bub
Blog

Pint Of Science 2018

Posted in: on 18 de març de 2018

Pint of ScienceAquesta serà la quarta vegada que aquest festival internacional se celebra a Espanya, i la tercera a Girona. Nosaltres ens vam assabentar d’aquest esdeveniment fa tres anys una mica massa justos de temps, però ja vam decidir que al 2016 Girona s’incorporaria a aquesta iniciativa, i per això Astrogirona coordina les activitats de Pint of Science a Girona ara ja en el seu tercer any a les nostres comarques.

El festival Pint of Science té com a objectiu oferir xerrades interessants, divertides, importants, sobre les últimes investigacions científiques, en un format accessible al públic. I tot això en un bar! S’ofereix una plataforma que permet a la gent discutir la investigació amb les persones que la porten a terme. Pint of Science és una organització sense ànim de lucre, dirigida per voluntaris, i que va ser creada per una comunitat d’investigadors de postgrau i postdoctorals l’any 2012. El festival se celebra anualment durant tres dies simultàniament en bars de tot el món. El primer festival Pint of Science es va dur a terme l’any 2012 al Regne Unit. Enguany el festival tindrà lloc els vespres del dilluns 14 al dimecres 16 de maig, celebrant-se simultàniament a varis països del món.

PONENTS I ACTIVITATS A CONFIRMAR.

Lloc: Cafeteria Un Sol Món

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Dia mundial de l’Astronomia 2018

Posted in: on 18 de març de 2018

CAP DE SETMANA ASTRONÒMIC AL CÀMPING BASSEGODA PARK.

Amb motiu del dia Mundial de l’astronomia el Camping Bassegoda Park organitza les següents activitats astronòmiques, en les que participarà Astrogirona com a Entitat col·laboradora. Els socis d’Astrogirona podran gaudir de preus especials per l’allotjament, consulteu via email a presidencia@astrogirona.com

Dia Mundial de l'Astronomia 2018 a Albanyà

Divendres 20 d’Abril de 2018:

20:30 Inauguracó de La Sala de les Constel.lacions per Joan Fàbregas, Alcalde d’Albanyà. LLoc: Sala de les constelacions
20:40-21:00 Benvinguda per Juan Carlos Casado i Pere Guerra. LLoc: Sala de les constelacions
21:00-21:45 L’origen de l’univers, per Dr. Jose Alberto Rubiño (http://www.iac.es/galeria/jalberto/). LLoc: Sala de les constelacions
22:00-23:00 Pica-pica astronòmic. LLoc: Restaurant Agumas
23:00-00:30 Observació sota les estrelles amb telescopis a càrreg de les associacions. LLoc: Camp de l’Illa

Nota informativa: Els ponents i les visites venen des de tots els indrets de l’Estat Espanyol, com a cortesía cap a ells, l’esdeveniment es farà en Castellà.

Dissabte 21 d’Abril de 2018:

10:00-10:30 Creació de craters llunars pels més petits. LLoc: Pequepark
11:00-11:30 Activitat pels més petits, com crear un coet per anar a la lluna. LLoc: Sala de les constelacions
11:00-12:30 Bateig Solar, experiments i experiències amb el Sol. LLoc: Observatori Astronòmic Albanyà
16:00-17:00 Exposició de telescopis astronòmics a càrreg de Telescopio Mania. LLoc: Sala de jocs
18:30-19:00 La importància de l’Astronomia (Ángel Gomez, Director de la revista Astronomia). LLoc: Sala de les constelacions
19:00-20:00 Piràmides y estrellas (Dr. Juan Antonio Belmonte, arqueastrònom). LLoc: Sala de les constelacions
21:30-23:00 Final de la Copa del Rei de futbol LLoc: Restaurant Agumas
23:00-0:00 Bateig Astronòmic. LLoc: Observatori Astronòmic Albanyà

Dia Mundial de l'Astronomia 2018 a Albanyà

Diumenge 22 d’Abril:

11:00-12:00 Sessió en el planetari astronòmic (6m diàmetre, 3 d’altura). LLoc: Sala de jocs
12:00-13:00 Exposició de Legos astronòmics, a càrrec de Xevi Targa. Loc: Sala de les constelacions.
12:30-13:30 Bateig Solar LLoc: Observatori Astronòmic Albanyà

Dia Mundial de l'Astronomia 2018 a Albanyà

Per més informació i reserves: http://www.bassegodapark.com/es/camping/astronomia

tag

Fotografiant la foscor

Posted in: on 18 de març de 2018

FOTOGRAFIANT LA FOSCOR.

Quan el Sol se’n va és hora de guardar la càmera? No, hi ha tot un món de llum i color amagat, que amb tècniques i coneixements pots immortalitzar. Vols aprendre a fotografiar paisatges de nit, estels, constel·lacions, captar la Via Làctica, conèixer quan passa l’Estació Espacial Internacional? En aquest curs de caràcter pràctic t’ho expliquem amb detall i t’ensenyem les eines i trucs perquè puguis aconseguir les imatges més sorprenents!

Fotografiant la Foscor

Contingut general del Curs:

La càmera i el seu comportament en baixa il·luminació
Quin equip necessitem?
Què veure en el cel
Preparació d’una sessió nocturna
Tècniques per captar objectes i fenomens
Processat i guardat de les imatges

Material necessari:

Roba d’abric
Frontal amb llum blanca + vermella (no massa lluminós)
Càmera / trespeus / disparador – temporitzador /targeta/ bateries i carregador
Ordinador i mòbil
Ganes d’aprendre i passar-ho bé!!

Professor del Curs: Juan Carlos Casado

President de l’Observatori Astronòmic d’Albanyà
Col·laborador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries
Col·laborador en diferents projectes nacionals i internacionals: Shelios, Ruta de las Estrellas, GLORIA, Stars4All, TWAN.
Ha publicat imatges en premsa, llibres, Internet, TV. La NASA ha seleccionat 46 de les seves imatges com APOD (Astronomy Picture of the Day).
Ha escrit el llibre Fotografía Astronómica y Atmosférica (editorial Omega) i ara prepara el nou llibre Astrofotografía Viatgera.

MÉS INFORMACIÓ I RESERVES AQUÍ.

tag

Taller de fotografia nocturna

Posted in: on 18 de març de 2018

TALLER DE FOTOGRAFIA NOCTURNA, organitzat per Llum i Ombres.

T’agrada la fotografia? I mirar al cel? Et vols iniciar a l’astrofotografia amb càmera reflex?

Apunta’t al nostre taller de fotografia nocturna i t’explicarem com es fa!

Taller fotografia nocturna

Farem una sessió teòrica i una sortida pràctica.
També hi haurà un sopar voluntari.

Data: 14 d’abril de 2018, dissabte
Lloc:
Sessió teòrica: La Bisbal d’Empordà
Sessió pràctica: Lloc per determinar de l’Empordà. La ubicació es donarà al finalitzar la sessió teòrica
Hora: 16h per la sessió teòrica i a les 22h aprox per la sessió pràctica

Més informació i reserves:
A la nostra página de Facebook: Llum i ombres
Tlf o Whatsapp: 609 448 994 i 609 683 349
email: llumiombres.fotografia@gmail.com

tag

March For Science Girona 2018

Posted in: on 18 de març de 2018

Des de March for Science Girona s’organitza una taula rodona a Girona coincidint amb la convocatòria de March for Science DC, un moviment internacional que te com objectiu fomentar les polítiques basades en l’evidència.

L’any passat es va fer la primera taula rodona que es va titular “Ciència i pseudociència, Veritat i Post-veritat”. La idea de la xerrada era posar en valor el sentit crític de la ciència. Un sentit crític necessari per construir una veritat contrastada, una eina al servei de la presa de decisions, una eina que ha de permetre la millora de les polítiques, una eina a disposició de la societat en general.

Marc for Science 2018

La March for Science DC va néixer l’any passat com un moviment d’oposició a les polítiques de l’administració de Donald Trump que no consideren les evidencies científiques referents al canvi climàtic en la seva formulació. Aquest any es fa una segona convocatòria internacional, a la que March for Science Girona volem adherir-nos amb una nova taula rodona, amb el títol “Democràcia i Ciència, no és temps de silencis”.

Creiem que serà una bona oportunitat per tornar comentar el paper i la responsabilitat que els científics tenen en la definició de les polítiques que afecten als ciutadans. Però aquest any no podem restar aliens a tot ell que ha passat a Catalunya i a l’Estat Espanyol, i es per això que en aquesta taula rodona volem incloure també temes relacionats amb els valors fonamentals de la democràcia. Volem debatre quina ha de ser la implicació, la participació i el paper dels científics en la defensa de la democràcia.

Per completar la visió científica volem incorporar a la taula membres de la comunitat de ciències polítiques, del dret, i de la filosofia.

El nostre objectiu és formar una taula rodona en la que quedin representats:
– Un síndic com a representat de la defensa dels drets dels ciutadans.
– Un estudiós de l’àmbit dels estudis del dret, preferiblement un membre de la Societat d’Estudis Jurídics associada a l’IEC.
– Dos membres de la comunitat científica.
– Dos científics fora de l’àmbit acadèmic.

En la taula rodona hi participarà Rafael Balaguer, president d’Astrogirona, com a divulgador científic.

La taula rodona tindrà lloc el 14 d’abril de 2018, de 11:30 a 13:00 al Centre Cívic Pla de Palau situat a l’adreça C/ Saragossa, 27, 17003 Girona.

tag

Inauguració d’Astrolliurona

Posted in: on 18 de març de 2018

A les comarques gironines estem d’enhorabona, neix una nova associació astronòmica, Astrolliurona.

Emmarcada dins d’uns paratges d’extremada bellesa, Lliurona ens ofereix, a més, un dels cels més nets de Catalunya. El seu aïllament geogràfic i baixa densitat demogràfica atenuen la pol·lució lumínica i la seva ubicació ens brinda un ampli camp de visió. Des del 2017 compta amb la acreditació de cel fosc per part de la Internacional Dark Sky Association (IDA).

Lliurona és un poble especial, en plena recuperació, mitjançant iniciatives molt interessants, entre les que comptem Astrolliurona.

I per a celebrar la creació d’Astrolliurona han organitzat una vetllada intensa d’activitats el proper dissabte 24 de març, a la que tothom hi està convidat.

Inauguració Astrolliurona

Després del sopar hi haurà observació astronòmica, Marató Messier.

Els amics d’Astrolliurona ens fan arribar un mapa amb indicacions sobre com arribar-hi:

Astrolliruona

Si vols assistir amb Astrogirona, convé que ens confirmis assistència i sopar a presidencia@astrogirona.com.

tag

Docufòrum “La Tomba Perduda de Jesús”

Posted in: on 18 de març de 2018

El Docufòrum és una activitat bimensual que busca potenciar el debat sobre diversos temes que en principi són potencialment polèmics. Així, es visionarà un documental sobre alguna temàtica amb rerefons científic i cultural, no sempre relacionada amb l’astronomia, que pugui servir per reflexionar sobre molts diversos àmbits des de diferents punts de vista: els que es plantegen des del documental i els que, sobretot, plantegi el públic assistent.

Un cop vist l’audiovisual, es debatrà sobre el seu contingut i totes les opinions seran benvingudes. Tot seguit, el debat també pot continuar en un sopar opcional.

El següent docufòrum serà el proper divendres dia 23 de març, a les 20:00 al Centre Cultural Can Roig, C/ Lleó I, 2 de Llagostera.

Per reflexionar sobre la Setmana Santa d’una forma diferent, visionarem i debatrem sobre el documental “La Tomba perduda de Jesús”.

La Tomba perduda de Jesús

Hi ha un fet sobre el qual no es té cap dubte històric: Jesucrist sí que va existir, va ser crucificat i va morir enmig d’horribles patiments. Una altra cosa és la condició que li atribueixen de fill de Déu, cosa que ja entra en els límits de la fe religiosa i no permet cap sustentació racional. Creences hi ha moltes, totes respectables, i qualsevol d’elles podria ser propietària de la veritat. O cap, i en aquest cas totes estarien equivocades de bona fe en les seves construccions culturals mitològiques.

Tornant a allò terrenal, un altre aspecte que la ciència ja hauria desvetllat apunta al descobriment de la tomba de Jesús. Entorn d’aquest tema es va desencadenar una veritable tempesta mediàtica fa uns quants anys, arran d’un documental que va presentar Discovery Channel sobre una tomba familiar amb deu osseres trobada a Talpiot, un barri de Jerusalem.

La Tomba perduda de Jesús

El documental va ser produït per James Cameron i mostrava alguna cosa que ni el Vaticà pot desmentir: que en el desenvolupament de la construcció d’un conjunt d’habitatges familiars van ser trobades les restes òssies d’un grup de persones enterrades en sarcòfags, amb aquests noms gravats en cadascun ells:

* Yehshúah Bar Yoshef (Jesús, Fill de Josep)
* Yosha (Josep)
* Mariah (Maria)
* Mariamne i Marah (Mariane la “Mestra”)
* Yehudah Bar Yehshúah (Judes, Fill de Jesús)
* Matthiyah (Mateu)

El nom de Mariamne correspondria al de Maria Magdalena i el de Yehuda faria pensar que Jesucrist hauria tingut un fill, en acatament al mandat bíblic del “creixeu i multipliqueu-vos” que en aquella època practicaven els jueus. Els altres noms casen a la perfecció amb la família de Maria i Josep, on Mateu seria germà o cosí de Jesús.

Si ens donés per ‘excavar’ una mica més, arribaríem a un detall encara més sorprenent: el doctor Carney Matheson, del laboratori d’ADN antic de la Lakehead University d’Ontario, Canadà, va aconseguir extreure l’ADN mitocondrial que revela la línia materna, i va trobar que les tombes trobades eren estrictament familiars, amb l’excepció de Jesús i Maria Magdalena. Això vol dir que no eren germans, ni mare i fill, ni pare i filla. I suggereix llavors el que el sentit comú imposa: eren marit i muller.

La tomba va ser descoberta el 28 de març de 1980 i l’Autoritat Israeliana d’Antiguitats (AIA) va informar de la troballa en un document amb aquest insípid títol: “Catàleg de osseres jueves a les col·leccions de l’Estat d’Israel”. Algú de ment desperta el va llegir, i un equip de la BBC de Londres va fer un primer documental el 1996, al que li va seguir el de Discovery el 2007 titulat “La tomba perduda de Jesús”. El director del documental que ens ocupa va ser el periodista investigador Simcha Jacobovici, autor d’un llibre amb el mateix títol.

Discovery Channel va finançar el projecte, tot i que crida l’atenció que va realitzar una única emissió el 4 de març de 2007 i després va enterrar el tema en l’oblit, potser a causa del tsunami de protestes religioses que va provocar, i en part perquè això podia traduir-se en pèrdues significatives d’audiència! Caldria veure de totes maneres quin altre tipus de pressions es van exercir, ja que no deixa de ser sorprenent que una descoberta tan extraordinària i amb tant pes científic, hagi perdut tot l’interès per als mitjans de comunicació.

La Tomba perduda de Jesús

Però el documental de Cameron va caure en mans del professor i ministre metodista James Charlesworth, del Seminari Teològic de Princeton, expert en el Nou Testament i encara escèptic en principi, qui va reunir a Jerusalem entre el 13 i el 16 de gener de 2008 a un equip de 50 arqueòlegs experts en ADN, estadística, ceràmica i llengües antigues. En aquests quatre dies es va passar de dir “és impossible que sigui la tomba de la família de Jesús”, a dir “és molt possible que ho sigui”!

La discussió no és poca cosa, ja que està lligada a un dels pilars de la fe catòlica, com és la resurrecció de Crist, i en pla de menor conseqüència teològica també tracta la possibilitat que Jesús s’hagués casat i deixat descendència. Pensem només en la dimensió que això tindria: Maria Magdalena… mare d’un fill de Jesús? És el que sembla advertir la ciència.

Sigui com sigui, qualsevol avenç científic notable passaria per desenterrar la tomba, i això implicaria demolir la part del conjunt residencial que li van edificar a sobre. Mentrestant els jueus residents a Talpiot Hills no tenen dificultat en agafar el son, ja que la religió que professen els diu que el seu Messies no ha arribat. Però, què podria passar en el món catòlic occidental si fetes les comprovacions de rigor, resultés que aquesta tomba va contenir en efecte les restes de Jesús de Natzaret i la seva família?

Elemental, estimat Watson: que caldria començar a reescriure la Biblia.

tag

Llançament del coet Falcon Heavy

Posted in: on 6 de febrer de 2018

Han passat gairebé dos anys des que SpaceX aconseguís per primera vegada (i després de molts intents fallits) aterrar la primera fase d’un dels seus coets Falcon 9 després de posar-los en òrbita. Ara planeja fer-ho amb el Falcon Heavy després del seu llançament de debut, però aquest cop serà un aterratge triple!

El dimarts 6 de febrer SpaceX intentarà moltes coses per primera vegada: llançar amb èxit el seu nou coet Falcon 9, que la nau arribi a l’òrbita de Mart i després s’endinsi a l’espai profund, posar el primer cotxe en l’espai (un Tesla, per descomptat) i aterrar la primera fase del Falcon Heavy després del seu retorn a la Terra.

Falcon 9

Un coet Falcon Heavy consta de tres coets basats en el disseny dels Falcon 9. Dit d’una altra manera, un Heavy és similar a tres Falcon 9, però en un sol coet! En posar la nau espacial en òrbita, cada un dels coets de la primera fase tornarà a la Terra per separat, el que significa que SpaceX intentarà un aterratge triple. Dos dels coets aterraran al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Cap Canaveral, mentre que el coet central aterrarà a la barcassa automatitzada “Of Course I Still Love You”, enmig de l’oceà.

El llançament de prova es durà a terme el dimarts 6 de febrer a les 19:30 hora catalana, i podria ser un gran dia per Elon Musk i la nova carrera espacial privada.

Podreu seguir el llançament en directe des d’aquí mateix:

Si tot va bé, el gegantí coet Falcon Heavy, amb el qual l’empresa privada SpaceX confia en realitzar en el futur missions a Mart, s’enlairarà aquest dimarts des del Centre Kennedy de la NASA a Cap Canaveral (Florida) per a un viatge de prova en el qual per primera vegada es posarà en l’espai un automòbil . Si les condicions meteorològiques i tècniques ho permeten, el Falcon Heavy iniciarà l’enlairament del seu vol inicial avui a les 19:30 hora d’aquí.

El president de SpaceX, Elon Musk, que al seu torn dirigeix la firma automobilística Tesla, ha confirmat avui al seu compte de Twitter que “tots els sistemes tenen llum verda per al llançament”. Amb aquest viatge es tracta de provar si el Falcon Heavy, de 70 metres d’alt i amb capacitat per a transportar més de 66 tones, pot servir per portar càrrega útil a l’espai.

Un automòbil elèctric Tesla de color vermell serà la càrrega que el Falcon Heavy deixarà en una òrbita propera a Mart si la missió es desenvolupa com està previst. L’última prova abans del llançament d’aquest dimarts va tenir lloc el 24 de gener, va ser reeixida i va consistir en l’encesa dels 27 motors del coet de forma simultània. Com passa amb els llançaments dels altres coets de SpaceX, s’espera recuperar tres dels acceleradors que projectaran la nau a l’espai.

El d’avui és un dels llançaments més esperats des de les missions Apol·lo (1961-1972) que van portar l’home a la Lluna, tant que s’han posat entrades a la venda per presenciar-de prop i s’espera que milers de persones acudeixin a Cap Canaveral.

Precisament el Falcon Heavy està muntat a la plataforma LC-39A del Centre Espacial John F. Kennedy de la NASA, la mateixa des de la qual es van enlairar les missions Apol·lo.

L’objectiu d’SpaceX és utilitzar el gegantí coet per portar a l’espai satèl·lits més pesats i fins i tot, en un futur, a humans, gràcies a la seva potència i capacitat només superada pel mític coet Saturn V, que va llançar les missions Apol·lo en la dècada de els 60 i els 70. El Falcon Heavy viatjarà a l’espai a una velocitat de 11 quilòmetres per segon.

tag

Marató Messier al Mas Roig II

Posted in: on 1 de febrer de 2018

La ja tradicional Marató Messier és una activitat conjunta de l’Associació Astronòmica de Girona i d’Astrobanyoles.

Completar aquesta marató requereix veure en una sola sessió d’observació, del vespre fins a la matinada, tots els 110 objectes del catàleg de l’astrònom francès del segle XVIII Charles Messier.

Tot i semblar desencoratjador, per als maratonians de l’hemisferi nord sovint hi ha caps de setmana, prop de l’equinocci de primavera, amb nits sense Lluna favorables per a completar la tasca.

Així, t’animem a compartir amb nosaltres aquesta experiència d’intentar observar 110 meravelles del cosmos el proper dia 17 de març.

Us hi esperem a partir que el Sol es pongui! El camp d’observació està detallat al mapa, serà al Mas Roig II de Llagostera.

Desplegarem diversos telescopis equipats amb càmeres per tal de poder observar també, directament a la pantalla de l’ordinador, les galàxies, nebuloses i cúmuls que aniran desfilant un rere l’altra davant nostre.

Així tothom podrà observar còmodament aquests objectes tan febles i esquius i, fins i tot, emportar-se’ls posats, fotografiant amb el mòbil directament la pantalla de l’ordinador mostrant en temps real l’objecte observat.

Com a exemple del que hem anomenat “CCD visual”, podeu veure com queda amb Instagram (requadre blanc) una supernova detectada a la galàxia M82. Teniu la supernova pràcticament centrada.

Supernova a M82 el dia 22 de febrer de 2014

Per a facilitar la tasca dels maratonians, convé saber l’ordre en què hem d’observar els objectes. Hi ha diverses eines que ens permeten personalitzar la nostra pròpia taula d’observació ben acurada, que cal seguir bé si no ens volem perdre cap objecte i també fotografiar-lo. Podeu consultar tant la llista d’objectes a observar i la seva localització amb aquestes guies: OBJECTES EN ORDRE D’OBSERVACIÓ, GUIA i MAPES.

I, és clar, en les pauses entre Messiers observarem també altres objectes, com la Nebulosa de l’Esquimal.

Aquesta és una de les meves nebuloses preferides, des que la vaig veure per primera vegada en un llibre d’astronomia als llunyans anys 80. És molt petita i feble i costa d’observar i en aquella època les fotografies mostraven clarament perquè a NGC 2392 també se l’anomena “Nebulosa de l’Esquimal”. Podeu veure la imatge que em va impactar fa tant de temps en el quadre inferior dret d’aquesta composició.

Eskimo Nebula el dia 22 de febrer de 2014

Aquesta imatge, com l’anterior de la supernova a M82, està obtinguda d’una sola fotografia. En aquest cas l’exposició va ser de 60 segons, per a M82 van ser només 20 segons. Vaig utilitzar una CCD a color senzilla, l’Atik 16IC a focus primari del meu telescopi Meade LX200R, de 10 polzades.

Els resultats de l’observació i captura d’imatges amb la tècnica de CCD visual, on prioritzem la velocitat en el canvi d’objectes, són prou interessants, tenint en compte que normalment en tractar-se d’una sola fotografia de molt poca exposició la qualitat quedarà sempre molt limitada. Però a canvi podrem gaudir d’una observació del cel molt sensible i ràpida, gairebé en temps real, especialment indicada per agilitzar l’observació dels objectes de la Marató Messier.

Una marató que també podeu conèixer de forma excepcional mitjançant aquesta fantàstica sèrie d’articles, de ben segur la millor informació sobre el Catàleg Messier en català. I us proposo començar el viatge pel final que ha triat el seu autor, en Dídac López. Per a navegar d’objecte a objecte podeu fer servir el cercador.

Animeu-vos a acompanyar-nos! Gairebé tocarem el cel profund!

Rafael Balaguer Rosa.

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Docufòrum, “Aliens a la Lluna”

Posted in: on 1 de febrer de 2018

El Docufòrum serà una activitat bimensual que busca potenciar el debat sobre diversos temes que en principi són potencialment polèmics. Així, es visionarà un documental sobre alguna temàtica amb rerefons científic i cultural, no sempre relacionada amb l’astronomia, que pugui servir per reflexionar sobre molts diversos àmbits des de diferents punts de vista: els que es plantegen des del documental i els que, sobretot, plantegi el públic assistent.

Un cop vist l’audiovisual, es debatrà sobre el seu contingut i totes les opinions seran benvingudes. Tot seguit, el debat també pot continuar en un sopar opcional.

El primer docufòrum serà el proper dia 10 de febrer, a les 19:00 al Centre Cultural Can Roig, C/ Lleó I, 2 de Llagostera.

Visionarem i debatrem sobre el documental “Aliens a la Lluna”.

La ciència ha aconseguit cotes impensables en el que a investigació espacial es refereix, portant els ulls de la humanitat fins als confins del Sistema Solar i molt més enllà, a la recerca de donar respostes al desconegut. No obstant això, encara hi ha infinitat de qüestions que s’escapen al nostre coneixement, fins i tot en el nostre propi veïnat. ‘Aliens a la Lluna’, un especial de dues hores de durada de Discovery Channel, és un acurat catàleg d’incògnites que no han estat resoltes, especialment pel què a la vida extraterrestre es refereix. El programa mostra que hi ha evidències que, tot i no haver aconseguit el suport dels científics ni el reconeixement de les institucions governamentals, no poden ser ignorades.

De la mà d’investigadors, historiadors, periodistes, experts en assumptes paranormals, geòlegs, testimonis de fenòmens OVNI i membres de les forces armades nord-americanes, ‘Aliens a la Lluna’ repassa les més misterioses proves d’intel·ligència extraterrestre en el nostre entorn, fenòmens als que la ciència encara no ha sabut donar una resposta, i que inclouen des de petjades i construccions a la Lluna, que fan pensar en l’existència de colònies extraterrestres al nostre satèl·lit, fins albiraments de naus en la nostra atmosfera. Tot un desplegament de proves que faran les delícies dels aficionats als misteris sense resoldre i als amants de les conspiracions.

Després de ser sotmeses a l’exhaustiva anàlisi de l’ordinador, el programa mostra fotografies i pel·lícules d’arxiu de tots aquests fenòmens sense explicació, la majoria dels quals, parlen per si mateixos i inciten al dubte raonable.

Aliens a la Lluna

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag