L’Any internacional de l’astronomia, com de casualitat, ens ha aguardat una petita sorpresa. Tradicionalment l’astronomia s’entén com una afició/ciència relativament avorrida, constant. Ja antigament el cel s’entenia com una esfera fixa on residien els Déus, i qualsevol cosa que hi canviés era senyal de problemes o catàstrofes, com el rei Harold d’Anglaterra quan el 1066 va veure passar el cometa Halley i va entrar en una depressió que el va fer perdre la batalla de Hastings en no entendre que volia dir.

Ara sabem que això no és així, que els cometes són cossos de gel i roca que neixen en els confins del sistema solar. Aquests grapats de neu i pols resten en òrbites estables més enllà de l’òrbita de Neptú, més de 40 vegades més lluny del sol que el nostre planeta. A vegades aquests cossos interactuen entre ells, s’acosten, xoquen i poden dirigir-se cap el sol, la major massa del nostre sistema solar. Quan un cometa s’acosta a la nostra estrella va augmentant la seva temperatura, i quan creua l’òrbita de mart comença a sublimar, és a dir, el gel passa a gas i es forma la famosa cua. En aquest moment el cometa brilla molt més, la seva magnitud baixa ràpidament (com més baixa és la magnitud, més brilla).

Quan un cometa s’acosta el sol poden passar 3 coses. Per una banda que caigui al sol, i per tant no el veiem mai més. Pot passar que passa a prop del sol i fa una òrbita parabòlica, s’allunya de l’astre rei i no torna més. En el tercer cas, el cometa pot quedar atrapat i tornar cada uns quants anys, com el cometa Halley.
Habitualment hi ha uns quants cometes al nostre cel, però no solen passar de magnitud 13-14 (a simple vista, com a màxim, podem veure magnitud 6). Doncs aquest any 2009 tenim un que ha arribat a la 6, el cometa 2007 C3 Lulin. Descobert justament l’any 2007, en les darreres setmanes ha augmentat la seva brillantor gràcies a que ha passat prop del sol justament quan “passàvem per allà”. Aquest cometa va tenir la màxima brillantor el passat 23 de febrer (magnitud 5.5) i encara es podrà veure en bones condicions un mes més, no a simple vista però si amb prismàtics, perfectament amb telescopi a pocs augments.

Actualment està creuant la constel•lació del Lleó (a primeres hores de la nit en direcció est, a mitja alçada), guanyant alçada cada dia. Es desplaça molt ràpid respecte les estrelles de fons, amb una hora ja es pot veure el seu moviment aparent. De fet es mou uns 2 graus cada dia. Un grau és aproximadament l’amplada d’un dit mirant amb el braç estirat, l’amplada de la mà serien uns 25 graus. Aquesta és la raó per la qual en algunes fotografies apareixen les estrelles mogudes però el cometa quiet, si no ho féssim així es veuria al revés, el cometa mogut amb les estrelles fixes al fons.

En les fotografies el nucli del cometa agafa un color verd, mentre que la cua és marró. Aquests colors ens indiquen la composició del cometa. El cos del cometa, anomenat coma, està a alta temperatura, i les molècules orgàniques que el composen s’exciten i emeten llum. Algunes d’aquestes molècules són orgàniques: carbonats, cianur, compostos de carboni i nitrogen en general... que tenen aquest color. El marró de la cua és a causa de la pols que el cometa va deixant anar pel seu camí. En ocasions també es pot veure una cua blava. Es tracta de la cua d’ions, àtoms amb càrrega produïts per la radiació que emet el sol. Per tant, la cua marró ens indica per on ha passat el cometa, mentre que la d’ions sempre està en direcció contrària al sol.

Aquest cometa ja s’està allunyant del sol i de nosaltres. Estadísticament es veu un cometa espectacular cada 10 anys, però cal tenir en compte que als ’90 vam poder gaudir del Yakutake (1996) i el Halebop (1997) i el 2008 el Holmes i menys visible el Tuttle. Quan en tornarem a veure un a simple vista? Això no ho podem saber completament, però això és el que ens agrada de l’astronomia, a vegades la quietud de l’espai ens pot sorprendre, i això els antics ja ho sabien, per això el van començar a observar, analitzar i estudiar.