Observatori Can Roig, una finestra al Cosmos

ACTUALITZACIÓ, RECULL DE PREMSA:
Diari de Girona, 08-01-12
Llagostera Tv, secció El Temps, 30-12-11
El Poll, 01-01-12
Diari de Girona, 03-01-12
HORA L, Cadena SER, 03-01-12
El Punt Avui, 04-01-12
Llagostera Tv, 04-01-12
El Poll, 04-01-12

Per a començar l’any amb forces renovades i la il•lusió en plena forma no hi ha res millor que dotar-nos de somnis i objectius per a impulsar-nos a avançar, doncs la vida no és res més que una il•lusió seqüencial, solidificada a base de reptes.

Així és com, coincidint amb el canvi d’any, l’Agrupació Astronòmica de Girona www.astrogirona.com està d’enhorabona i, de retruc, tota l’Astronomia gironina.

El dia 2 de gener l’AAGi posa en servei i, el que resulta més important, a disposició del públic, les seves instal•lacions ubicades al Centre Cultural Can Roig de Llagostera, també seu de la Biblioteca Julià Cutiller. Es tracta de l’Observatori Can Roig.

Observatori Can Roig

La Biblioteca i els equipaments astronòmics es van inaugurar oficialment el dia 10 de setembre de 2011. Però és ara que, un cop posats a punt i calibrats els instruments òptics de l’observatori, aquest està ja completament operatiu i a disposició dels socis de l’Agrupació, usuaris de la Biblioteca i públic en general.

L’horari d’atenció al públic a la seu de l’Agrupació és els dimecres, de 18:30 a 20:30. Es poden concertar visites i observacions a la carta enviant un correu electrònic a astro@astrogirona.com . Se us assignarà un astrònom per fer-vos de guia pel cel, seguint la filosofia engegada amb èxit l’estiu passat en l’altre observatori de que disposa l’Agrupació, també a Llagostera. Així, teniu el cel profund al vostre abast!

Amb la voluntat profunda de fer arribar l’Astronomia a tots els públics l’Agrupació organitza diverses activitats, conferències, viatges científics i observacions durant tot l’any. Precisament, el dia 9 de gener i organitzat per l’Ajuntament de Llagostera, s’inicia el Curs d’Iniciació a l’Astronomia que s’impartirà a les mateixes instal•lacions.

I amb quin equipament compta l’Observatori Can Roig? Doncs de moment amb 3 telescopis dotats de capacitat d’operació remota. És a dir, els telescopis poden ser operats a distància des de qualsevol lloc a on es disposi de connexió a Internet! Aquesta funcionalitat permetria, per exemple, fer una sessió d’observació des d’una aula en un col•legi en un altre municipi i el públic podria observar en temps real els objectes que està estudiant el telescopi.

Els nostres telescopis són un Takahashi Mewlon de 200 mm, un refractor aprocromàtic de fluorita William Optics de 98 mm i un telescopi solar Coronado CaK, que permet observar el Sol de forma segura. Tots els telescopis estan equipats amb les seves corresponents càmeres CCD.

L’evolució tecnològica que ha patit l’Astronomia en els darrers anys ha estat espectacular i, actualment, amb les modernes càmeres CCD, podem albirar objectes que observats de la manera tradicional (amb els nostres ulls!) serien literalment invisibles o caurien directament dins de la categoria dels somnis.

En canvi, a Can Roig, els somnis dels astrònoms innocents es fan realitat a cop de click, doncs en pocs segons i a la pantalla de l’ordinador, obtenim impressionants vistes de l’Univers que ens acull.

Gràcies als filtres H-alfa podem lluitar contra la contaminació lumínica i, malgrat que l’observatori està ubicat al centre de Llagostera, podem gaudir d’una visió privilegiada dels objectes de cel profund, extremadament difosos i tènues, com nebuloses, galàxies i cometes.

Per tal que us feu una idea de la potència de l'equip i els bons resultats que s'obtenen les següents fotografies il·lustren la contaminació lumínica a l'observatori. L'acumulació de llum resulta dramàtica si passem d'exposicions d'un a quinze segons!

Contaminació lumínica amb 1 segon d'exposició

Contaminació lumínica amb 15 segons d'exposició

I com mostra, algunes fotografies preses des del centre de Llagostera, un tastet de l’Univers que podem veure si traiem el cap per la nostra finestra particular, una finestra al Cosmos!

Comencem el viatge amb M1, un romanent de supernova, la mort d’una estrella que va tenir lloc a l’any 1054 i que va ser enregistrada per astrònoms xinesos. En el moment de l’explosió es va poder veure de dia durant 23 dies seguits!

M1, nebulosa del Cranc

Continuem amb la nebulosa de California. Les estrelles moren de diferent manera segons la seva massa, però totes elles neixen en nebuloses bàsicament d’hidrògen. Algunes nebuloses, com aquesta, brillen amb la llum provinent d’estels propers.

Nebulosa de Califòrnia

Altres però, brillen amb la força de la joventut doncs són autèntics bressols estel•lars, on la màgia de la creació te lloc amb violència nuclear. En el con que dona nom a aquesta fantàstica nebulosa estan naixent estels!

Nebulosa del Con

Quan anteriorment ens referíem als somnis dels astrònoms innocents ho podríem fer pensant en aquesta imatge, sempre especial i extremadament difícil d’observar amb mitjans amateurs. Es tracta de la nebulosa del Cap de Cavall, una nebulosa fosca que veiem per contrast amb la nebulosa que tenim situada just per darrera d’un perfecte èquid!

Nebulosa del Cap de Cavall

I potser un dels bressols estel•lars més fotogènics, on la formació d’estrelles està en ple apogeu, és la nebulosa Roseta, anomenada així també per motius obvis.

Nebulosa Roseta

Simplement espectacular si tenim en compte que les imatges estan preses des del nucli urbà de Llagostera i amb condicions de contaminació lumínica molt desfavorables. Les fotografies acumulen un temps d’exposició de pocs minuts i no estan processades, directament les veiem així tal i com les serveix el telescopi!

I per acabar, un petit homenatge als més que probables responsables en bona part de l’existència de vida sobre la Terra, els cometes.

Cometa C/2009 P1 Garradd

Aquí teniu el C/2009 P1 Garradd. En el camp estel•lar apareixen diverses estructures el•líptiques i difoses, les galàxies, els blocs de construcció de l’Univers. En una galàxia típica poden haver-hi uns 100.000 milions d’estels, i de galàxies n’hi ha més de 100.000 milions! I a la nostra galàxia, la Via Làctia, hi podrien haver uns 25 milions de planetes similars a la Terra.

En observar el Cosmos sempre resulta fascinant preguntar-se si allà dalt, en algun lloc, també hi ha algú que albira l'infinit per la seva finestra a l’Univers i ens mira...

De moment, podeu fer un cop d’ull per la nostra, la vostra finestra particular! Us estarem esperant a Llagostera!