Com alguns ja deuen saber, entre els dies 6 i 15 de març d'enguany, vaig tenir la immensa sort d'estar de vacances a Puerto Rico.
Principalment hi vaig anar convidat a un casament, que va tenir lloc el dia 8, de manera que em quedaven molts dies per recorre l'illa de punta a punta. No us avorriré amb els detalls no astronòmics, com les platges caribenyes, els llocs turístics i no tant turístics també visitats, etc. Sí que em permetreu però que us faci 5 cèntims (d'euro, que tenen més valor que els de dòlar) de les experiències viscudes relacionades amb l'astronomia.
No va ser fins el dia 10, 4 dies després d'aterrar, que no vaig poder dedicar temps a mirar la nit estrellada, en part privat per la meteorologia poc favorable a tals plaers. Va ser a Bahía Mosquito (18º 06' 08" N, 65º 26' 40" W), a l'illa de Vieques (al sud-est de Puerto Rico), quan vaig poder finalment fruir dels cels tropicals. Malgrat el nom del lloc, de mosquits no en vaig veure. Deixeu-me explicar-vos què hi feia allà. Aquesta badia, interior però connectada al mar per un canal natural, està farcida d'uns organismes que són bioluminiscents. Es veu que reaccionen al moviment uns components químics d'aquests organismes i brillen. Com és un fenomen que només es pot veure en condicions de llum mínimes, hi vam anar de nit, amb una lluna de 3 o 4 dies, bona per a poder gaudir de la bioluminiscència. Mentre amb una barca elèctrica ens dirigíem al centre de la badia, jo no para gaire atenció a les explicacions que ens donaven els monitors i només feia que badar mirant el cel. Quin cel! Tot i la lluna i algunes llums d'una urbanització llunyana, el cel era espectacular. Sobretot identificar Orió pràcticament al zenit i anar baixant la vista cap al sud i descobrir noves estrelles que mai fins aquell moment havia vist i entre elles una forma molt esperada: la creu del sud. Sí, vaig cometre l'error de, en un primer moment, donar per vàlida la falsa creu! Però llavors ja vaig rectificar, que és de savis en tenir-les totes dues a la vista. Pel que fa a la bioluminiscència, dir-vos que és un rival digne d'aquells cels i més quan et banyes i al mínim moviment una aura blavosa t'envolta per complet! És difícil descriure-ho amb paraules. Podeu veure alguna foto, no meva, a la pàgina de l'empresa que fa les visites: www.biobay.com.
L'altre experiència que no em podia deixar perdre estant a Puerto Rico, era anar a visitar el radiotelescopi d'Arecibo. Doncs els dia abans de marxar, carretera i manta i cap a Arecibo. Les distàncies a Puerto Rico són més curtes que aquí i a més que l'ús del cotxe més que abusiu és escandalós, de manera que a ningú li costa agafar el cotxe, ja sigui per anar a la cantonada a buscar el pa com fer els 200km (anada i tornada) que separen San Juan del radiotelescopi. Doncs això, que allà vam anar. El camí de l'aparcament al centre de visitants ja té una primera sorpresa, la reproducció a escala del nostre sistema solar. A l'inici del camí hi ha el Sol en una maqueta que representa la posició dels planetes el 24 de maig de 1543. A partir d'allà, unes escales i a la seva respectiva distància corresponent hi anàvem trobant uns plafons amb informació del planeta pertinent i una reproducció a l'escala que li pertoca. Al fons ja es veia l'estructura de suports i cablejat que aguanta la cúpula del receptor secundari, una estructura que ja denotava el tamany del giny. Un cop a dins del centre de visitants i previ pagament de 5$ vam fer una volta per una exposició permanent sobre l'atmosfera i el cosmos, que tampoc matava, sincerament. Llavors cap a fora, on tota una classe de mainada estava pul•lulant per allà fora veient l'antena. Bromes a part, està bé que els duguin a veure aquestes instal•lacions i els expliquin coses interessants, ells que ho tenen tant a prop, que ho aprofitin. Després de les fotos de rigor i la mirada curiosa de tota l'estructura, vam tornar cap a dins a veure un curt vídeo de presentació que narra un dia "normal" a les instal•lacions. Una gran frikada. Tot i que estava fet, no recordo si el 1999 o el 2003, tenia una estètica molt vuitantera. Els científics que estaven fent els seus estudis realment semblaven trets d'un pot de formol. A més, tot i voler representar un dia normal, es notava més que en una telenovela veneçolana que actuaven i que actuaven malament! Un far de riure, només de pensar les vegades que deurien haver repetit les preses abans de trobar-ne una de bona. En fi, jo m'entretenia pensant això mentre s'anaven veient tota una sèrie de situacions suposadament quotidianes. Després del vídeo, visita de rigor a la botiga de souvenirs de la qual me'n vaig endur la típica tassa "made in china" amb el logo de centre (del radiotelescopi, no de la botiga ;). Sí que vaig veure una cosa curiosa un monopoly astronòmic, però massa friki per comprar-lo (potser me'l demano per Internet ;).

Apa, espero no haver-vos avorrit gaire, si és que algú ha acabat arribant fins a aquí. I per si en voleu més, totes les fotos en aquests enllaços:

http://picasaweb.google.es/marc.heras/VacancesAPuertoRico5A15DeMarDe2008...
http://picasaweb.google.es/marc.heras/VacancesAPuertoRico5A15DeMarDe2008...