bub
Blog

Crònica de la X Trobada d’associacions astronòmiques de Girona

Posted in: Plana, Portada on 2 de desembre de 2013

La tarda del passat dissabte 30 de Novembre, Astrogirona va acollir la 10a Trobada d’Associacions Astronòmiques de Girona, la cita anual que agermana les diferents associacions de les nostres contrades, en una trobada per intercanviar vivències i posar-nos al dia en temes interessantíssims sobre la nostra afició.
Una cinquantena de persones va omplir la sala d’actes del Centre Cultural Can Roig de Llagostera per escoltar els ponents d’un atapeït programa de conferències que van servir de preludi al sopar que va posar punt final a la jornada.

L’acte va començar agraint l’assistència i donant la benvinguda a la gent de les diferents associacions, entre les que, enguany, comptàvem amb una de nova: AstrumLloret, de recent creació però amb una empenta admirable per apropar l’astronomia a la gent en una ciutat costera turística on el cel, amb la contaminació lumínica omnipresent, de ben segur no els posa la feina fàcil.

La primera xerrada va arribar de mà del nostre abanderat en Rafael Balaguer, que va mostrar-nos les mil-i-una evidències que ja tenim, ben palpables, de l’existència de vida fora del nostre planeta, postulant-ne la seva ubiqüitat arreu de l’univers, i fent-nos veure com notícies de caire totalment transcendental pel nostre model de societat, passen totalment desapercebudes per la majoria de nosaltres. Tot i que, per sort per en Rafa, ja no es cremen heretges a la plaça del poble ni s’instrueixen judicis inquisitorials com passava segles enrere, ben bé sembla que, ara que tot hi apunta, realment la societat no s’ho vulgui creure.

La segona la va conduir el nostre company Jordi Arnella, que ens va transmetre les seves vivències personals que l’han dut a treure un magnífic profit al seu equip d’astrofotografia de cel profund, tot i començar amb unes eines aparentment gens adequades: un Smith-Casseigrain, un C8, molt més pensat per observar planetes, però que conjuntat amb un sistema de lents addicional anomenat HyperStar (o Fastar) permet convertir un telescopi de focal F10 en un F2, molt, molt lluminós, i que li permet fer fotografia fins a 40 vegades més ràpida que l’habitual, amb una muntura senzilla i sense guiat. Tot un repte que ha afrontat amb tenacitat i que l’ha dut, amb tan sols un any, des de descobrir que s’havia comprat un equip gens recomanat per fotografia a obtenir uns resultats admirables.

Després d’un breu recés, amb berenar inclòs, en Daniel Bosch, company d’AstroBanyoles, ens va mostrar el potencial d’una de les eines informàtiques actuals: T-Point.

Aquest programa, que complementa els tradicionals sistemes de control com, per exemple, la seva recomanació: The Sky-X, permet fer un mapa del comportament del nostre equip a l’hora d’apuntar a les diferents zones del cel. Ben aplicada, aquesta tècnica compensa els diferents errors físics de l’equip i permet millorar la precisió de l’apuntat i, fins i tot, el guiat (en certs equips preparats), ingredients essencials per a obtenir excel•lents resultats.

A continuació en Pere Horts, de la Societat Astronòmica de Figueres, ens va fer un resum de la història d’una lluita (que ha arribat a ser personal) contra la contaminació lumínica dels nostres cels. Ens va posar al dia de com n’és de difícil aconseguir que s’articuli i es reglamenti una llei que protegeixi, en aquest cas, el que potser és el nostre bé més preuat: la foscor. Després d’anys de tràmits, burocràcia, manipulació política inclosa, i, sobretot, molt esforç i dedicació, sembla que podem estar a la recta final de l’aprovació d’un reglament útil i eficaç per lluitar contra la contaminació lumínica al nostre país.

Finalment, l’última xerrada ens la va portar en Juan Carlos Casado, company també de Figueres, fent-nos enveja (sana!) al relatar-nos el seu últim viatge a la captura del passat eclipsi de Sol a Kènia, al costat del llac Turkana, amb l’objectiu, gens trivial, d’immortalitzar un esdeveniment que, des d’allà, no duraria ni 11 segons, i en què, la meteorologia, com tots sabem, no juga a favor. I és que abans de deixar-nos boca-badats amb les seves fotografies, ens va deixar cor-presos al explicar-nos com, després de tan d’esforç, quan, fins i tot ja havia començat l’eclipsi, una enorme tempesta de sorra va arrasar el campament, deixant-los sota mínims. Un exemple més, però, de la tenacitat que acompanya la nostra afició i que permet treure el màxim profit de la situació.

En acabar les xerrades, el cel ennuvolat amb què havíem començat la tarda, s’havia aclarit sorprenentment, però, havia deixat lloc a una tramuntana que igualment va impedir realitzar l’observació programada. Una ràpida visita a la nostra seu i al nostre Observatori, van servir d’aperitiu pel deliciós sopar argentí que va bressolar incomptables converses sobre els temes tractats, i molt d’altres, ara, de forma molt més personal i distesa, i que, fins i tot, va arribar ja a plantejar temes interessantíssims per a la trobada de l’any vinent.

FacebookTwitterGoogle+Compartir
tag