bub
Blog

Oposició de Mart

Posted in: on 16 de maig de 2016

Per a tots els/les que som víctimes de la “martmania”… aquest any estem de sort!

Comparació de Mart amb la Lluna durant 2016

El dia 22 de maig de 2016 Mart arriba a la seva oposició, en un dels moments de màxima proximitat a la Terra.

En aquest moment la lluentor aparent de Mart arribarà a la magnitud -2.05 i es trobarà a la constel·lació d’Escorpí, una mica per sota de la Lluna plena a l’horitzó sud-est.

La distància a la Terra serà de només 0,51 Unitats Astronòmiques = 76.500.000 quilòmetres. El diàmetre aparent de Mart serà de 18″.

Les oposicions de Mart ocorren quan el planeta Terra, en la seva òrbita interior, passa entre el Sol i el planeta Mart. A causa de les òrbites dels dos planetes, això passa aproximadament cada 2 anys i 2 mesos (26 mesos).

Oposicions de Mart fins al 2018

I aquestes són precisament les millors oportunitats per observar el planeta vermell. Atès que Mart és un planeta molt petit, la meitat que la nostra Terra, hem d’aprofitar quan el tenim ben a prop per apuntar els nostres telescopis i espiar als nostres veïns!

Una de les més favorables, tal i com es pot observar en el gràfic anterior, va ser la del 2003. Encara recordo amb emoció com observàvem Mart pràcticament cada nit, immortalitzant aquells instants amb una senzilla webcam acoblada als telescopis. Us deixo aquí un recull de fotografies de l’estiu de 2003.

Recull d'imatges de Rafael Balaguer. Oposició de Mart 2003

L’ocasió s’ho valia! Aquella era l’oposició més favorable des de feia uns 60.000 anys, quan Homo neanderthalensis habitava una Europa dominada pel gel i, de ben segur, s’emocionava com nosaltres observant Mart…

Neandertals observant Mart

I durant aquests dies previs del mes de maig ja podem observar Mart, com un petit però relativament molt brillant ja, puntet vermell proper a l’estel Antares, de la constel·lació de l’Escorpí. Curiosament Antares vol dir “com Mart”. Enguany els trobarem junts al cel!

A la data de l’oposició el 22 de maig, Mart brilla unes 7 vegades més brillant que Saturn, i unes 17 vegades més brillant que l’estrella vermella Antares. Els antics probablement li va donar aquest nom “com Mart” a causa de la similitud de color entre l’estrella i el planeta vermell.

Després de l’oposició, Mart començarà a disminuir la brillantor. Ara mateix Mart ja iguala
la brillantor de Júpiter, en l’actualitat l’objecte més brillant al cel de la nit (ja que Venus està ara darrere del Sol).

Si disposem d’un telescopi ja podrem distingir alguns detalls al disc del planeta si l’estabilitat atmosfèrica és bona. Podrem observar el casquet polar i diverses formacions d’albedo. Simulació de l'aspecte de Mart el dia 21 de maig de 2016, a les 23:00

I si voleu saber quins detalls teniu a l’abast dels vostres oculars i càmeres, una eina gratuïta que ens permet gaudir de la geografia marciana de forma senzilla és el programa Mars Previewer II, amb el que podreu obtenir simulacions com aquesta que us adjunto.

Si disposem de software més avançat el detalls resulten molt més espectaculars, com els d’aquesta altra simulació. En ambdós casos el gràfic mostra Mart el dia 21 de maig a les 23:00 hora local.

Simulació de l'aspecte de Mart el dia 21 de maig a les 23:00 hora local

Però si no disposeu de telescopi, el dissabte 21 de maig podeu venir a observar Mart amb l’Associació Astronòmica de Girona, que obrirà les portes de l’observatori Can Roig per tal que tothom pugui veure Mart com no l’ha vist mai!

En primer lloc a les 22:00, Rafael Balaguer Rosa, president de l’Entitat, farà una breu explicació sobre Mart per, tot seguit, visionar una espectacular col·lecció d’imatges de Mart en 3D.

En acabar, el públic podrà pujar a la cúpula a veure els nostres equips i conèixer l’observatori i també podrà observar Mart i la Lluna a través de diversos telescopis que l’Associació desplegarà a la plaça August Vidal, la plaça de la Biblioteca Julià Cutiller, a on està el nostre observatori.

Aquesta és una activitat gratuïta i oberta a tothom. Depenent de l’afluència de públic i atesa la capacitat de la sala d’actes, la xerrada i la projecció en 3D s’aniran repetint de 22:00 a 24:00.

No us ho perdeu, Mart us estarà esperant! Vine a veure Mart com no l’has vist mai!

Podeu veure imatges d’aquesta mateixa activitat al 2014 aquí.

Si voleu veure imatges de la nostra activitat de 2012 podeu fer click aquí.

També, pots afegir-te a l’esdeveniment a Facebook.

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Pint Of Science – Evolució Humana

Posted in: on 15 de maig de 2016

Pint of ScienceEl festival Pint of Science té com a objectiu oferir xerrades interessants, divertides, importants, sobre les últimes investigacions científiques, en un format accessible al públic. I tot això en un bar! S’ofereix una plataforma que permet a la gent discutir la investigació amb les persones que la porten a terme.

Pint of Science és una organització sense ànim de lucre, dirigida per voluntaris, i que va ser creada per una comunitat d’investigadors de postgrau i postdoctorals l’any 2012. El festival se celebra anualment durant tres dies simultàniament en bars de tot el món.

El primer festival Pint of Science es va dur a terme l’any 2012 al Regne Unit. L’any passat va ser la primera vegada que es va realitzar a Espanya. Enguany el festival tindrà lloc les nits del dilluns 23 de maig al dimecres 25 de maig. Se celebrarà simultàniament en varis països del món i en més de vint ciutats d’Espanya, entre elles Girona per primera vegada, promogut per AstroGirona.

La temàtica del Pint of Science de dilluns 23 ens submergirà en l’evolució humana: 
Lloc: Context Llibreria-cafè

 

19:30
TECNOLOGIA PREHISTÒRICA
 per Antoni Palomo Pérez

Tecnologia prehistòricaL’estudi de la tecnologia prehistòrica és una font enorme d’informació sobre les pràctiques socials I econòmiques dels grups de la prehistòria. La manca de documentació escrita atorga als artefactes lítics, ossis…un paper primordial per a fer interpretacions de les formes de vida del passat.

La xerrada expressarà d’una forma pràctica i experimental diferents mètodes de treball de la pedra per a confeccionar instruments en pedra emprant tècniques prehistòriques.

 

Antoni PalomoAntoni Palomo Pérez
Universitat Autònoma de Barcelona, Arqueolític
http://www.arqueolitic.com/
http://www.uab.cat/

 

 

21:00
SÓC UN SIMI I TU TAMBÉ
 per Miquel Llorente

Sóc un simi i tu tambéL’ésser humà inicia la seva història evolutiva fa uns 65 milions d’anys amb l’aparició dels primers primats. Des d’aleshores, totes les espècies de l’ordre han compartit característiques biològiques, morfològiques i etològiques fins als nostres dies. Els primats són un ordre format actualment per 488 espècies (quasi 700 taxons) distribuits pel Neotròpic, Àfrica, Àsia i Madagascar.

Durant la trobada revisarem algunes de les característiques principals que compartim amb tots els primats ―inclosos els humans i especialment amb els simis― a nivel morfològic, sensorial, cognitiu i social. Els humans som una espècie recent de «simi» sorgida fa uns 180-200.000 anys al continent africà. Però, què ens fa humans? Existeix algún tret o característiqca que ens defineixi com a espècie i que ens separi de la resta de primats? Hi ha alguna forma singular d’esdevenir humans? O, potser és recomanable mirar cap endarrera i tenir en compte la nostra història evolutiva per tal de poder ser coherents des d’un punt de vista biològic i com a espècie amb el nostre llegat evolutiu? La primatologia, l’etologia i la psicologia comparada poden ajudar-nos a trobar la resposta a aquestes qüestions. Al cap i a la fi intentarem reflexionar sobre si possiblement hi hagi unes petites grans diferències que ens facin humans.

Miquel LlorenteMiquel Llorente Espino
Unitat de Recerca i Etologia, Fundació Mona; i també a Institut de Recerca i Estudis en Primatologia – IPRIM
http://www.primatologia.net
http://www.fundaciomona.org
http://www.institutprimatologia.com

 

L’activitat tindrà lloc al Context Llibreria-cafè. Entrada gratuïta, consumicions a part. AFORAMENT MOLT LIMITAT.

Podeu trobar més informació sobre el festival al web de Pint of Science, així com els programes d’altres ciutats com Barcelona, molt recomanable!

També us podeu apuntar a l’esdeveniment de Facebook.

Us hi esperem!!

tag

Pint of Science – Química i matemàtica

Posted in: on 14 de maig de 2016

Pint of ScienceEl festival Pint of Science té com a objectiu oferir xerrades interessants, divertides, importants, sobre les últimes investigacions científiques, en un format accessible al públic. I tot això en un bar! S’ofereix una plataforma que permet a la gent discutir la investigació amb les persones que la porten a terme.

Pint of Science és una organització sense ànim de lucre, dirigida per voluntaris, i que va ser creada per una comunitat d’investigadors de postgrau i postdoctorals l’any 2012. El festival se celebra anualment durant tres dies simultàniament en bars de tot el món.

El primer festival Pint of Science es va dur a terme l’any 2012 al Regne Unit. L’any passat va ser la primera vegada que es va realitzar a Espanya. Enguany el festival tindrà lloc les nits del dilluns 23 de maig al dimecres 25 de maig. Se celebrarà simultàniament en varis països del món i en més de vint ciutats d’Espanya, entre elles Girona per primera vegada, promogut per AstroGirona.

La temàtica del Pint of Science de dimarts ens submergirà en la química i la matemàtica d’una manera ben especial:
Lloc: Context Llibreria-cafè

 

19:30
LA QUÍMICA PINTA BÉ
per Josep Duran

La química pinta bé

Es realitzaran experiments de química recreativa amb la intenció d’acostar aquesta ciència a un públic no expert.

Amb aquesta intenció es proposaran experiments no perillosos i alhora sorprenents.

Josep Duran
Josep Duran i Carpintero
Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital. Departament de Química. Universitat de Girona
http://www.reacciona.cat
http://www.itinerariquímic.cat
http://www.c4d.udg.edu

 

 

21:00
GEOMETRIA DE LES BOMBOLLES DE SABÓ
per Anton Aubanell

Geometria de les bombolles de sabóTots hem jugat alguna vegada amb bombolles de sabó! Tot sembla molt simple, però darrera aquestes innocents i divertides figures s’hi amaga un formidable entramat matemàtic. Es tracta d’un àmbit “màgic” on convergeixen, per un costat, components recreatius, lúdics, divertits, que ofereixen un gran efecte motivador i, per l’altre, la constatació de les possibilitats que ofereix la matemàtica per explicar, descriure i predir fenòmens naturals.

Primer farem un cop d’ull al fonament físic que es troba en la base del model matemàtic que es manejarà i després experimentarem amb les figures obtingudes entre plaques planes projectables i amb estructures tridimensionals. Així tractarem aspectes matemàtics a través de la interacció amb les formes atractives i sorprenents que ens ofereixen les bombolles de sabó.

Anton Aubanell
Anton Aubanell Pou
Professor de secundària i professor de la Facultat de Matemàtiques de la UB
http://www.xtec.cat/~aaubanel/

 

 

L’activitat tindrà lloc al Context Llibreria-cafè. Entrada gratuïta, consumicions a part. AFORAMENT MOLT LIMITAT.

Podeu trobar més informació sobre el festival al web de Pint of Science, així com els programes d’altres ciutats com Barcelona, molt recomanable!

També us podeu apuntar a l’esdeveniment de Facebook.

Us hi esperem!!

tag

Pint Of Science – Astronomia

Posted in: on 6 de maig de 2016

Pint of ScienceEl festival Pint of Science té com a objectiu oferir xerrades interessants, divertides, importants, sobre les últimes investigacions científiques, en un format accessible al públic. I tot això en un bar! S’ofereix una plataforma que permet a la gent discutir la investigació amb les persones que la porten a terme.

Pint of Science és una organització sense ànim de lucre, dirigida per voluntaris, i que va ser creada per una comunitat d’investigadors de postgrau i postdoctorals l’any 2012. El festival se celebra anualment durant tres dies simultàniament en bars de tot el món.

El primer festival Pint of Science es va dur a terme l’any 2012 al Regne Unit. L’any passat va ser la primera vegada que es va realitzar a Espanya. Enguany el festival tindrà lloc les nits del dilluns 23 de maig al dimecres 25 de maig. Se celebrarà simultàniament en varis països del món i en més de vint ciutats d’Espanya, entre elles Girona per primera vegada, promogut per AstroGirona.

La temàtica del Pint of Science de dimarts ens submergirà en la química i la matemàtica d’una manera ben especial:
Lloc: Context Llibreria-cafè

19:30
METEORITS: MOSTRES ARRIBADES DELS REMOTS RACIONS DEL SISTEMA SOLAR
pel Dr. Josep Ma Trigo

Meteorits
La societat té una gran inquietud en conèixer més sobre l’espai que ens envolta. En aquesta xerrada s’explicaran les diferències entre un asteroide, un bòlid i un meteorit, concetes que solen portar a confusió. També es donarà a conèixer el valor científic que té la troballa d’un meteorit, i com es pot obtenir informació de la formació del Sistema Solar a partir d’ells.

Dr. Josep Ma Trigo
Dr. Josep M. Trigo Rodríguez
Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)
http://www.ice.cat/direct/trigo

 

 

21:00
DE QUÈ FA OLOR LA LLUNA?
per Rafael Balaguer i Xavier de Palau

De què fa olor la Lluna?Aquesta experiència multisensorial total començarà amb una xerrada diferent sobre la Lluna, en la qual descobrirem els aspectes més curiosos i desconeguts del nostre satèl·lit i podrem fins i tot olorar-la i escoltar directament com sona!

LA MÚSICA DE SELENE és una xerrada-demostració de com es pot transformar l’espectre de llum reflectida pel nostre satèl·lit en música a través d’un complexe algorisme, donant un resultat espectacular. Un exemple de com la ciència aporta nous llenguatges a l’art i alhora com s’obté una visió diferent de lluna a través del sentit de l’oïda. Una altra manera d’assaborir la ciència a través de l’art.

Al finalitzar les xerrades hi haurà observació amb telescopis a la plaça, oberta a tothom.

Anton Aubanell

 

Xavier de Palau i Juncà
Membre d’AstroBanyoles (Associació Astronòmica de Banyoles i el Pla de l’estany)
http://www.xavierdepalau.net
http://www.astrobanyoles.com

 

 

Rafael Balaguer

 

Rafael Balaguer Rosa
President de l’Associació Astronòmica de Girona
http://www.telurium.net
http://www.astrogirona.com

 

 

 

L’activitat tindrà lloc al Context Llibreria-cafè. Entrada gratuïta, consumicions a part. AFORAMENT MOLT LIMITAT.

Podeu trobar més informació sobre el festival al web de Pint of Science, així com els programes d’altres ciutats com Barcelona, molt recomanable!

També us podeu apuntar a l’esdeveniment de Facebook.

Us hi esperem!!

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Posted in: on 1 de maig de 2016

La Lluna ha exercit des de l’inici dels temps una poderosa influència sobre els éssers humans. De fet, en bona part és gràcies a la nostra germana còsmica que la mateixa vida sobre la Terra va esdevenir possible i tal i com la coneixem avui.

La Lluna amb el telescopi de l'Observatori Can Roig. Rafael Balaguer

Dominadora de la nit, de cicle implacable, va esdevenir tant origen del calendari com deessa, rols que, entre altres, encara ara representa.

Per això des de sempre els humans hem estat en major o menor mesura “llunàtics”. Des dels més mítics i màgics licantrops, als primers xamans i als moderns científics.

Científics i filòsofs com els membres de la Societat Lunar, un club de debat de prominents emprenedors, filòsofs de la naturalesa i intel·lectuals que es reunien regularment entre 1765 i 1813 a Birmingham, Anglaterra. Al començament el grup es va anomenar “Cercle Lunar”, fins que al 1775 van adoptar el nom de “Societat Lunar”. El nom de la societat provenia de la pràctica d’organitzar les seves reunions en nits de lluna plena. Com que no hi havia il·luminació als carrers, la llum extra als carrers (fins a un 7% de la llum solar) feia el camí de tornada a casa més fàcil i segur. I és clar, els seus membres s’autodenominaven “llunàtics”. Entre altres seus, les reunions es feien sovint a la casa d’Erasmus Darwin, l’avi del gran Charles Darwin. De ben segur que la influència de l’avi i de retruc de la filosofia “lunar” es va deixar sentir en el caràcter inquiet i científic d’una de les persones que més han canviat el nostre món. Sempre, la Lluna…

A la Barcelona del segle XXI la Lluna no il·lumina les nostres vides com abans, però sí que brilla com sempre i com a anècdota personal us comentaré que recordo amb certa nostàlgia haver participat en algunes sessions hereves d’aquesta Societat Lunar, al mateix Castell dels Tres Dragons. Debats científics en la biblioteca de l’antic Museu de Zoologia… no es podria haver trobat un lloc més adient…

Però deixem de somiar i posem els peus de nou a la… Lluna! Precisament per renovar el nostre vincle amb Selene us proposem gaudir d’una nit de Lluna i astronomia. Es tracta de la Nit Internacional d’Observació de la Lluna. És un esdeveniment anual que busca animar la gent a mirar cap amunt i deixar-se captivar per la nostra veïna còsmica.

International Observe The Moon Night

Tant a ull nu com a través dels telescopis més sofisticats, tots els anys el mateix dia, astrònoms arreu del món duem a terme esdeveniments i activitats que celebren la nostra Lluna i apropen als ciutadans la importància de la Lluna en la cultura, la història, la ciència i l’exploració.

Enguany l’Associació Astronòmica de Girona participarà en aquesta nit màgica amb tres activitats simultànies. En totes, el dia 8 d’octubre de les 20:30 en endavant podrem observar amb els nostres telescopis la Lluna i el planeta Saturn abans que no desapareguin sota l’horitzó.

Per una banda, obrirem les portes de la seu d’Astrogirona, l’Observatori Can Roig, situat al C/ Lleó I, 2 de Llagostera, a la Biblioteca Julià Cutiller. En cas de mal temps, s’oferirà una conferència o activitat alternativa al mateix Centre Cultural Can Roig.

I per arribar a més gent també desplegarem els nostres equips en un camp d’observació a l’Escala, a primera línia de mar, a l’aparcament de La Punta de l’Escala.

I també a Girona, al Pont de Sant Feliu, a tocar del Cul de la Lleona.

Evidentment, totes les activitats seran de franc. Te les perdràs? Vine a renovar el teu vincle amb el cel amb nosaltres, et sentiràs de nou ben “llunàtic/a”!

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Trànsit de Mercuri

Posted in: on 30 d'abril de 2016

El proper 9 de maig, les taques solars que eventualment siguin visibles en el disc solar estaran acompanyades per una petita silueta planetària, molt més fosca.

Trànsit de Mercuri del 9 de maig de 2016

Durant més de set hores, els habitants de la Terra podrem observar el trànsit de Mercuri per davant del Sol! L’esdeveniment en la seva totalitat serà visible des de la major part de Sud-amèrica, Europa occidental i l’est d’Amèrica del Nord. Per a la resta del continent americà, el trànsit començarà abans de la sortida del Sol.

Els trànsits de Mercuri i Venus són un fenomen astronòmic bastant infreqüent. En el cas de Mercuri, es produeix una mitjana de 13 trànsits cada segle. L’últim trànsit de Mercuri va ocórrer en 2006. En comparació, els trànsits de Venus ocorren en parells (els últims van ser en 2004 i 2012), amb intervals de més d’un segle fins al següent parell. La diferència principal entre les dues temporades és que en els trànsits de Maig Mercuri està mes prop de la Terra i el seu diàmetre és una mica més gran que durant els trànsits de novembre. (12 segons d’arc, enfront dels 10″ de novembre).

L’últim trànsit de Mercuri que es va produir va ocórrer el 06-11-2006, per desgràcia, no es va poder veure des de Catalunya. L’anterior va tenir lloc el 07-05-2003 i sí que al vam poder observar perfectament, com es pot apreciar en aquesta imatge de Carles Valentí on Mercuri apareix a dalt.

Trànsit de Mercuri del 7 de maig de 2003

13 anys després, tornem a tenir una altra oportunitat d’observar aquest curiós fenomen des de la nostra localitat.

El proper trànsit de Mercuri serà l’11 de novembre de 2019 i des de la península serà visible només en part, ja que el Sol s’ocultarà abans que el trànsit hagi acabat.El proper trànsit de Mercuri visible d’inici a fi des de Catalunya serà el dia 1 de juliol de 2039.

El mapa mostra les zones des de les que es podrà observar el trànsit de Mercuri del 9 de maig de 2016. L’esdeveniment en la seva totalitat serà visible des de la major part de Sud-amèrica, l’est d’Amèrica del Nord i Espanya. Per a la resta del continent americà, el trànsit començarà abans de la sortida del Sol, per la qual cosa no seran visibles el primer i segon contactes.

Mapa de visibilitat del trànsit

L’òrbita de Mercuri es troba inclinada uns 7° respecte a la del nostre planeta, pel que Mercuri intersecta el plànol de l’òrbita terrestre, denominat eclíptica, en dos punts o nodes, un al voltant del 8 de maig (node ​​descendent) i el 10 de novembre (node ​​ascendent).

Esquema dels trànsits de Mercuri

Els trànsits ocorren quan Mercuri està creuant un d’aquests nodes i a més es troba en conjunció inferior, és a dir, quan les posicions del Sol, Mercuri i la Terra descriuen una línia recta en l’espai, amb els tres cossos en aquest ordre.

Un altre factor amb importants conseqüències en les característiques dels trànsits de Mercuri és la seva elevada excentricitat orbital, que fa que la distància entre el planeta i el Sol variï de 46 a 70 milions de quilòmetres. Durant el seu periheli, la velocitat orbital de Mercuri (59 quilòmetres per segon) és gairebé un 50% més ràpida que en el seu afeli (38,9 quilòmetres per segon).

Això fa que la probabilitat que es produeixi un trànsit durant novembre sigui gairebé dues vegades més gran que durant maig, quan Mercuri és a punt d’arribar a l’afeli. Al desplaçar-se més lentament en la seva òrbita, resulta menys probable que Mercuri creuï el node descendent durant una conjunció inferior.

La velocitat orbital variable, sumada a les diferents trajectòries aparents de Mercuri a través del disc solar, fan que la durada de cada trànsit sigui diferent, podent a durar fins a unes 9 hores.

Els principals esdeveniments a observar durant un trànsit de Mercuri són anomenats contactes. Es tracta de quatre moments en què les circumferències dels discos de Mercuri i el Sol són tangents entre si, és a dir, estan en contacte en un sol punt.

Contactes

Aquestes etapes són anàlogues als que poden observar-se en un eclipsi anular de Sol:

Primer contacte (I): Marca l’inici del trànsit, quan el disc del planeta “toca” per primera vegada el limbe solar. Resulta difícil determinar el moment exacte en què això passa, però pocs segons després, el planeta pot ser percebut com una petita mossegada al limbe perfectament circular del Sol.
Segon contacte (II): És el moment en que el disc fosc del planeta creua per complet el limbe solar, i a partir de llavors resulta visible en la seva totalitat per davant del Sol. Durant les hores següents, la silueta del planeta travessa lentament el brillant disc solar.
Trànsit màxim: L’instant en què els centres del Sol i de Mercuri estan separats per la menor distància angular.
Tercer contacte (III): El planeta torna a “tocar” el costat oposat del limbe solar després d’haver travessat el seu disc.
Quart contacte (IV): El disc del planeta finalment “surt” del disc solar per complet, donant per finalitzat el trànsit i tornant-se novament invisible.
Els contactes I i II defineixen l’anomenada fase d’ingrés, i els contactes III i IV conformen la fase de graduació (sortida) del trànsit.

Les observacions dels contactes I i IV sempre tindran un petit marge d’error, ja que Mercuri només és visible després del contacte I i abans del contacte IV. No obstant això, si es compta amb un filtre solar H-alfa (hidrogen alfa), el planeta pot resultar visible abans d’ingressar al disc solar, en passar per davant d’alguna prominència solar o l’cromosfera, abans i després dels contactes I i IV respectivament.

Just després del contacte II, i de nou just abans del contacte III, és probable que s’observi l’efecte òptic anomenat “gota negra”: en aquest moment, una petita “llàgrima” negra sembla connectar el disc de Mercuri amb el limbe del Sol, cosa que dificulta determinar amb precisió el moment exacte de tots dos contactes. La gota negra és un fenomen òptic visible durant un trànsit de Venus i, en menor mesura, en un trànsit de Mercuri.

Gota negra, trànsit de Venus, foto de Juan Carlos Casado

Tot i que fa anys es pensava que això era a causa de l’atmosfera de Venus, avui dia se sap que és un efecte òptic produït per les males òptiques i telescopis petits. Segons s’utilitzin millors instruments i de més obertura, l’efecte de la “gota negra” disminueix fins arribar a desaparèixer.

Gota negra i detecció de l'atmnosfera de Venus

Mercuri és el planeta més petit del sistema solar, amb un diàmetre de 4879 km (similar al satèl·lit de Júpiter “Cal·listo”). Mercuri és una mica més gran que la nostra Lluna. Mercuri dóna una volta al Sol cada 88 dies, però només quan passa per un dels nodes, pot produir un trànsit, ja que l’òrbita de Mercuri està inclinada i només en línia amb la de la Terra al maig o al novembre. Depenent de si el trànsit passa al novembre o al maig, la mida visual de Mercuri pot variar entre els 10″o 12″, per tant, en els trànsits de Maig, Mercuri es veu una miqueta mes gran. També passa que en els trànsits de novembre, Mercuri es mou un 50% més ràpid que al maig, atès que es troba en el periheli. Els trànsits de novembre són el doble de freqüents que els de maig.

Mercuri comparativament

En el trànsit del 9 de maig de 2016 Mercuri trigarà 3 minuts i mig a “creuar” completament el limbe solar i una mica més de 3 minuts en tornar a “creuar-lo per sortir”.

El següent gràfic mostra els temps de cada un dels quatre contactes i el moment de trànsit màxim. Totes les hores estan expressats en Temps Universal (TU).

Horaris en Temps Universal

És important aclarir que els temps de contacte són geocèntrics, és a dir, estan calculats per a un observador hipotètic situat al centre de la Terra. De totes maneres, els temps de contacte locals no han de diferir en més de 2 minuts per a qualsevol ubicació del planeta des d’on sigui visible el trànsit. Això es deu a l’efecte de la paral·laxi: el disc de Mercuri pot variar fins a gairebé 16 segons d’arc la seva posició en el firmament, depenent de la localització geogràfica exacta de l’observador.

En aquesta taula podeu consultar els temps exactes (en hora local) per al nostre observatori, situat a Llagostera (Girona).

Temps en hora local per a Llagostera, Girona

Si vols calcular amb exactitud els horaris en què es produirà cada un dels contactes des de la teva ubicació particular, et recomanem fer clic aquí per utilitzar el mapa interactiu creat per l’astrònom francès Xavier M. Jubier.

En ser tan petit Mercuri, s’ha de tenir cura de no confondre’l amb una taca solar.

Com ho diferenciem? Una de les diferències més notables és que es tracta d’un petit cercle perfecte, les taques solars normalment solen tenir formes irregulars.

Finalment, A diferència d’una taca solar, Mercuri es mou relativament ràpid per davant del Sol. En aquesta ocasió trigarà gairebé 7 hores i mitja a “creuar-lo”. Les taques solars estan fixes sobre la superfície del Sol i el lleu moviment que es pot apreciar és per la pròpia rotació solar. En resum, si en 5 o 10 minuts s’ha mogut una miqueta, és Mercuri, si segueix al mateix lloc, és una taca solar.

Les taques solars, normalment tenen una zona mes fosca que una altra, anomenada penombra, en Mercuri això no passa. I hi ha moltes taques solars que es veuen molt més grans que Mercuri!

A si que, si veus una taca negra al Sol aquest dia … ESPERA !!! Fixa’t una mica més i esbrina si es tracta realment de Mercuri o d’una taca solar.

Una cosa que hem de notar en observar el trànsit, és que encara que Mercuri es desplaçarà en línia recta, visualment des de Catalunya, semblarà que ho fa en un revolt. Això es deu al fet que en passar el Sol pel meridià sud, canvia la nostra perspectiva.

Recorregut de Mercuri per davant del Sol

Des de la perspectiva del nostre planeta, el diàmetre aparent de Mercuri (d’uns 12,1 segons d’arc) serà unes 158 vegades menor al del Sol. Per això, és recomanable fer servir un telescopi amb un augment entre 50x i 100x per observar l’esdeveniment, amb les ulleres especials per veure eclipsis no serà suficient per detectar Mercuri. En termes generals, els requeriments visuals i fotogràfics són similars als necessaris per observar taques solars i eclipsis de Sol: el telescopi ha de comptar amb els filtres adequats per permetre una observació segura!

ATENCIÓ! Mirar directament al Sol pot provocar danys immediats, indolors i irreversibles als ulls, i fins i tot causar ceguesa permanent. Si utilitzem mitjans òptics, cal posar el filtre tapant TOTA l’obertura de l’instrument, i mai utilitzar filtres en els oculars.

Consells d'observació

Quan s’observa un trànsit de Mercuri, s’ha de fer servir protecció adequada, com un filtre solar Baader. Avui també es pot disposar a bon preu de petits telescopis complets que ja incorporen també aquest tipus de filtre, com el Solarix. En cas de no comptar amb filtres adients, és imprescindible emprar tècniques d’observació solar indirecta, com la projecció de la imatge del Sol en una superfície plana. Però el millor de tot serà que vinguis a gaudir del trànsit amb nosaltres a l’Observatori Can Roig, seu d’Astrogirona. Podràs observar i fotografiar de franc el trànsit de forma totalment segura amb els nostres filtes d’H-alfa i de CaK (calci potasi).L’H-alfa ens permet gaudir de la textura granulosa de la fotosfera solar i apreciar fantàstiques estructures i protuberàncies en moviment sobre el limbe del Sol. En la següent imatge teniu destacada l’Estació Espacial Internacional en un trànsit sobre el Sol captat des de l’Observatori Can Roig.

El Sol en H-alfa

En canvi, el telescopi CaK ens permet veure les anomenades “platges”, zones en les que es formaran les futures taques solars per alteracions locals del camp magnètic de la nostra estrella.

El Sol en CaK

Els astrònoms aficionats més avançats poden contribuir a la recercar cronometrant els quatre contactes amb el limbe solar durant l’ingrés i la graduació de Mercuri.

Com que cal un telescopi per veure-ho, no es va poder observar el primer trànsit de Mercui fins al 7 de novembre de 1631 quan ho va fer l’astrònom Pierre Gassendi. Des de llavors s’ha pogut observar en 36 ocasions fins avui (sense comptar el trànsit de 2016). En el que queda de segle XXI es podrà observar altres 12 vegades més.

Normalment els trànsits es veuen complets, és a dir, el planeta passa totalment per davant del Sol, però en algunes ocasions, es produeix un trànsit parcial, en el que Mercuri no arriba a “ficar-se” completament dins del disc solar. Això va ocórrer en 1937 i 1999 i no tornarà a ocórrer en el que queda de segle.

Els trànsits de Venus són bastant menys freqüents, de mitjana unes passen 4 vegades cada 243 anys.

Més rar encara és que coincideixin un trànsit de Mercuri i un de Venus al mateix temps. Això passarà al març de l’any 69163 i a l’abril de l’any 224508. Si no voleu esperar tant, abans es produirà un altre esdeveniment significatiu, un trànsit de Mercuri al mateix temps que un eclipsi solar, això passarà el 5 de juliol de 6757.

I per descomptat, comptem amb vosaltres el dia 9 de maig de 2016!!!

També pots apuntar-te al nostre esdeviment de Facebook.

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Astrobarbacoa

Posted in: on 30 d'abril de 2016

L’Associació Astronòmica de Girona www.astrogirona.com celebrarà un sopar de germanor per als socis de l’Associació, amics i familiars, al Mas Roig II de Llagostera.

Podeu portar els vostres telescopis i el sopar serà també una excusa per a realitzar observació astronòmica i donar consells als qui tenen dubtes sobre com fer servir el material, etc. Així, combinarem el sopar amb un taller de telescopis i observació.

També serà una trobada amb els companys d’Astrobanyoles www.astrobanyoles.org.

Per al sopar cal inscripció prèvia enviant un email a astro@astrogirona.com o identificant-vos al web com a socis.

El preu per persona és de 8 euros que s’abonaran en el mateix sopar. Es servirà carn a la brasa (feta al gust), pa amb tomàquet, refrescs, cava i coca. Cal que tothom porti els seus propis coberts!

No us ho perdeu!

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Nit d’estels a Sant Miquel de Fluvià

Posted in: on 27 de febrer de 2016

El proper dia 18 de març l’Associació Astronòmica de Girona www.astrogirona.com durà a terme una sessió d’iniciació a l’Astronomia al Centre Cívic El Club, de Sant Miquel de Fluvià, al carrer Estació, 12.

A les 20:00, Rafael Balaguer, president d’Astrogirona, impartirà la xerrada “Nit d’estels, breu història d’una emoció” i tot seguit, si el cel ho permet, es podrà observar amb diversos telescopis la Lluna, Júpiter i altres objectes.

En aquesta activitat tindrem un primer contacte amb aquesta ciència apassionant i que ens recorda a cada instant que som fills dels estels. Farem una introducció als diversos objectes que podem observar en el firmament, i sobre com observar-los. L’Astronomia serà el fil conductor del diàleg d’una vetllada on podrem respondrem els dubtes dels assistents i gaudir tots junts de l’univers que ens acull.

Aquesta activitat és gratuita.

No t’ho perdis!

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

De què fa olor la Lluna?

Posted in: on 3 de febrer de 2016

De què fa olor la Lluna?

T’has preguntat mai de què fa olor la Lluna? O quin gust té? T’agradaria sentir-te astronauta per un dia? Vine a fer realitat els teus somnis amb nosaltres! En aquesta activitat per a tots els públics t’ensenyarem la Lluna com no s’havia fet mai abans.

Efectivament, des d’Astrogirona posarem la Lluna al teu abast d’una forma original i transversal.

El fil conductor de l’activitat serà una xerrada multimèdia sobre la nostra germana còsmica, on podrem aprendre algunes curiositats sobre la Lluna, fotografiar-nos com si estiguéssim a la seva superfície, olorar-la, veure com es formen els seus cràters en un fantàstic i comestible taller d’impactes de meteorits i, fins i tot, observar un fragment de la Lluna al microscopi i tocar-la!

També presentarem, amb una magnífica interpretació en directe, alguns temes musicals composats directament a partir de l’autèntica música de la Lluna!

Sí, sí, hem après a fer sonar la Lluna!

I també, evidentment, podrem observar la Lluna amb els telescopis de l’Observatori Can Roig.

I per acabar-ho de celebrar com cal, podrem fer un tast de cervesa artesana elaborada seguint principis biodinàmics i lunars.

No t’ho perdis, mai hauràs tingut la Lluna tan a prop!

L’entrada a l’activitat és lliure i tindrà lloc a la Sala Gran del Centre Cultural Can Roig-Biblioteca Julià Cutiller, C/ Lleó I, 2 de Llagostera, el dia 13 de febrer a les 19.30 hores.

PROGRAMA D’ACTIVITATS:

De què fa olor la Lluna? Aquesta experiència multisensorial total començarà amb la xerrada “De què fa olor la Lluna?”, a càrrec de Rafael Balaguer, president d’Astrogirona. En aquest xerrada introductòria a Selene descobrirem els aspectes més curiosos i desconeguts de la Lluna i podrem fins i tot olorar-la i escoltar directament com sona!

Interpretació en directe de la música de Selene, per Xavier de Palau, Astrobanyoles. Aquesta presentació serà una continuació natural de l’anterior, gràcies al talent del músic i informàtic Xavier de Palau, que ha desenvolupat un software que permet traduir a música els sons captats amb les tècniques de la radioastronomia i l’espectroscòpia. Així, podràs gaudir de la música generada a partir de la llum de la Lluna i comprovar, en un miniconcert sorprenent en directe, que l’Univers i la Lluna no estan en silenci…

Música lunar

Formació de cràters lunars, a càrrec de Jordi Arnella, Astrogirona. Recreació dels cràters de la Lluna a partir de l’impacte de “meteorits” sobre una superfície de farina i cacau en pols. Podràs fer els teus propis cràters amb diferents variables d’alçada i velocitat. Podrem observar com, després del xoc, es formen les parets laterals, de vegades el pic central i, fins i tot, els radis de material ejectat.

Formació de cràters

Photocall astronàutic. Podràs sentir-te com un autèntic astronauta passant a la història de l’astronomia i la ciència participant en el nostre “Photocall Astronàutic”.

Photocall

Photocall

Observació al microscopi d’un fragment lunar. Podràs veure ben d’aprop la Lluna i, tot just abans de pujar a la cúpula per observar la Lluna amb un telescopi, li podràs fer un cop d’ull amb un microscopi. Observaràs una petita part de la Lluna que va arribar a la Terra en forma de meteorit i que va caure a Àfrica.

Projecció de diapositives vintage. Durant tota l’activitat ens acompanyarà una col·lecció de diapositives dels anys 1969-1972, sobre les missions Apollo. Un dels projectors de diapositives és de l’any 1950!

Tast de cervesa artesana. Per aquesta activitat tan especial, el prestigiós i multipremiat mestre cerveser Pepe Cubillo, de la Casa Rural Cervesera Les Canyes, ens presentarà en exclusiva la seva nova cervesa “Dark side of the Moon”, elaborada expressament per a compartir-la amb nosaltres. Es tracta d’una extraordinària cervesa negra, stout, que ha estat cuinada segons els principis biodinàmics a partir de la Lluna plena del mes de desembre de 2015 per així estar al seu punt òptim avui!

Observació amb telescopi de la Lluna. I abans de marxar cap a casa, no us perdeu l’oportunitat d’observar la Lluna amb els nostres telescopis des de la cúpula de l’Observatori Can Roig!

La Lluna amb el telescopi de l'Observatori Can Roig. Rafael Balaguer

Aquesta activitat a la Biblioteca Julià Cutiller també s’enmarca en el Menú de Lletres de les Biblioteques Gironines, que enguany té com a eix central la ciència.

No t’ho perdis i acompanya’ns, mai hauràs tingut la Lluna tant a tocar com ara!

Pots apuntar-te a aquest esdeveniment a Facebook.

No saps en està el Centre Cultural Can Roig? Consulta aquest mapa!

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Monogràfic sobre Exoplanetes a Barcelona

Posted in: on 15 de gener de 2016

Exoplanetes a Barcelona

El proper dia 29 de gener durem a terme una vetllada monogràfica sobre els exoplanetes, els planetes que orbiten una estrella que no és el Sol. I ho farem des d’una triple perspectiva per tal de no perdre’ns cap aspecte dels molts diversos, i molt interessants, que envolten aquest tema apassionant i que ens parla de com de divers i exòtic pot ser el nostre univers i la vida que s’hi podria trobar.

Per això, comptarem amb la presència de tres experts en la matèria que impartiran tres xerrades que aclariran tots els nostres dubtes sobre els planetes extrasolars.

PROGRAMA:

“Exoplanetes, a la recerca de nous móns”, a càrrec de Àlex Pagès Pérez, membre d’Astrogirona, Graduat en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Física d’Altes Energies, Astrofísica i Cosmologia, també per la UAB.

Ell mateix ens explica quins temes tractarà en la seva conferència:

Des de l’antiguitat, l’ésser humà sempre s’ha mostrat curiós per l’entorn que l’envolta, incloent la observació dels cossos celestes i l’espai exterior. Aquesta curiositat va portar a la invenció de nous instruments que facilitessin l’observació dels astres, des d’instruments com el telescopi utilitzat per Galileo Galilei, amb el qual va descobrir els 4 satèl·lits més grans de Júpiter, fins als telescopis espacials llançats per dur a terme missions específiques, com és el cas del famós Telescopi Espacial Hubble. Paral·lelament, l’interès popular en conèixer si hi ha vida en altres planetes ha donat lloc a la recerca de mons extrasolars, coneguts com exoplanetes. Des del descobriment del primer exoplaneta l’any 1995, la recerca i l’exploració en aquesta branca de l’astronomia ha anat en augment continu, fins a conèixer més de 1800 exoplanetes confirmats avui dia.

En aquesta xerrada es presentaran algunes de les tècniques més exitoses utilitzades per a la cerca d’exoplanetes, com són la tècnica de la velocitat radial i el mètode del trànsit. També es donaran a conèixer algunes de les missions espacials llançades amb l’objectiu de trobar nous mons, així com futures missions dissenyades amb la intenció d’assolir objectius específics en l’àmbit de la cerca i l’estudi dels exoplanetes. Es farà especial èmfasi en la Missió Kepler, ja que ha establert un punt d’inflexió en aquesta branca de l’astrofísica, havent descobert més de 1000 exoplanetes, mitjançant el mètode del trànsit, i incloent una llista important de planetes potencialment habitables.

Finalment, i per donar context a la utilitat de trobar possibles sinergies entre vàries missions, acabarem la presentació mostrant l’objectiu i conclusió principal del meu últim treball, realitzat durant el màster; la determinació del període de revolució orbital d’un planeta disposant únicament de la informació proporcionada per la detecció d’un únic trànsit. El coneixement d’aquest paràmetre ens permet estimar la distància del planeta a la seva estrella, mitjançant una llei física coneguda: la Tercera Llei de Kepler.

“Aspectes Institucionals relatius a la recerca i a la trobada de vida d’orígen no terrestre”, a càrrec de Jordi Sandalinas. Doctorand en Estudis de l’Espai. Jurista i Màster per la Universitat de Nijmegen (Païssos Baixos) en Negocis Internacionals, Observador per l’Institut Internacional de l’Espai a l’Oficina de les Nacions Unides sobre els Usos Pacífics de l’Espai Exterior i Doctorand en Estudis satel·litaris relatius a l’observació de la Terra des de l’Espai Exterior.

La recerca d’una possible vida alienígena ha estat sempre marcada i “distreta” per factors tant diversos, entre d’altres, com els religiosos, els polítics, els econòmics i, fins i tot, els conspiracionistes. El coneixement respecte a una possible vida alienígena ens envolta tant a nivell històric com a nivell artístic I a nivell cultural. Òbviament a nivell científic hi han una sèrie de paràmetres que haurien de complir-se per considerar l’existència de vida en altres cossos celestials. En aquesta presentació tractarem el tema del posicionament institucional per conèixer el plantejament de les entitats internacionals més importants tant pel que fa a la recerca com a la trobada de vida alienígena.

Així, després de passar pel primer apartat de tipus històric i sociològic tractarem el posicionament de la Agència Americana de l’Espai (NASA) i les darreres notícies. NASA planteja un paradigma relatiu a la recerca (astrobiologia), la trobada i la defensa planetària pel que fa a l’entrada de cossos celestials que suposin un perill potencial pel planeta Terra. Així mateix farem el mateix respecte a l’Agència Europea de l’Espai (ESA) i com entén la possible existència de vida extraterrestre. Un apartat posterior analitzarà quin és el posicionament de les Nacions Unides al respecte i les darreres notícies sobre el nomenament d’un representant planetari en cas de contactar amb vida o una intel·ligència alienígena. En aquest cas caldrà destacar l’existència de l’anomenada Oficina relativa als Assumptes de l’Espai Exterior. També serà interessant aleshores tractar quin és l’històric que ha cridat més l’atenció del ponent relatiu a les declaracions dels principals líders de països com els Estats Units i Ministres de Canadà.

Finalment la presentació conclourà amb l’exposició de l’opinió dels principals científics mundials (Michio Kaku i Stephen Hawking) sobre quin hauria d’ésser el paper institucional si i quan es trobés vida intel·ligent i l’exposició dels projectes de recerca i comunicació més importants existents (SETI i BETI). A més, el ponent tractarà sobre els possibles escenaris a plantejar des d’un punt de vista teòric a títol de reflexió final.

“Consideracions filosòfiques respecte al minut després de la trobada de vida extraterrestre”, a càrrec d’Àlex Hernàndez, Comunicador, Coach-Assessor Personal i Escriptor (pseudònim Àlex Heroll). Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB), Postgrau en Societat de la Informació (UdG) i Màster en Comunicació Institucional (UAB).

Durant dècades, la ciència astronòmica i la filosofia no tenien punts de contacte. La pura tecnologia davant la pura reflexió semblaven condemnades a la pura divergència.
Però a partir de la dècada dels 70 i 80, els programes de les naus robòtiques exploradores i el programa SETI, astrònoms i filòsofs van trobar un camp comú : la astrobiologia.
Sí, la recerca de vida extraterrestre és pura ciència. Però el què esdevindrà la Humanitat el minut després de trobar vida al Cosmos ens porta, obligatòriament, a la filosofia, a la teosofia, a l’ètica…

Hem de reflexionar qui som, què volem ser, quin paper jugarem en el nou Cosmos compartit amb altres formes de vida… i evidentment, com manipularem els impulsos Sàpiens tant difícils de controlar com a espècie: la violència que podem arribar a generar, l’ànsia de poder, de control, el menyspreu a qualsevol forma de vida… Davant de vida extraterrestre, podríem tenir desitjos de jugar a ser Déus Totpoderosos?

Astrobiologia i Filosofia caminen juntes des de fa uns anys per explorar com podem reaccionar, quines reaccions cal evitar i quines actituds humanes són les més adequades per a endinsar-nos en la comunitat biològica còsmica.

No et perdis aquesta oportunitat única de conèixer de primera mà aquest apassionant món de la recerca d’altres móns! Les conferències tindran una durada de 30 minuts i al final es disposarà d’un torn obert de preguntes de 30 minuts. Aquest monogràfic és de franc i es durà a terme el dia 29 de gener a les 20.40 a la Sala d’Actes de la botiga Kaburi Rol & Games, situada al Passeig de Sant Joan, 11, de Barcelona. Aquesta activitat també està promoguda i coordinada per Mensa Barcelona.

No saps on està Kaburi? Consulta aquest mapa!

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag