Eclipsi total de Lluna durant la nit del 3 al 4 de març de 2007

Així, en definitiva, el que veiem durant un eclipsi és l’ombra de la Terra projectada sobre la Lluna. Ja Pitàgores i els seus seguidors al segle V a.C. van deduir que la Terra era una esfera i no plana com es creia aleshores en veure que l’ombra de la Terra sobre la Lluna era, de fet, rodona.

I com és que si els eclipsis es produeixen en Lluna plena no hi ha un eclipsi cada mes? Doncs perquè l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra no es desenvolupa sempre en el mateix pla, i en canvi se situa per sobre o per sota d’aquest pla evitant l’alineació amb la Terra i el Sol i, per tant, els eclipsis. Així tenim que la Lluna descriu un sinusoide al voltant del nostre planeta en lloc de traçar un cercle sense oscil·lacions.

D’aquesta manera arribem a la conclusió que Selene realment no és tímida, sinó que tal i com va dir Einstein “Déu no juga als daus”, però potser sí que Déu (o, sense anar més lluny, Marduk) juga al billar. Un billar còsmic del qual podrem gaudir com a observadors privilegiats d’un eclipsi total de Lluna la nit del proper dia 27 de juliol de 2018.

En efecte, l’Associació Astronòmica de Girona www.astrogirona.com organitza una observació pública d’aquest eclipsi a la platja de Tossa de Mar, un indret incomparable on la Lluna, eclipsada, compartirà protagonisme amb la vil·la medieval emmurallada que domina la costa! Un indret privilegiat, potser un dels més bonics de la Costa Brava!

Tossa de Mar

Tossa de Mar

Per a trobar un lloc idoni per obsevar l’eclipsi podeu fer servir el programa gratuït “The Photographer’s Ephemeris”. Com que des de casa nostra, la Lluna ja sortirà eclipsada, òbviament a Catalunya el millor lloc per observar l’eclipsi serà la costa. En la següent imatge podeu apreciar el camp de visió de l’eclipsi des de la platja de Tossa, des de la sortida de la Lluna (línies grises).

Angle d'observació de l'eclipsi des de Tossa de Mar

L’eclipsi començarà a ser espectacular a partir de les 21:04, quan la Lluna, ja eclipsada, sortirà sobre el mar per l’horitzó sud est. Per això és molt important buscar un lloc on la sortida de la Lluna sigui diàfana. A Catalunya estem de sort, doncs a la vora del mar podrem gaudir de bona part de l’eclipsi. A més, al veure la Lluna tan baixa sobre l’horitzó, es produirà l’efecte òptic que fa que Selene sembli molt més gran del que és en realitat, ja que al poder-la comparar amb objectes coneguts de l’horitzó, la il·lusió d’una súper-Lluna serà molt potent. La màxima profunditat de l’eclipsi serà a les 22:22 i la fase penombral de l’eclipsi, que gairebé sempre és imperceptible a l’ull humà, s’iniciarà a les 00:19 del dia 28 de juliol.

L’eclipsi serà fantàstic a ull nu i amb prismàtics, però amb els telescopis i els diferents equips de captura d’imatge que l’Associació Astronòmica de Girona posarà a l’abast del públic podreu comprovar com de sorprenent pot resultar la nostra germana còsmica, la turmentada superfície crateritzada de la Lluna és una visió inoblidable!

Si us voleu afegir al nostre camp d’observació amb els vostres telescopis sereu benvinguts, nosaltres ens trobarem a l’aparcament (obert 24h) que hi ha just a tocar de la platja a partir de les 20:00.  Mapa del camp d’observació.

Les fases i els horaris d’aquest eclipsi són els següents:

PRIMER CONTACTE AMB LA PENOMBRA 19:13
PRIMER CONTACTE AMB L’OMBRA 20:24
INICI DE LA FASE TOTAL 21:29
MÀXIM DE L’ECLIPSI 22:22
FI DE LA FASE TOTAL 23:13
DARRER CONTACTE AMB L’OMBRA 00:19
DARRER CONTACTE AMB LA PENOMBRA 01:30

Efemèrides eclipsi

Efemèrides eclipsi

Eclipsi total de Lluna del 21/02/08

Recordeu que no calen instruments especials per a gaudir de l’eclipsi. A ull nu ja podeu fer veritable astronomia, com calcular el grau de foscor o profunditat a què arriba l’eclipsi. Aquesta foscor la mesurem segons l’escala de Danjon.

L’escala de Danjon estima el grau d’enfosquiment de la Lluna durant un eclipsi, a causa de l’opacitat dels núvols i la pols de l’atmosfera terrestre quan aquesta refracta la llum provinent del Sol. Va ser introduïda a l’any 1920 per l’astrònom francès André-Louis Danjon (Caen 1890, Paris 1967) conegut per les seves innovacions en la instrumentació astronòmica i els seus estudis sobre la rotació de la Terra.

Escala de Danjon

I per si tot això no fos suficient, només comentar-vos que el veritable “Senyor dels Anells”, Saturn, compartirà el cel amb Selene, en un bona posició per observar ben oberts el seus anells i encara molt a prop del nostre planeta. Si mai no heu vist Saturn amb un telescopi aquesta és sens dubte la millor oportunitat per gaudir de nou d’una visió inoblidable!

Però a més, també tindrem visible al gran Júpiter, també en una posició molt favorable i, just per sota de la Lluna, podrem gaudir de la presència de Mart! Just en el millor moment per observar-lo!!!

Com a mostra del què podreu veure, us compartim aquesta imatge obtinguda pel nostre company, Jordi Sesé, el dia 7 de juliol de 2018.

Júpiter, Saturn i Mart, vistos per Jordi Sesé

El dia 27 de juliol de 2018 Mart arriba a la seva oposició, en un dels moments de màxima proximitat a la Terra.

En aquest moment la lluentor aparent de Mart arribarà a la magnitud -2.78 i es trobarà a la constel·lació de Carpricorn, a l’horitzó sud-est i en conjunció amb la Lluna eclipsada!!!

La distància a la Terra serà de només 0,39 Unitats Astronòmiques = 58.500.000 quilòmetres. El diàmetre aparent de Mart serà de 24″.

Les oposicions de Mart ocorren quan el planeta Terra, en la seva òrbita interior, passa entre el Sol i el planeta Mart. A causa de les òrbites dels dos planetes, això passa aproximadament cada 2 anys i 2 mesos (26 mesos).

Oposicions de Mart fins al 2018

I aquestes són precisament les millors oportunitats per observar el planeta vermell. Atès que Mart és un planeta molt petit, la meitat que la nostra Terra, hem d’aprofitar quan el tenim ben a prop per apuntar els nostres telescopis i espiar als nostres veïns!

Una de les més favorables, tal i com es pot observar en el gràfic anterior, va ser la del 2003. Encara recordo amb emoció com observàvem Mart pràcticament cada nit, immortalitzant aquells instants amb una senzilla webcam acoblada als telescopis. Us deixo aquí un recull de fotografies de l’estiu de 2003.

Recull d'imatges de Rafael Balaguer. Oposició de Mart 2003

L’ocasió s’ho valia! Aquella era l’oposició més favorable des de feia uns 60.000 anys, quan Homo neanderthalensis habitava una Europa dominada pel gel i, de ben segur, s’emocionava com nosaltres observant Mart…

Neandertals observant Mart

I durant aquests dies previs del mes de juliol ja podem observar Mart, com un enorme i molt brillant ja, punt vermell a l’horitzó sud-est a les primeres hores de la nit.

La part “negativa” és que enguany Mart està afectat per la tempesta de sorra global més gran mai detectada a Mart, que desllueix la seva observació i dificulta poder observar alguns del seus detalls més interessants:

Tempesta sorra global 2018

A la data de l’oposició del juliol, Mart brilla unes 7 vegades més brillant que Saturn, i unes 17 vegades més brillant que l’estrella vermella Antares. Els antics probablement li va donar aquest nom “com Mart” a causa de la similitud de color entre l’estrella i el planeta vermell.

Després de l’oposició, Mart començarà a disminuir la brillantor. Ara mateix Mart ja supera la brillantor de Júpiter, en l’actualitat l’objecte més brillant al cel de la nit (quan Venus es pon).

Si disposem d’un telescopi ja podrem distingir alguns detalls al disc del planeta si l’estabilitat atmosfèrica és bona. Podrem observar el casquet polar i diverses formacions d’albedo. Simulació de l'aspecte de Mart

I si voleu saber quins detalls teniu a l’abast dels vostres oculars i càmeres, una eina gratuïta que ens permet gaudir de la geografia marciana de forma senzilla és el programa Mars Previewer II, amb el que podreu obtenir simulacions com aquesta que us adjunto.

Si disposem de software més avançat el detalls resulten molt més espectaculars, com els d’aquesta altra simulació.

Simulació de l'aspecte de Mart el dia 21 de maig a les 23:00 hora local

Però si no disposeu de telescopi, el divendres 27 de juliol podeu venir a observar Mart ( i l’eclipsi de Lluna i Júpiter i Saturn) amb l’Associació Astronòmica de Girona, a la platja de Tossa de Mar.

Animeu-vos a acompanyar-nos i gaudiu de l’espectacle, perquè el color vermellós de la Lluna fa que la nit adquireixi una màgia suggerent i estranya però, alhora, colpidora, que farà encara més màgica aquesta extraordinària nit d’observacó del sistema solar!

I ja per acabar, com que hem començat explicant una llegenda, sembla adient també acabar amb una altra. Aquesta però, substitueix l’èpica pel romanticisme i és que hi ha qui diu que la nostra amiga Selene envermelleix en descobrir als amants estimant-se, abraçats entre els llençols de la nit, al ser acaronats per la brillantor de la seva llum. Així doncs cada nit, en sortir, troba nous amants per satisfer la curiositat que sent vers l’amor dels humans… fins que de tant en tant descansa (s’eclipsa) i deixa que els amants la busquin de nou per compartir tendreses i secrets d’amor…

Rafael Balaguer Rosa.

tag

Assemblea General Ordinària de Socis

Posted in: on 20 de juny de 2018

Assemblea General Ordinària (només membres d’Astrogirona).

L’Assemblea General Ordinària se celebrarà el proper dia 14 de setembre de 2018 a Llagostera, al Mas Roig II, a les 20:30 en convocatòria única.

Ordre del dia:
1. Lectura i aprovació, si és el cas, de l’acta de l’Assemblea anterior.
2. Presentació de l’estat de comptes.
3. Donar compte de les activitats realitzades.
4. Donar compte de les gestions realitzades.
5. Donar compte d’altes i baixes de membres de l’Entitat.
6. Precs i preguntes.
7. Observació astronòmica, porteu els telescopis!

Es prega la vostra assistència i la màxima puntualitat.

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag