Els propers dies podrem veure en direcció oest, just després de la posta de sol una alineació gens habitual entre els planetes Saturn, Mart, Venus i Mercuri, i entre mig d'ells, l'estrella Regulus, la més brillant de la constel·lació del lleó. I a més l'espectacle arriba al seu punt culminant el 12 i 13 d'agost, quan la Lluna creixent s'uneix a ells per a una reunió a la posta de sol d'una bellesa sorprenent.

FINALITZACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ DEL PRIMER OBSERVATORI OPERATIU DE L'AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE GIRONA.

Per a celebrar al 2009 l’Any Internacional de l’Astronomia, l’Agrupació Astronòmica de Girona no podia haver estat més de sort! Amb motiu de la pluja d’estels dels Persèids estava prevista la inauguració del nostre primer observatori operatiu.

La Terra i la Lluna es van formar com a resultat d'una col•lisió gegant entre dos planetes de la grandària de Mart i Venus. Fins ara es pensava que va succeir quan el sistema solar tenia una edat de 30 milions d'anys aproximadament. Fa 4.537 milions d’anys. Però la nova investigació de l'Institut Niels Bohr mostra que la Terra i la Lluna s'han d'haver format molt més tard, potser fins a 150 milions d'anys després de la formació del sistema solar.

Aquesta nit uns desconeguts han entrat a robar a la finca del Mas Roig de Llagostera. Els lladres s’han endut diversos metres de cable, tubs de coure i material elèctric així com 1000 quilos en bateries de plom que formaven part de la primera instal·lació fotovoltaica instal·lada a Llagostera fa més de 30 anys. En els darrers mesos aquest tipus de robatoris s’han intensificat i podria tractar-se d’una mateixa banda que roba aquest tipus de material per després vendre les matèries primes, com el coure, alumini, zinc, ferro i plom a centres de recuperació i reciclatge.

Possible vida extraterrestre detectada a Tità.

Podrien ser les primeres proves fiables d'una forma de vida extraterrestre. Una molt diferent de la nostra, basada en el metà i que estaria en ple desenvolupament sobre la superfície de Tità, l'enigmàtica lluna de Saturn. O almenys això és el que suggereixen dos nous estudis realitzats a partir de les últimes dades obtingudes sobre el terreny per la sonda Cassini, de la NASA.