bub
Blog

Marató Messier al Pla de Martís

Posted in: on 16 de març de 2017

La ja tradicional Marató Messier al Pla de Martís és una activitat conjunta de l’Associació Astronòmica de Girona i d’Astrobanyoles, www.astrogirona.com i www.astrobanyoles.org.

Completar aquesta marató requereix veure en una sola sessió d’observació, del vespre fins a la matinada, tots els 110 objectes del catàleg de l’astrònom francès del segle XVIII Charles Messier.

Tot i semblar descoratjador, per als maratonians de l’hemisferi nord sovint hi ha caps de setmana, prop de l’equinocci de primavera, amb nits sense Lluna favorables per a completar la tasca.

Així, t’animem a compartir amb nosaltres aquesta experiència d’intentar observar 110 meravelles del cosmos el proper dia 25 de març.

Us hi esperem a partir que el Sol es pongui! El camp d’observació està detallat al mapa, on també trobareu indicat com arribar-hi des de Llagostera, seu d’Astrogirona.


Mostra un mapa més gran

Desplegarem diversos telescopis equipats amb càmeres per tal de poder observar també, directament a la pantalla de l’ordinador, les galàxies, nebuloses i cúmuls que aniran desfilant un rere l’altra davant nostre.

Així tothom podrà observar còmodament aquests objectes tan febles i esquius i, fins i tot, emportar-se’ls posats, fotografiant amb el mòbil directament la pantalla de l’ordinador mostrant en temps real l’objecte observat.

Com a exemple del que hem anomenat “CCD visual”, podeu veure com queda amb Instagram (requadre blanc) una supernova detectada a la galàxia M82. Teniu la supernova pràcticament centrada.

Supernova a M82 el dia 22 de febrer de 2014

Per a facilitar la tasca dels maratonians, convé saber l’ordre en què hem d’observar els objectes. Hi ha diverses eines que ens permeten personalitzar la nostra pròpia taula d’observació ben acurada, que cal seguir bé si no ens volem perdre cap objecte i també fotografiar-lo. Podeu consultar tant la llista d’objectes a observar i la seva localització amb aquestes guies: OBJECTES EN ORDRE D’OBSERVACIÓ, GUIA i MAPES.

I, és clar, en les pauses entre Messiers observarem també altres objectes, com la Nebulosa de l’Esquimal.

Aquesta és una de les meves nebuloses preferides, des que la vaig veure per primera vegada en un llibre d’astronomia als llunyans anys 80. És molt petita i feble i costa d’observar i en aquella època les fotografies mostraven clarament perquè a NGC 2392 també se l’anomena “Nebulosa de l’Esquimal”. Podeu veure la imatge que em va impactar fa tant de temps en el quadre inferior dret d’aquesta composició.

Eskimo Nebula el dia 22 de febrer de 2014

Aquesta imatge, com l’anterior de la supernova a M82, està obtinguda d’una sola fotografia. En aquest cas l’exposició va ser de 60 segons, per a M82 van ser només 20 segons. Vaig utilitzar una CCD a color senzilla, l’Atik 16IC a focus primari del meu telescopi Meade LX200R, de 10 polsades.

Els resultats de l’observació i captura d’imatges amb la tècnica de CCD visual, on prima la velocitat en el canvi d’objectes, són prou interessants, tenint en compte que normalment en tractar-se d’una sola fotografia de molt poca exposició la qualitat quedarà sempre molt limitada. Però a canvi podrem gaudir d’una observació del cel molt sensible i ràpida, gairebé en temps real, especialment indicada per agilitzar l’observació dels objectes de la Marató Messier.

Una marató que també podeu conèixer de forma excepcional mitjançant aquesta fantàstica sèrie d’articles, de ben segur la millor informació sobre el Catàleg Messier en català. I us proposo començar el viatge pel final que ha triat el seu autor, en Dídac López. Per a navegar d’objecte a objecte podeu fer servir el cercador.

Animeu-vos a acompanyar-nos! Gairebé tocarem el cel profund!

Rafael Balaguer Rosa.

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag

Venus, Mart, Urà i un cometa, conjunció interessant!

Posted in: on 10 de febrer de 2017

El dia 26 de febrer, just després que es faci fosc, es podrà observar a Mart per sobre de Venus al sud-oest del cel nocturn, i a tan sols mig grau a l’esquerra de Mart, podràs veure a Urà com un petit punt verd brillant.

Urà està 10 vegades més lluny de la Terra que Mart, però podrà ser visible sense instruments en un lloc fosc, encara que és recomanable observar-lo amb binocles o telescopi per admirar-lo molt millor.

Venus és el planeta més brillant del firmament i com a tal ha captivat la imaginació dels observadors de tots els temps. La seva llum és tan potent que fins i tot en algunes ocasions les mirades més atentes han pogut distingir que arribar a generar ombres. I quan és això possible? Durant la seva màxima elongació.

Com Venus és un planeta interior (està més a prop del Sol que la Terra), normalment el veiem sempre en posicions molt properes a la nostra a estrella, especialment a l’alba i l’ocàs, i durant per poc temps. Però en certes ocasions favorables la separació angular del Sol s’incrementa i el podem observar durant més temps i de manera més brillant. Quan Venus arriba a aquesta posició diem que es troba en la seva màxima elongació. Oriental en aquest cas. En efecte, a mitjans de gener Venus es va separar del Sol uns 47º, i ara encara el tenim a 45º, així que no et perdis la possibilitat d’observar-lo! Fins i tot amb un petit telescopi podràs observar la seva fase, que a final de mes arriba a la seva plenitud i serà quan més superfície il·luminada de Venus podràs observar. Si l’observes amb un filtre violeta o amb un filtre específic per Venus podràs distingir alguns detalls fins de la seva atmosfera.

A més a més, aquests dies de finals de febrer, els planetes tindran un convidat interessant ben a prop. Es tracta del cometa Encke. Des que es va descobrir el 1786, el Cometa Encke pot ser albirat cada 3.3 anys. Començant els primers dies de febrer, aquest cometa podrà ser vist la primera meitat del mes mirant al sud-oest en un cel clar. I segons passin els dies, el cometa Encke donarà una volta ràpida a la constel·lació de Peixos. Apropant-se al final del mes, el cometa es dirigirà a la constel·lació de la Verge i podrà ser observat baix sobre l’horitzó.

I Venus es trobarà molt prop d’aquest cometa, exactament a cinc graus de separació (l’equivalent als teus tres dits mitjans, estirant el braç), fes-lo servir de referència per localitzar-lo!

tag

El cometa 45P a tocar de la Terra

Posted in: on 9 de febrer de 2017

El petit cometa 45P / Honda-Mrkos-Pajdusakova (45P, per abreujar) s’està acostant a la Terra. En el seu màxim acostament de l’11 de febrer, el cometa estarà a només a 0,084 U.A. de distància del nostre planeta, visible amb binoculars i petits telescopis.

Michael Jäger de Stixendorf, Àustria, va fer aquesta foto el 31 de desembre de 2016, quan el cometa va arribar al seu punt més proper al Sol. Des de llavors el nucli gelat del 45P ha estat escalfat per la radiació solar, fent que es generin dolls de gas a l’atmosfera verda del cometa. Per què és verda? A causa que la vaporització del nucli del cometa emet carboni diatòmic, C2, un gas que s’il·lumina en verd en el buit de l’espai.

Segons el Minor Planet Center, aquest és el vuitè pas més proper a la Terra de qualsevol astre en l’era moderna (des de ~ 1950, quan la tecnologia moderna va començar a ser utilitzada per estudiar els cometes). Només estarà 31 vegades més lluny de la Terra que la Lluna. Curiosament, el 45P va fer un apropament encara més important en la seva òrbita anterior (23 distàncies lunars), de manera que també està a la llista dels apropaments en el número 5.

La proximitat a la Terra fa que el cometa brilli força malgrat la seva petita grandària. En principi el cometa hauria d’estar proper a la seva visibilitat a ull nu des d’indrets foscos (6a magnitud) quan emergeix al cel abans de l’alba durant aquest cap de setmana. El millor moment per buscar-lo és durant les hores de foscor abans de l’alba del 9, 10, 11 i 12 de febrer. El cometa es trobarà cap a la constel·lació d’Hèrcules a l’horitzó est.

Haurem d’estar atents, doncs en les darreres hores sembla que el cometa és 3 vegades menys brillant que el que estava previst, doncs sembla que ha perdut bona part de la seva cua, tal i com mostra aquesta fotografia de Bill Williams del 7 de febrer.

tag

Visita a l’Observatori Can Roig

Posted in: on 9 de febrer de 2017

Els alumnes de l’escola Pompeu Fabra de Salt visitaran el nostre observatori per aprendre de forma directa i divertida més coses sobre el sistema solar.

Has de ser soci (i entrar a la web) per tal d'apuntar-te
tag

Eclipsi penombral de Lluna

Posted in: on 9 de febrer de 2017

La nit de divendres 10, a dissabte 11 de febrer, podrem gaudir d’un eclipsi penombral de Lluna.

Maluaradament, aquest tipus d’eclipsi no és molt espectacular doncs la Lluna només entra en la penombra de la Terra i no en l’ombra, de forma que la Lluna no acaba d’enfosquir-se del tot, només baixa una mica la seva brillantor. Per tant, visualment, pot costar força notar aquesta minva en la lluminositat de la Lluna, que en canvi sí que podreu captar millor en fotografia.

A continuació trobareu una simulació de com es podrà veure la Lluna des de Catalunya i les dades amb les hores expressades en Hora Oficial.

L’eclipsi començarà a les 23:32 del divendres dia 10 i acabarà a les 03:55 del dissabte dia 11. El moment de màxim enfosquiment serà a les 01:43.

tag

Last quarter 10:25pm

Posted in: on 1 de gener de 2017
tag

New moon 7:43pm

Posted in: on 1 de gener de 2017
tag

First quarter 3:35pm

Posted in: on 1 de gener de 2017
tag

Full moon 2:24am

Posted in: on 1 de gener de 2017
tag

Last quarter 6:32pm

Posted in: on 1 de gener de 2017
tag